Febrer , el més boig de l'hivern , ara , avui, melangia provocada pel color agrisat del cel , contrast de dates del temps cronològic inventat pels humans, és 14 de febrer , seguint tradicions alienes a la nostra cultura és el dia de sant Valentí patró pels enamorats que segueixen el patró imposat per una mena de aculturació que fa que ens immergim en un món de comerços de marca internacional impersonals i iguals a tot arreu, de cors de sant Valentí i altres galindaines mercantils , quan la nostra data és el 23 d'abril.......ai....a més, també coincideix en temps de carnaval , carnestoltes, rues i disfresses com si no anéssim tot el dia disfressats ....i per afegir més disbauxa commemorativa, festivitat de santa Eulàlia, copatrona de la ciutat comtal ( que a mi i a Elfreelang plegades ens recorden amb tristesa la mort d'una bona amiga del mateix nom....ja fa sis anys).....per acabar de rematar aquesta "melange bizarre" divendres 13 tot just ahir , el dia de mala sort i mal auguris en tradicions anglosaxones ......
De la barreja de tots aquests ingredients en surt un arc de sant Martí de sensacions i emocions contradictòries , paradoxalment paradoxals ......de punts suspensius i comes mal posades.....aquesta dubtosa i estranya proximitat entre el martiri de la joveníssima i Santa, Eulàlia , el record somort i esmorteït però present d'una mort d'una dona encara jove ( pels temps actuals) del mateix nom , i la rua de carnestoltes amb tot de gent abillada de mil i un colors sota un cel de plom .....dir tristesa alegre o alegria de la tristor o melangia de rauxa , disbauxa de grisors amb confeti.....o no sé jo...ni ella ni nosaltres quin nom posar ......
Un cel .....moltes barcelones, ones i onades de sentiments a cada cantonada ....sota les tecles de l'ordinador cap ordinal pot graduar les sensacions i dotar.les d'un ordre .....la millor disfressa la duem a sobre quotidianament , un calidoscopi per mirar el cantó de realitat que volem o podem veure .....avui el calidoscopi particular és pel de vidres una mica esberlats .....
I aniré a presenciar alguna rua per adonar-me , per ser-hi, per no ser-hi, per estar-hi, per saber que d'alguna manera la meva Eulàlia i l'Eulàlia de la seva neta , de les seves filles, dels seus amics en algun lloc també estarà ballant .....
Avui he llegit un tuit que deia "el catalans, ja hi anem sempre de disfressats, d'espanyols o de francesos" m'ha fet gràcia, a mi, que nomm'agraden gaire o gens les disfresses, ni aquestes ni csp altra.
ResponEliminaUnabona barreja de sensacions ens ofereixes, Elfree, per anar-les paint mica en mica. Un record compartit per l'Eulàlia!
gràcies Carme de la barreja de sensacions m'ha quedat un pòsit de tristesa que a hores d'ara encara em dura
EliminaQuan es barreja el dolor d'una pèrdua amb l'alegria al nostre entorn ha de ser encara més difícil pair aquest contrast. Podem pensar que aquella persona que ens va deixar va ser també feliç i alegre, i devia gaudir d'aquests moments que a tu et semblen ara tan durs.
ResponEliminaUna abraçada.
gràcies Artur, si ella va viure la vida plenament fins que es va apagar massa jove encara ....ja han passat sis anys i no se´perquè enguany el seu record m'ha colpit més que altres anys ....potser perquè compliré dintre d'uns meos la mateixa edat en la que ella va morir no sé
EliminaA mi si em pregunten perquè no em disfresso contesto això que diu la Carme, que ja hi vaig tot l'any de disfressada...Entenc que hi ha gent que s'ho pugui passar bé, però a mi mai m'ha fet gràcia...Potser no sabeu perquè al claustre de la catedral hi ha 13 oques... Són els anys que tenia Santa Eulàlia quan va morir...
ResponEliminaAvui et faran companyia uns petonets un mica tristos!
si si que sabia això de les oques ....gràcies M Roser ....
EliminaÉs dur sentir que t'imposen "la festa", sobretot si tu no estàs precisament per festes. I ens toca fer tantes vegades "de tripas, corazón". Aquests moments més val que passin ràpid. Una abraçada.
ResponEliminagràcies Laura són moment que venen de cop i de cop espero se'n vagin ....potser la coincidència de dates carnavalesques amb el seu sant ...merci
EliminaElfreelang, aniré a veure la rua de Sants. Qualsevol em podrà reconèixer perquè iré sense màscara.
ResponEliminaostres jo també vaig anar a la rua de sants però no et vaig veure
EliminaUn febrer una mica muntanya russa, la veritat. Almenys d'emocions no li falten, algunes bones i d'altres no tant. Però bé, és curt, tu. Aviat estarem recitant allò de març, marçot...
ResponEliminagràcies Xexu tens raó un mes curt i amb ganes ja que arribi el març marçot
Eliminasi balla en algun lloc, l'Eulàlia, estarà ben contenta de llegir el teu escrit..
ResponEliminauna abraçada,
gràcies lolita així ho desitjo ...li agradava ballar
EliminaHi ha dates que porten records que són tristos. Però la teva Eulàlia allà on sigui segur que serà feliç de no ser oblidada. Jo ho sento així.
ResponEliminaPer mi és un dia simpàtic, la meva néta és diu Laia, i és una preciositat! (ai, que em cau la bava!)
gràcies Glòria de tot cor....celebro que la Laia et faci caure la bava d'àvia!
EliminaL'Eulàlia balla, clar que balla, si tu la penses ballant balla segur.
ResponEliminanovesflors espero que si que balli sense parar amb un gran somriure
ResponEliminaÉs així, que un mal record, i més si és algú que se'n va, ens pot marcar una data festiva, com trista per sempre. M'agrada el que diu Lolita Lagarto. Potser només nosaltres podem fer el record alegre.
ResponEliminaÉs així, que un mal record, i més si és algú que se'n va, ens pot marcar una data festiva, com trista per sempre. M'agrada el que diu Lolita Lagarto. Potser només nosaltres podem fer el record alegre.
ResponEliminaGràcies Teresa, la barreja i coincidència de dates ha promogut la tristor i ara ja ha passat disfressada de record alegre
ResponElimina