Va ser una desaparició només física, les lleis, les actituds, els tarannàs segueixen ben vius per desgràcia.....
Avui a la tarda un acte dins la presó Model ( que de model només va tenir el nom )
hagués hagut un referèndum tornava la república ....i encara hi ha qui s'estranya que ens vulguin impedir votar ? per més inri el fragment de l 'entrevista on el Suárez feia aquesta "confesió" 
se'ns va negar fins ara .......que més arribarem a saber ?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
ResponEliminaVam creure'ns que s'havia de fer en calma per evitar reaccions descontrolades. Vam creure que poc a poc avançaríem. I els avenços van durar el que van durar, fins que va arribar el retrocés clar i net i a passes agegantades cap enrere, cap a una dictadura encoberta.
Què més arribarem a saber?
Crec que ja res no ens podrà sorprendre.
Ja els hi tenim la mida ben presa.
Transi... què? :(
ResponEliminaestàvem tant contents de perdre'l de vista que no ens vàrem fixar bé on ens posaven. De fet amb tot aquest temps hem canviat molt, però a pitjor, fa quatre dècades la gent treballant podia aspirar a viure dignament, ara ni amb la sort de poder treballar pots arribar a viure dignament. Només fem que pagar.
ResponEliminaEns van enganyar i ho continuen fent. Em sap greu que no hi hagi més consciència i més ètica col·lectiva.
ResponEliminaBé, el problema no és que el Suárez fes aquella confessió, sinó que hagi estat guardada en un calaix tant temps. Suposo que han hagut d'esperar un temps prudencial després que es morís el famós home de la transició, però no m'agradaria pensar malament...
ResponEliminaM’ho vaig perdre això
ResponEliminaAllò de "atado y bien atado" ja era un avís. I una amenaça.
ResponEliminaSúarez havia estat un estret col·laborador del Movimiento franquista. Lògicament la transició la van fer els franquistes i els militars anti-republicans.Les esquerres, i el poble van haver d'escollir entre una constitució monàrquica i centralista o el retorn a la dictadura. S'esperaven temps millors, però el cop d'estat (fallit?) del 1981 ho tornà a endarrerir tot. I ara, el franquisme, representat pels seus descendents polítics, segueix viu.
ResponEliminaHan passat 41 anys des de la seva mort i, crec que encara, per com ha anat passant el temps, no tenim la suficient objectivitat històrica per determinar exactament com va ser, llavors potser no és tan idíl·lica com apareix en alguns sectors.
ResponEliminaHi ha un fet fonamental, la retirada de la gent del carrer. Deixar-nos convèncer pels aparells dels partits que a partir de la transició el treball era d'ells i que el democràtic era anar-nos a les nostres cases i votar cada quatre anys. Ha estat el gran error, si s'hagués mantingut l'esperit col·lectiu del carrer, potser, no estaríem en aquest punt d'una democràcia de bata i sabatilles.