En el compte enrere ara només me'n queden 8 ....posts de planxar per fer l'imaginari cim de 1000 en aquest bloc.....
Fets dolorosos i diria que esgarrifosos, dramàtics i terribles; la matança de criatures a Connnecticut, no veuen que és terrible que qualsevol pugui tenir armes de foc? què se li devia passar pel cap a aquest exterminador d'innocents? i pel cor? vint-i-set assassinats , la majoria criatures, ens estem tornant cada vegada més dements? Dolor , incomprensió, entrar a una escola de primaria armat disposat a matar criatures, també a la seva pròpia mare...si estava emprenyat contra el món no podia haver-se llevat la vida abans de fer això? Ho trobo abominable, i m'aturo perquè és massa gros, massa impressionant i horrible ....
Sensació agredolça , avui, al supermercat, a la cua per pagar, davant meu una venerable persona gran, una iaia de no ho sé setanta, vuitanta? més? la dona ha hagut de fer-se treure aliments de la llista a pagar perquè no en tenia prou, primer ha deixat la bossa de taronges, després uns flams....ha hagut de deixar varies coses...s'hi ha estat una bona estona remenant pel moneder i encar no li arribava per pagar .... li mancaven encara uns cèntims, li he donat 50 cèntims....la dona m'ha estat molt agraïda ...i jo avergonyida de no haver reaccionat abans i enlloc del 50 cèntims haver-li deixat el 9 euros....per això un gust agredolç.....per ella i tantes persones que ni tan sols hi poden anar al super ni a cap lloc perquè no poden pagar-ho...per mi mateixa perquè m'he sentit malament....la dona quan ja tenia la bossa a punt ha trobat un euro i m'ha volgut tornar el mig....li he dit que no calia....no sé penso que podia haver fet més i he fet tant poc ....
i per mirar d'acabar aquest escrit una mica optimista us insereixo un vídeo que demostra que malgrat tot amb enginy i esforç el món encara se'n pot sortir d'aquesta etapa gris ( val molt la pena veure'l)
Cinquanta cèntims...Amb ells vas aconseguir un dels millors sentiments la gratitud. No en calien més.
ResponEliminaLa música. Tan se val d'on surti, aconsegueix el mateix sentiment.
Gràcies pel vídeo!
el que em pesa de tanta solidaritat és el fet de veure com els qui haurien de moure la mà no fan res més que parlar i parlar. Es veu que només està ben vist ajudar als poderosos.
ResponEliminaqui sap si es tractava d'una corporació de iaies entrenades per fer llàstima que exprémer a la bona gent, qui sap!
ResponEliminaen el primer cas, no ho entenc perquè sempre els hi passa. Per què un país on demostra tenir l'exèrcit més ben preparat del món, els seus habitants han de tenir armes a casa? no ho entenc.
ResponEliminaEl tema de la gent gran fa molta llàstima perquè em sembla que quan nosaltres arribem a la seva edat encara estarem pitjor. No ho sé pas on arribarem.
Jo tampoc no sé on arribarem. El meu barri és una zona "benestant" i, tanmateix, ara hi ha gent amb moltes dificultats. Tantes que l'Associació de Veïns ha organitzat una arreplegada d'aliments per repartir. Ahir mateix hi vaig col·laborar. Em fa la impressió que, a poc a poc, anem caient tots.
ResponEliminaNo tinc paraules de repulsió per aquests assassinats, se m'escapen del que puc arribar a comprendre.
ResponEliminaAquestes situacions són molt tristes, no crec que deixant-li els nou euros haguessis arreglat gaire res. Seria tapar un forat petit mentre el gran es fa cada vegada més gros. Quina bona merda!
M'ha encantat el vídeo, genial, la música és màgica :)
Quina passada de vídeo!!! M'ha encantat veure'l. Una mica d'optimisme i de trobar recursos on sembla que no n'hi ha. He flipat molt i molt.
ResponEliminaSobre els assassinats... profunda tristesa per tantes persones que ja no hi seran aquest nadal, més encara pels nens.
I sobre la iaia del super, doncs, mira, que està bé el que has fet! Encara que a tu et sembli que no has reaccionat a temps... igualment està bé!
Pobres iaietes, que, com jo, després de créixer en una dura postguerra, amb mancances i dificultats, arriben ara a les velleses sense poder comprar ni taronges ni flams
ResponEliminaI veien com retallen als que han contribuït amb el seu esforç i ajuden als que ho han "contribuït" espatllar-ho tot.
potser més de cinquanta cèntims hagués estat una ofensa, que en aquestes coses no se sap mai quina és la línia. del primer, no sé pas que dir, no ho entenc i dubto que ho arribi a entendre mai :( Malgrat tot, seguim picant pedra.
ResponEliminaElfreelang, entent el que has contat del súper, els detalls de cada dia ens remouen, jo crec que hagués fet com tu.
ResponEliminaEl vídeo, preciós, una passada, quina capacitat per a crear i quina espenta el músic que porta l'orquestra. D'açò és diu capacitat de lideratge. Eixes iniciatives són les que ens portaran endavant. És increïble el que han conseguit amb aquesta música de la terra.
Començo pel vídeo, que l'he vist, i com prometies, val la pena. Quina passada!! És molt xulo que hi hagi projectes com aquest... són una gota d'aigua enmig de l'oceà, però per algun lloc cal començar, no?
ResponEliminaPel que fa la matança a Connecticut, com tu dius, una tragèdia. Costa molt d'entendre que a algú li pugui passar pel cap fer una cosa així... em refugio pensant que les malalties psiquiàtriques poden ser molt greus i estar descontrolades, no hi trobo cap altra explicació.
I pel que fa la dona del súper, com tu dius... agredolç i incòmode, de no saber exactament què era el que calia fer en aquell moment. Sobta veure aquesta situació i costa saber com reaccionar.
Ànims! I cap als 1000!
És cert
ResponEliminaesforç i enginy
que estem posant nosaltres, per què no ens queda altre remei
però si no hi ha voluntat política per canviar les coses, serà difícil sortir del pou
salut i polvorons
gràcies a tu Pilar, potser tinguis raó, potser no calien més que 50 cèntims, no ho sé, celebro que t'agradi el vídeo, de vegades amb poc es pot fer molt, oi?
ResponEliminaJoan no ho sé si canvio o no de tema però mira ahir a la marató de tv3 van recollir un munt, molts milions d'euros, estic convençuda que molts que van molt justos van posar-hi algun euro i com dius els més poderosos haurien d'ajudar i no parar la mà....
No pons 007 no crec ,la pobra dona estava ben apurada deixant menjar....una altra cosa són les xarxes de pidolaires (abans n'hi havia) ara per desgràcia i seriosament t'ho dic el carrer és ple de gent que no té per a menjar
Maria els americans són ben estranys valoren més el fet de tenir armes que cap altra cosa i Clinton va voler restringir les armes i no se'n va sortir...
la pobra gent i la gent pobra cada dia me'n faig un tip de veure i viure situacions que clamen al cel...no sé pas com estarem nosaltres....
novesflors imagina't que amb la situació actual restrictiva es destrueixen llocs de feina cada dia, a sobre els qui treballem estem collats de totes bandes amb rebaixes de sou, ara ni tant sols pots estar malalt perquè et descompten....no se pas com fer-ho però aquesta bogeria s'ha d'aturar!
gràcies Sílvia ....ben boig el món i amb armes a cada casa no és estrany que els torni a passar....nens i nenes de primaria ! és tan bèstia! tan cruel!
Tens raó amb això de la iaia ...potser tampoc hauria arreglat res...per sort per això he posat el vídeo...unes gotes d'esperança!
Carme gràcies! amb altres comentaris i ara el teu m'has deixat confortada...celebro que t'agradi el vídeo irradia optimisme i ens fa tanta falta!
ja veus Glòria anem enrere a pas de gegant i el món ha deixat de girar bé sembla que està girant a l'inrevés ....quin moment més dolent i pervers estem vivim!
Gràcies Clidice a mi també se'm va passar pel cap que si li donava els nou euros potser es sentiria violenta...anem picant pedra que el pedregar és gros i cantellut...però ens en sortirem oi?
Gràcies rosana ...el dia a dia per molta gent, massa gent , és molt dur....el vídeo és genial, ens demostra com i quantes coses es poden fer si en ho proposem!
gràcies Yàiza el vídeo justament el vaig posar per això perquè es una passada....perquè almenys encomana esperança ....en quan a l'assassinat indescriptible jo em resisteixo a pensar que pugui passar malgrat hagi passat ...les malalties mentals no tenen perquè portar a això ....n'he conegut unes quantes persones amb trastorns mentals greus i en el pitjor dels casos s'haurien fet mal elles mateixes no als altres....en tot cas malalts de l'ànima, del cor, ....en fi terrible destí per unes criatures i per les seves mestres...
i si amb la iaia justament era això el no saber si havia fet bé o no o si havia d'haver actuat abans....
Gregori t'has colat pel mig mentre estava responent els altres comentaris....l'enginy ho dius pel vídeo suposo....salut ( polvorons ...no millor torrons!)
ResponElimina