 |
| Martinus Rørbye, 1835, Un viatger |
M'emociona contemplar-lo , precisament , ara, en aquestes dates incertes de la nostra història, viatger i pintor del viatger que va néixer noruec i va créixer i morir danès.....resulta que el parlament danès tot contemplant el paisatge del present i el futur ens ha regalat una moció que aposta per un diàleg entre l'Estat i nosaltres per fer via cap a la nostra autodeterminació.....qui sap ....potser aquest personatge abillat amb copalta medita , fent un descans en el seu periple interior o exterior ,en el esdevenidor del segles....
Aquesta creu situada darrere seu, no és pas símbol de mort , sinó metàfora de la bandera danesa , creu blanca damunt fons vermell,; als peus, un munt de llenya per cremar les pors i tot el neguit de la vida ....
Un viatger que viatja per espais i per temps ....un viatger que mira el riu de les coses que se'n van i de les coses que tornen .....que sap, com aquell grec, que no s'ha de témer la mort perquè quan ella arriba tu ja no hi ets .....i quan hi ets ella no pot ser.....
El viatger sap que cada pas és un pas més en el viatge i tots i cadascun són igual de importants.....el viatger que viatja mentalment fins el segle XXI coneix els tràngols , les malifetes i les barbaritats comeses per un estat ferotgement centralista i dretà .....que no és democràcia sinó oligocràcia....també sap , ho veu tot; que demà és dia de votacions....i el millor vi és al cup tot fermentant .....i s'ha de tenir mà esquerra i val més ser republicà , i no paga la pena tòrcer el coll i bonir com les abelles ni ser ciutadà ni popular ....
Bon relat, per un dia de reflexió.
ResponEliminaSalut i endavant!
Trobo que aquesta imatge és el retrat de la solitud, l'home i l'infinit. esperant que el temps l'alliberi...
ResponEliminaPetonets.
Molt bon relat, Elfree i amb un final que m'ha fet riure molt. "Tòrcer el coll i bonir ..."
ResponEliminaSaps fer màgia amb les paraules...
Que tinguem sort!!!
No crec que t'acabin tancant a la garjola per trencar la jornada de reflexió amb aquest escrit. Ho has fet tant bé que em recorda aquelles cançons de la censura que parodiava la Trinca "el bròquil ja està florit, tu ja m'entens". M'ha quedat un dubte perquè sembla clar que demanes un perfil d'esquerra i republicà però just abans dius "el millor vi és al cup"... o a la cup?
ResponEliminaHa,ha, Ja en saps de filar prim i jugar amb les paraules, ja.
ResponEliminaEl viatger sap molt, confio -ai!- que els votants també.
Això dels relats no ho acabem de tenir clar, eh Elfreelang...
ResponEliminaEsperem que avui molta gent ho vegi tan clar com aquest viatger del treu relat. ;-)
ResponEliminaMolt bona reflexió!!! Tan de bo les teves metàfores arribessin a ments més tancades del compte...
ResponEliminadoncs si, molt bona reflexió!
ResponEliminaEntès el missatge.
ResponEliminaVotarem i votarem bé.
encenem el foc ja i fem crema de tot el que ens oprimeix
ResponEliminamolt bo!
ResponEliminaGenial el final! I quina llàstima que el ministre d'exteriors danès s'hagi tirat enrere, matisant i recalcant que cal observar la consti, coi, què li ha donat el Margallo per beure? Espero que estiguis contenta, avui, jo ho estic.
ResponEliminaJa està fet, tot i que encara s'ha de xerrar molt i molt.
ResponEliminaM'ha agradat molt, el final per treure's el capell!!
Aferradetes, mestra de les paraules :)
Una metàfora una mica trista, una creu intentar parlar amb segons qui.
ResponEliminamoltes gràcies a tots i totes .....jo he libat el vi de bon cup.....
ResponEliminaAmb aquesta resposta em dones la raó? ...?
Eliminasí tenies raó
ResponElimina