Vivim l'era dels despropòsits......de la solidaritat via on line que no compromet a res més que pitjar un botó o signar simbòlicament una petició .....en la realitat de car i ossos neguem refugi als refugiats, passem pel costat d'una persona ajaguda a terra .....mengem llavors de xia , quinoa.... i passem de l'oli ,de les llegums i el menjar nostrat....
Adoptem sense reflexionar estratègies de mercat forasteres tipus black friday .......i els de les black targetes campen lliures sense tornar cap ni un euro dels robats ......
Mal vent se'ls endugui! un altre Nadal és a tocar .....les llums enceses, els rètols il·luminats ens comminen a fer despeses , molts cops innecessàries..........altra vegada el gran recapte pels banc d'aliments .......massa gent , moltes famílies passant gana, mal alimentats i sense feina o amb una feina que dóna salaris migrats .....
- Veles e vents
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
primeres estrofes Ausiàs March
Mal vent s'emporte la deshumanització.
ResponEliminaQuant de drama... dona, no t'estressis tant, ni posis tot en el mateix sac de gravetat. Ahir vaig participar al gran recapte, tant com a voluntari com a donant. És només un pedaç al forat que hi ha en la nostra societat, però està bé posar-hi un granet de sorra per contribuir a pal·liar-lo una mica.
ResponEliminaLa reforma de la gramàtica és una mica emprenyadora, ara per laxa, que ens hi haurem d'acostumar, però no és dramàtica. Sí que és dramàtic que calgui fer el gran recapte, la Marató, Acnur i mil coses més, però les fem, perquè si no encara seria pitjor, oi?
ResponEliminael problema radica en que ens estem tornant cada cop més egoistes, tothom mira per un mateix, part de la culpa és de que ens obliguen a donar massa del nostre suor a gent que ho malgasta, després agafem més fort el que ens queda. Tot i així som molt solidaris i a cada proposta ho tornem a solucionar.
ResponEliminaQuina pena tant gran la de veure que sempre és el poble qui salva el poble.
A mi, de tot això que ens ve de fora, em fa molta més ràbia el "Halloween" fastigós que no el "Black Friday"... si puc comprar més bé de preu per uns dies, millor :-)
ResponEliminaEl més trist és l'altre tema que toques... Tota la gent que hi ha que no arriba a final de mes... i molts treballant! aquests llocs de treball dels que presumeix el PP... persones que són treballadors però amb sous de 400, 500, 600... euros.
Fa uns anys un "mileurista" es queixava que cobrava poc i no podia fer vacances. Avui en dia els mileuristes donen gràcies.
Jo, com sempre, sense feina. Per això agraeixo el Black Friday aquest.
En quant al Gran Recapte, sort que n'hi ha dels que compren, dels voluntaris i de tota la gent que hi participa. A casa el dissabte és en Josep Lluís qui va a fer una bona compra (jo no puc portar pes i no tenim cotxe...) i ja em va explicar els productes que havia comprat com a "aportació" nostra :-)
La solució a la gana i els sous baixos ha de ser des de l'admnistració, els pressupostos del Govern i del Gobierno. I d'Europa.
ResponEliminaI de controlar a tota aquesta caterva que fa anys que roben impunement.
Mentrestant, és una bona iniciativa el Recapte d'aliments.
Engarjolar a qui ha provocat les desigualtats va per llarg.
No seré jo el que em queixi pels descomptes encara que siguin una moda de fora.
ResponEliminaEstem en un moment que si ens posem a reflexionar una mica en tot el que passa al nostre voltant i amb la rapidesa que ens arriba podem acabar molt malament. És molt important les jornades com la d'aquest cap de setmana de recollida d'aliments. Però a mi em dóna tristesa, ja que veig com anem tancant-nos en una obligació de tirar endavant els altres, moltes vegades per compassió, pobreticos, sense exigir als governs i els governants que trobin el remei.
ResponEliminaUna reflexió, cada vegada es creen armes més sofisticades, viatges espacials i altres lindeces més costosos i heu vist que s'hagin de fer campanyes i programes de televisió per treure diners per aquestes investigacions.
Estem en una societat de consum, això, penso, afavoreix la deshumanització, però en dates com aquestes tothom es mostra solidari: el banc d'aliments, la marató...anar posant pedaços en un sac on masses han ficat la mà. Caritat en lloc de justícia? Trist. Però més val això que res. I anar fent.
ResponEliminaComparteixo plenament amb tu la majoria dels teus enunciats que insinuen reflexions profundes al darrera. No és cap d'any però n'has fet un repàs força extens -esbiaixat, que veig que això de la nova gramàtica t'ha arribat molt endins. Crec que tenim molt a repensar (no sé si la gramàtica actual ho permet però m'encanta afegir aquest re- davant d'alguns infinitius com fan els francesos) -repensar- perquè estem perdent l'oremus amb moltes de les coses que passen davant nostre. La llista podria ser molt més llarga. En tot cas suficient perquè ens convencem que cal canviar el rumb. Gràcies per posar-hi alguns punts a les "i" (mentre encara ens la deixin escriure amb punt) ;-)
ResponEliminaGràcies a tots i cadascun de vosaltres ...vaig una mica de bòlit i no us puc respondre un per un , ho sento
ResponElimina