En Joan Sotafusta era un tipus emprenedor que va veure en seguida el talent en aquell noi que tenia cognom de compositor alemany: Wagner , el pobre no passava per un bon moment , li va vendre la patent d'aquella màquina d'escriure i en Joan Sotafusta d'aviat en va fabricar moltes , tothom en volia tenir ! tampoc n'era la primera, ja n'hi havien però aquesta tenia un ritme operístic, el retorn del carro, les tecles, el inconfusible i musical moviment , composava àries esplèndides que sota els dits de les dones i els homes que les feien cantar.....sota fusta sota fusta ra ra ra......li ressonaven ecos de glòria dins seu.....ara per fi els aparells d'escriure dels Remington , deixarien pas a les sota fusta sota fusta , les remington aprofitaven part de les màquines de cosir .....si escriure mecànicament era com cosir des d'ara en endavant seria cantar sense cosir......
I ara des d'un descosit de la memòria en Joan escriu uns texts de prova amb el nou teclat de la nova de trinca màquina d'escriure......
Quan Wagner , escanyolit, remagrit, taumaturg ypresià , urgeix immediatament obtenir profit , assumeixo saldar deutes, faig grans honors , jo keynesià liberal nyèbit ço és , zelador, xuclador compro, venc, bones, noves màquines.......
Qui wagnerià emprenedor romp trencaclosques yeadonians , unta inesperades ocasions personals, ai !somnis dactilars! feredats grandiloqüents, hummus jacents, kilòmetres lingüístics , nyac, ça i lla, zelós xerinolesc......cendres virulentes burgeses, novetats mecàniques....
Mecanografio nu, boges, versàtils composicions xusques, zàping ça com lla, nyicris llepador , kàiser jovial heretant gran fortuna dubto si assistiré perdedor o imperial , únicament yperitat traïdor reescrivint aquest wasabi quàntic
I ara des d'un descosit de la memòria en Joan escriu uns texts de prova amb el nou teclat de la nova de trinca màquina d'escriure......
Quan Wagner , escanyolit, remagrit, taumaturg ypresià , urgeix immediatament obtenir profit , assumeixo saldar deutes, faig grans honors , jo keynesià liberal nyèbit ço és , zelador, xuclador compro, venc, bones, noves màquines.......
Qui wagnerià emprenedor romp trencaclosques yeadonians , unta inesperades ocasions personals, ai !somnis dactilars! feredats grandiloqüents, hummus jacents, kilòmetres lingüístics , nyac, ça i lla, zelós xerinolesc......cendres virulentes burgeses, novetats mecàniques....
Mecanografio nu, boges, versàtils composicions xusques, zàping ça com lla, nyicris llepador , kàiser jovial heretant gran fortuna dubto si assistiré perdedor o imperial , únicament yperitat traïdor reescrivint aquest wasabi quàntic
Genials els texts de prova per comprovar que totes les tecles funcionen a la perfecció. :-))
ResponEliminaPer cert, això de les màquines d'escriure que fan música m'ha recordat AIXÒ.
Que original! Em sembla que tu també deus haver fet servir la màquina màgica d'en tocafusta per escriure aquest relat amb tants ressons muscials! La combinació de paraules t'ha quedat delirant, genial...
ResponEliminaSense paraules!
ResponEliminaFantàstics, els textos que escrivia.
ResponEliminaOstres, prova del tot superada. Un relat molt original
ResponElimina
ResponEliminaTemps era temps, quan s'estudiava mecanografia. Ben pensat l'escrit!
Des de El Far, abraçades.
He, he, he... m'has fet ben bé somriure... del dret i del revés, perquè no hi hagi dubte... un escrit molt encertat...
ResponEliminagenial. En trec el barret!
ResponEliminaM'has fet riure amb els texts de prova!!
ResponEliminaMolt bo, nina!
Aferradetes ☺
Sembla que funciona bé, el teclat.
ResponEliminaCendres virulentes burgeses........vols dir que va ser aleatori?
ResponEliminaFeia temps que no feies virgueries d'aquestes amb les paraules! Molt ben trobat, i tres textos has tret ni més ni menys.
ResponEliminaUn dia haurem de posar en ordre els texts de prova... potser diuen alguna cosa!
ResponEliminaFita
Quines pràctiques! D'una gran profunditat, superior a sota fusta.
ResponEliminaGenial tota aquest combinació de paraules.Aquest relat mereix un pòdium.
ResponElimina:)
ResponEliminamoltes gràcies pels vostres comentaris ( Mac ...genial el concert amb màquina d'escriure!!!)
ResponEliminaOriginal simfonia de tecles i lletres !!
ResponEliminaBrutal, Genial, Impressionant!!
ResponEliminaJa saps que sóc mega-súper-fan dels teus jocs amb les paraules!! És una passada. Una autèntica passada!:-DDD
Et felicito (i em felicito d'estar fent una repassada de posts que se'm quedaven enrere... això de tenir l'ordinador mort em limita molt, però miro d'anar fent... doncs això, em felicito d'haver passar i no haver-me perdut aquesta genialitat!) ;-)))
Per cert, AQUÍ tens una magnífica adaptació de Jerry Lewis a l'obra que ha posat en MAC, jo m'hi parteixo de riure .-DDD
ResponEliminagràcies artur!
ResponEliminaAssumpta mega-super- fan ha ha ha ha ha, que n'ets d'exagerada! eep m'ha fet riure molt la versió del Lewis!