Paisos Catalans

dissabte, 27 de maig de 2017

El cavalller irritant (relats conjunts)

Berthold Woltze, 1874, Der lästige Kavalier
"Des de que vaig pujar a aquest maleit tren de rodalies que tinc l'ai al cor .... que si ara han robat part de la catenària....i trigaran qui sap quantes hores a reparar el desastre....que si ara passa el revisor i em demana el bitllet, que si el soroll dels altres viatgers que van amb la iaia, el gos la quitxalla i els nebots .....   amb la xafogor que fa i el tuf de perfum pretesament masculí embafant-me les narius .... i com si no fos poc ,el corcó aquest empipador que no para de fer-me la guitza .....ni que fos inspector d'hisenda el paio ! perquè sóc una bona noia sinó ara mateix em giraria i amb el mocador que tinc preparat a la mà escanyaria ben fort fins que les cames i la llengua li fessin espernetecs...... duc guants ...empremtes  dactilars no en deixaria ......no sé quan temps més ho podré suportar .....ai senyor quin calvari d'home! quina toia de tren!...."

"El que s'ha de fer per guanyar-se la vida !  .....em van dir que em trauria un bon sobresou .....que les comissions serien ben sucoses.... el que no em van dir és que la feina seria tant i tant avorrida i decebedora ....porto no sé quan fa d'estona tractant de fer la meva feina .....però aquesta tòtila ni m'escolta ni es gira i ni em diu ni ase ni bèstia .....ja no tinc i saliva .....quan em van dir que seria viatjant .....de l'empresa d'assegurances Weimar SA no em van dir que fos tan dificultós vendre una pòlissa !!!!

22 comentaris:

  1. Vendre una pòlissa, el paradigma del plom, ben vist!

    ResponElimina
  2. Jo també penso com la noia, potser no seria tan sàdica, però un bon mastegot si que se l'enduria...
    I el senyor e les pòlisses que vagi porta per porta que és el que ha de fer un venedor que es faci valdre, malgrat li tirin la porta pels nassos, he, he...
    Bon vespre, Elfre.

    ResponElimina
  3. Cadascú a la seva i tots dos ben agobiats, els pobres... he, he, he...

    ResponElimina
  4. Comprenc que un venedor de pòlisses, o del que siga, ha de fer e seu treball però es posen tan pesats que aclaparen massa, moltes vegades se'n passen..

    ResponElimina
  5. Sort que ella és una bona noia, sort en té aquest. Aquesta empresa d'assegurances s'ha de replantejar urgentment el seu pla de formació als seus empleats.

    ResponElimina
  6. Potser que provi amb: pareos, massatges, coquito, cervesa-bier...

    ResponElimina
  7. Per vendre alguna cosa la gent ha d'estar predisposada, i un tren de rodalies no és el lloc on trobaràs la gent més receptiva per poder fer negocis... allà els irritats són tots els passatgers!

    ResponElimina
    Respostes
    1. i tant! els pobres i maltractats passatgers

      Elimina
  8. viatjant amb rodalies el que no li faltarà serà temps

    ResponElimina
    Respostes
    1. ni temps ni ganes , un cavaller irritant dins un tren irritant

      Elimina
  9. Ha, ha, ha!
    Genial, nena, un relat boníssim i ben divertit. Que dur és viatjar en rodalies gairebé tant com vendre assegurances!!!

    ResponElimina
  10. gràcies Glòria ! me n'alegro que t'hagi agradat

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina

benvinguts comentaris