Paisos Catalans

dissabte, 19 d’agost de 2017

Després del dolor ....ens cal serenitat

Entre les lectures de diaris us recomano aquest article del diari Ara : el biaix informatiu del terror  i també aquest d'en Bassas

Ahir mateix malgrat, ho confesso, una certa recança, vaig passar altre vegada per la rambla .......i malgrat l'horror i el dolor ho seguiré fent .....el terrorisme d'aquest subjectes  que només volen  fer mal no té res a veure amb cap religió , les persones religioses, siguin de la confessió que siguin procuren fomentar la bondat, la solidaritat i l'ajuda al qui ho necessita   ......

obtinguda d'internet
http://mataroradio.cat/

9 comentaris:

  1. Seguirem ramblejant per on ens sembli. Amb més o menys recança però ho farem.
    Aquest món no és un lloc segur ni a les Rambles ni a cap altre lloc, però segurament no ho ha estat mai i la vida sempre continua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ahir vaig ramblejar ....i després vaig fer cua més d'una i dos quarts per entrar a signar al llibre de condolences ...tancàvem a les vuit però davant la cua i l'espera de molta molta gent , ens vam posar a demanar picant de mans: " volem entrar" al final vaig poder deixar la meva signatura i unes paraules .....i a quarts tocats de nou del vespre eixia de l'ajuntament , és un acte simbòlic però els símbols són importants

      Elimina
  2. Sempre que torno de viatge m'hi passo per la Rambla per passar revista de les seves virtuts i defectes. No ho deixaré de fer.
    Del seguiment des de fora estant, em quedo amb tots aquells detalls, lluny de missatges tòpics, com acompanyar, donar aigua, protegir...

    ResponElimina
  3. jo hi passo molt sovint ...ho he tornar a fer, amb el cor encongit això sí i una mica de recança, hi havia una gentada però poc soroll ...la gent o no parlava o feia fluixet ...estremidor i dins la tragèdia el comportament ciutadà i el de les nostres institucions exemplar

    ResponElimina
  4. No podem anar amb por als llocs, i la Rambla és un lloc massa cèntric com per evitar-lo. A dia d'avui, ja està plena amb tota normalitat. La vida continua, però el record l'hem de mantenir per saber que som més i som més forts, res no ens robarà les ganes de viure. I sempre amb un record per les víctimes, això sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. dons jo confesso que malgrat l'eslògan repetit si tinc por però la supero i he tornat a ramblejar ....i ahir ho vaig durnt una estona llarga al costat de persones musulmanes i no musulmanes que es van manifestar a la rambla .....emocionada i orgullosa de pertànyer a aquest poble , vida normal i miant cap endavant

      Elimina
  5. Sempre ho tindrem en el record, cada vegada que passem per allí, però hem de fer front a qualsevol por perquè ens podria passar a qualsevol lloc... Ànims!

    ResponElimina
  6. tens raó a qualsevol lloc ....no no ens hem d'aturar i hem de ser pou lucides per esbrinar i destriar la informació i les ganes fer mal d'alguns mitjans de comunicació que escampen odi i brutícia...gràcies ada

    ResponElimina

benvinguts comentaris