Paisos Catalans

dissabte, 3 de desembre de 2016

Roig i negre de dol

Ja estem o som ....(des d'ara els dubtes gramaticals s'estendran com a taca o com taca d'oli...) a desembre .....la SIDA segueix fent estralls
aquest any no he tingut temps de publicar el post el dia 1 que és la data triada per recordar el món de l'existència d'aquesta malaltia i recordar que és una malaltia i les persones que la pateixen o són portadores del VIH són persones com nosaltres com vosaltres com tothom i es mereixen ser besades, abraçades i estimades ........

El dia 1 al lloc on treballo es sol llegir un petit manifest ......enguany s'ha fet un minut de silenci per recordar i expressar el dol de professorat, famílies, alumnes i ex alumnes per la mort d'una professora, del maleit càncer......l'endemà pel matí es van suspendre les classes , del matí, jo sóc de tardes i em tocava treballar-hi fins l'hora de sortida a quarts tocats de nou del vespre....la meva alter ego in person real no va assistir al seu sepeli, molts i moltes dels meus companys i companyes sí .........m'ha dolgut i colpit la seva mort  .....encara més quan recordo la darrera vegada que vaig parlar amb ella , el dia que va venir a acomiadar-se, definitivament, de la docència.....per a dedicar-se plenament a batallar per la seva   vida ....era una bona professional, una bona persona, una persona servicial, eficient, amable i propera , mai li vaig sentir una queixa ni un enuig ....fins i tot enmig d'aquesta dura batalla contra el càncer, entremig va semblar que havia sortit vencedora i es va reincorporar a la feina  .....i no....el malvat tornava una i una altra vegada a reaparèixer........

En el temps de la seva baixa va tenir els ànims i les ganes de participar en el concurs de mèrits a càtedra, ha mort catedràtica....ironia cruel d'una mort sense ànima que no l'ha deixada ni fruir d'una pensió de  jubilació una mica més arregladeta, tal com vam parlar el darrer cop que vam coincidir ......des d'aquí ,Lourdes, et desitjo un bon viatge de traspàs,   cap al cel ,on Sant Pere et  rebrà amb els braços ben oberts i et conduirà a la teva cadira ......
Descansa en pau i que la terra et sigui lleu.

18 comentaris:

  1. El meu condol, fa poc també s'ha mort una companya meva de càncer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Consol t'acompanyo en el sentiment també

      Elimina
  2. Una abraçada de condol, Elfree, fa mal perdre amics i companys. Descansi en pau, desprès de tanta lluita.

    ResponElimina
  3. Escrius paraules que els que hem passat per situacions iguals ens són molt reals i molt sentides, aquestes aparences de salvació, aquestes cares de sanació, aquells instants de semblar la bicha morta, adormida i després rugir amb una ferocitat que causar pavor, tot acompanya alhora, Efree, forces i ho sento

    ResponElimina
  4. Sap greu que marxin persones tan properes, i a més prematurament. El càncer no perdona. De vegades diem que el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos, però en el cas del càncer és ben veritat. Un mal que ens ve de dins, i encara ara no tenim les eines per poder-lo derrotar sempre. Cal seguir treballant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb tota l'amabilitat, Xexu. Sé que no ho has expressat taxativament.
      El càncer a vegades perdona. A mi (i fins a nova ordre) l'any passat em van curar un càncer. I a la meva dona també. No és cap mèrit per part nostra, sinó de les tècniques del Clínic.
      Com bé dius, cal seguir treballant.
      Elfree, em sap greu per la teva companya.

      Elimina
  5. Gràcies XeXu si sap greu i com dius cal seguir treballant , s'estan descobrint coses importants en el tractament del càncer

    ResponElimina
  6. Sento la teva pena, Elfree. La vida és així i amb aquestes paradoxes. Però que hagués lluitat per les seves il·lusions fins al final penso que és un motiu perquè els seus amics s'alegrin.

    ResponElimina
  7. Em sap greu, Elfree. Una forta abraçada. Ànims.

    ResponElimina
  8. La meva sogra i una amiga van superar el càncer de pit, però de vegades és implacable i quan sembla dominat, rebrota, em sap greu, abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. era de budells em penso i finalment li ha anat al cervell
      gràcies Gemma

      Elimina
  9. Quan toca de lluny ja fa mal, quan és de ben a prop és un mal son. Quan veiem que tot acaba tard o d'hora és moment de plantejar-se si ho estem fent bé.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. La SIDA ha matat persones, i també dignitats.
    Algun dia, quan això sigui història (com la pesta bubònica) parlarem de les ximpleries i crims que es van cometre (com amb la pesta bubònica)

    ResponElimina

benvinguts comentaris