Banyistes a la "bitx sud"

John Sloan 1907-8 Banyistes a South Beach

Jo em dic John , no podia saber res de la vida que m'esperava,  de vegades em rondava pel cap que jo seria un home diferent , vaig néixer a Lock Haven  , el meu pare que es trabucava una mica en parlar sovint en deia Luck Haven o sigui refugi afortunat.....bé, el pare era un tipus increïble, un artista frustrat que va haver de fer mil i una feines per tirar endavant  , la meva mare , pobrissona , de família amb possibles, es va haver d'acostumar a patir per arribar a final de mes. Què us he d'explicar? cent anys i escaig després ens troben en la mateixa desigualtat i inestabilitat laboral......Un dia el meu pare ferit de sensibilitat va caure en una depressió profunda i jo als setze anys vaig esdevenir el pilar econòmic de casa, assistent de caixista d'una llibreria .....bé, tanmateix vaig tenir prou temps de dibuixar i de pintar a l'oli tant els meus quadres com els meus somnis .....vaig seguir pintant , composant  encreuats als diaris per assegurar-me un jornal , i sis anys abans d'aquests banyistes, vaig conèixer i enamorar-me com un foll de la Dolly. Tothom em va dir alguna, us m'alliçonaven, altres em reprovaven i uns altres directament em blasmaven i em presagiaven tos els mals del món , perquè ?direu,   la Dolly bevia massa fins al punt de dependre de l'alcohol, i a més treballava fent de dona de la vida, fent senyors ....de prostituta .....res d'això era obstacle pel meu amor  .....( m'equivocava)

Em saltaré les crisis matrimonials, el meu pas pel socialisme i comunisme ( eep tota una valentia en aquells temps ia  EEUU ), les meves feines diverses, els meus quadres, la meva meticulositat en pintar, el meu pas per la professió d'ensenyar, el meu fracàs amb la Dolly , (no la vaig poder apartar mai de les seves addiccions) .....un dia d'estiu a Santa Fe , Nuevo México em va venir trobar en Diego Rivera , grandíssim camarada i pintor , vaig participar amb ell i un grup d'iniciats en una cerimònia anasazi , vaig conèixer Kokopelli  un déu curiós .... després de aquell dia vaig caure en un somni profund aliè al món que m'envoltava i seguia girant i girant i girant ......

Ja no em dic John , el meu nom és Earl , Earl Sloan .......ja no pinto quadres pinto pells,  aquesta és la meva

obra , el passat queda enrere .....he trobat el meu refugi afortunat ....tot llisca millor.....amb el liniment!