Ruïnes ( Relats conjunts)

RUÏNES , això que veus són ruïnes del que fou un palau esplèndid, un palau habitat en altre temps per uns reis , uns reis que paraven la mà i cobraven dels seus súbdits....  uns reis inviolables però que podien violar, uns reis que es feien rics amb negocis bruts a esquenes del poble i sostinguts per trames i fils d'una teranyina espesa ,innoble , decadent, no democràtica , dictatorial. Les aranyes  gegantines tenien les potes enfonsades i lligades als becs d'unes gavines immenses carregades de diners robats i espoliats als seus súbdits....com veus només me'n puc alegrar en contemplar l'estat actual  d'aquell antic palau ric de riqueses i pobre d'esperit....però no , no sento pas alegria sinó una tristesa amarga com el fel i blava com mil oceans de rabia continguda i misèria acumulada.....varen passar moltes coses , un temps enrere , completament irreals, inimaginables ,  vivíem en un estat permanent d'indefensió sota uns poders malvats que enlloc de protegir, enlloc de crear llocs de treball ,  enlloc de curar els malalts, enlloc de proporcionar un habitatge digne, una sanitat a l'abast de tothom , una bona educació, unes garanties processals i un accés a la justícia gratuït .....feien tot el contrari; engreixaven com a bacons els qui més tenien, amagrien els necessitats, empobrien la població,  donaven eines i arguments falsos i  perquè milions de persones es quedessin sense una feina per a viure, els treien de casa, els hi prenien , quedaven sense sostre i sense llar i ofegats, condemnats de per vida a morir lentament una agonia lenta i asfixiant sense cap bri d'esperança, molts es suïcidaven, i els pocs que encara tenien una ocupació remunerada veien com cada dia cobraven menys per a realitzar més i més feina  , esclavitzats i atemorits per por a perdre el sou......però vet aquí que dia a dia, nit rere nit, creixien els moviments de resistència, mica en mica la gent es va aplegar amb la gent, arreu s'organitzaven en grups, en associacions, i un dia , va començar callada, tossuda, una onada imparable d'indignació, de valentia, de fets, d'opinions, seria moolt llarg explicar-ho...i aquestes ruïnes que veus són testimoni simbòlic del final d'aquelles terribles  barbaries i l'inici d'una altra manera de viure......

Lluís Rigalt i Farriols, Ruïnes, 1865