Paisos Catalans

dijous, 17 d’agost del 2017

Commoció absoluta i dol

Avui a la tarda Elfreelang i l'alter ego , ambdues , es disposaven a apagar  el televisor i marxar a peu creuant la Rambla com fan habitualment quan han quedat amb algú al centre o bé per anar a la llar de lllur  progenitora per dur-li queviures, una revista o el que li calgui .....dimarts passat vaig, vàrem anar-hi a peu,  i vam travessar la rambla ......la de la ciutat comtal, plena , curulla de turistes aquestes dies...

Commoció,sorpresa, dolor  quan en pantalla  començaven a informar del atropellament intencionat de desenes i desenes de persones   parlaven d'una furgoneta blanca baixant pel  mig  a tota velocitat i fent esses per matar més .....morts ferits....gent confinada, carrers tancats ....feia anys que estàvem en alerta 4  ( el màxim és 5) i algun dia el terror homicida ens havia de tocar ......és horrible, terrible, dolorós .....

No se m'acut dir res més.....l'impacte és total,  si alguns de vosaltres esteu per BCN aneu a donar sang ...jo no puc perquè  a penes fa 15 dies en vaig anar a donar ....


Veure l'horror tan  de prop  .....en un lloc per mi quasi  quotidià ......confesso que, de vegades en passar per la Rambla tenia mal averanys i pensava.... si ara ve un camió ...com han fet en altres ciutats ...què faries, on t'amagaries, cap on correries .....? jo podria haver estat allà aquesta tarda .......espero que agafin els qui han assassinat , espero i desitjo que les persones ferides es recuperin ......i que no torni a passar

23 comentaris:

  1. Terrible i colpidor...
    Que no torni a passar mai més...
    Una abraçada, Elfree.

    ResponElimina
  2. Tant de bo no torni a passar mai més però aquesta matinada ha estat a punt de tornar a passar a Cambrils. Certament és horrible i molt, molt dolorós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. em sento dintre de la desgràcia orgullosa del meu govern, dels meus veïns i veïnes, dels meus conciutadans i sobretot dels nostres mossos ! van evitar una tragèdia encara més gran!

      Elimina
  3. Portem ja moltes hores d'informació ininterrompuda, han passat moltes coses, i l'horror continua. No volíem que això ens passés, però ha passat. Però no ens canviarà, no tenim por, no aconseguiran que visquem amb por. La Rambla està tornant a la normalitat. I sobretot, sobretot, no podem caure en criminalitzar ètnies només per ser diferents a nosaltres. Són una minoria violenta, i els altres musulmans són tan víctimes com nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. totalment d'acord Xexu , som gent de pau i bona gent , orgullosa dels qui fan fer callar el infecte Anglada arrabassant-li les paperetes d'odi i orgullosa dels qui van reduir al no res el grupet de la falange que pretenia fomentar la por i l'odi ahir mateix davant la boqueria

      Elimina
  4. Respostes
    1. sí i encara que e lema és no tenim por confesso que em feia recança tornar a trepitjar la rambla però ahir a la tarda hi vaig passar com abans neutralitzés la meva por millor

      Elimina
  5. Ha segut mot fort, em quede sense paraules. Ho sent

    ResponElimina
  6. Realment esfereïdor...Em costa d'imaginar! I el pitjor de tot és que saps que algun dia passarà, però ves a saber on, però no ens podem deixar endur per la por, seriua una victòria per a ells!
    Sort que avui no hi erets...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hi podria haver estat M Roser ....i qualsevol de nosaltres....em quedo amb la serena resposta ciutadana, la solidaritat i l'eficàcia de les nostres forces de seguretat

      Elimina
  7. Horrible, Elfree, i la de coses miserables que s'han arribat a dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i seguiran dient coses miserables ....la policia i la coordinació entre la Generalitat i l'Ajuntament, hospitals etc va ser exemplar i ràpida

      Elimina
  8. ES VEIA VENIR,TOTS HO SABIEM QUE PASARIA...PERO QUE SI PODIA FER PER EVITARO?...ALGU VA AVISAR,I UN ALTRE ALGU ES VA OBLIDAR DE PASSAR EL "XIVATASO"A ELS MOSSOS...

    ResponElimina
    Respostes
    1. és evident que els mossos serien molt més eficaços amb tot allò que des de l'estat ens neguen, ara bé un 10 per les nostres forces de seguretat, govern, ajuntament ,serveis socials i la informació prudent i respectuosa de Tv3

      Elimina
  9. Terrible, Elfree, jo treballo molt a prop. Avui minut de silenci, seguir les notícies, fa poc hem sabut que el noi que conduïa ha estat abatut, però encara n'hi ha un de fugit... Tristesa i calma i fermesa i seguir endavant... petons

    ResponElimina
  10. és terrible sí Gemma ....tothom qui m´s qui menys sabia que podia passar ....mira ahir mateix vaig tornar a trepitjar la rambla..amb una certa angunia però no renunciaré a fer vida normal malgrat l'amenaça dels terroristes

    ResponElimina
  11. Seguim en estat de shock, Elfree, tot i les hores passades. I a Vilafranca encara ens preguntem qui va apunyalar en Pau...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. gràcies Galionar seguim commocionats però seguim endavant ...en Pau era el qui van trobar a sant Just Desvern? la hipòtesi és que potser va ser el terrorista fugit

    abraçada també

    ResponElimina
  13. Elfri, ha estat una sacsejada total. Un malson, del que hauríem d'aprendre, però també ha estat un malson tot el que ha vingut després.
    Tinc la sensació que no ens han deixat reposar, fer el dol de tot el que ha passat. I això m'ha saturat a nivell social, estic tan farta dels polítics.

    Saps, jo també sóc de les que creua molt sovint les rambles. No hi passejo, els barcelonins fa temps que no hi passegem, però les creuo almenys tres cops a la setmana, quan torno caminant de la feina a casa: agafo carrer del Carme, Tallers o Hospital, creuo les Rambles per anar per Portaferrissa, boqueria, creuar i anar per Sant Pere més alt, més baix.....

    M'ha costat tornar-hi. Vaig necessitar una setmana per trepitjar i pregar els morts i ferits allà mateix. I alhora ho havia de fer. I m'ha costat tornar a passejar sense neguit. Un neguit que ja tenia abans dels atemptats. Però l'he vençut.

    I no vaig anar a la mani. Em feia fàstic des del principi, i alhora em sabia greu, sentia que no estava fent el que havia de fer. Però després, quan vaig veure tot, em vaig reafirmar en el meu pensament. La pau l'hem de fer cada matí, cada tarda, cada vespre, amb el nostre testimoni. I el dol també, el record per tots aquells que ja no hi són, també.

    ResponElimina

benvinguts comentaris