Dia de la poesia catalana a internet !
- LES TOMBES FLAMEJANTS
- Fou una pàtria. Va morir tan bella,
- que mai ningú no la gosà enterrar:
- damunt de cada tomba un raig d'estrella
- sota de cada estrella un català.
- Tan a la vora del mar dormia
- aquella son tan dolça de la mort,
- que les sirenes dia i nit oïa
- com li anaven desvetllant el cor.
- Un dia es féu una claror d'albada
- i del fons de la tomba més glaçada
- fremí una veu novella el cant dels cants:
- - Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
- Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
- oh Pàtria de les tombes flamejants.
- Ventura Gassol
La Nostra no Fou, És i sempre Serà.
ResponEliminaBonic poema.
Gràcies! és i serà si i sí!
ResponEliminaJa ha sonat l'hora de ser de veritat!!!
ResponEliminaEmocionant aquest poema, malgrat el "fou". Perquè sempre reneix un i altre cop...
La pàtria Fènix ha renascut i ha alçat el vol.
ResponEliminaFita
dia de la poesia? i pensar que jo ahir celebrava el dia del penis...
ResponEliminaNo més cal canviar el “fou” per el “és” i ens convertim en realitat. Preciosa poesia.
ResponEliminaFoc màgic, Elfree.
ResponEliminaHas triat una poesia molt abrandada.
ResponEliminaMalgrat els anys que fa que va ser escrita malauradament segueix ben vigent.
Moltes gràcies , sou el millor!
ResponElimina