No me'n puc estar d'establir certs punts de contacte entre aquesta mítica ruta 66 i la nostra particular, col.lectiva i tossuda persistent ruta vers assolir la llibertat de decidir on volem anar i amb qui, la 66 travessava diversos estats americans , es va inaugurar el 1927 i durant anys va ser la carretera que portava milers de persones que emigraven d'un estat a un altre , cap a l'oest .......fa no gaire la via catalana va omplir quilometres de carretera i de carrers , no és una ruta 66 més aviat és una ruta 2014 ..... data en la qual tenim fixada una de les primeres i imprescindibles passes a fer.........i després farem les següents passes ....una darrera de l'altra....la ruta , el camí que fa via mentre anem cap endavant ......agafats de les mans.....
Seguim doncs endavant, fent via ruta enllà. :-)
ResponEliminaNo desaprofites cap ni una. ;)
ResponEliminaEndavant anem fent via.
ResponEliminaVia, via, fem via!!!!
ResponEliminaJo també havia pensat en aquest paral·lelisme. L'has explicat molt bé. El camí ja es veu més curt!
ResponEliminaUna ruta per fer via.
ResponEliminaBona comparació, Elfree, doncs apa, anem fent via.
ResponEliminaAra ja estem en marxa.
ResponEliminaEndavant!
Ara, quin contrast entre aquest desert i la gentada de l'11-S :)
ResponEliminaI tan de bo no s'apagui aquesta flama que s'ha encesa amb la Via ;) Encara us queda molt camí per fer!
ResponEliminaHi posarem bona cara.
ResponEliminaI no la despengeu, que el dia ja s'acosta.
Que tenguem sort en les nostres rutes!!!
ResponEliminaGràcies a tothom!
ResponElimina