Paisos Catalans

dilluns, 10 d’octubre del 2016

Salut mental i estigma

Avui és el dia mundial de la salut mental, i s'ha celebrat el passat dissabte a Lleida , organitzat per Salut Mental Catalunya  ; a Barcelona diverses entitats ja fa dies que han celebrat actes de diversa mena en relació a la diada com divendres 7,   el grup Sant Pere Claver amb el lema Mentalitza't va preparar diverses activitats obertes a tothom en relació a l'eix de la salut mental familiar , unes Converses, un concert de jazz i altres tant a can Batlló 


com als equipaments de Cal Muns ( aquestes eren només per a professionals) i també el fòrum per la salut mental va fer visible el que és invisible pel matí a la plaç Universitat .....totes les iniciatives i actuacions, que són moltes són bones per trencar amb estereotips i lliurar-se dels estigmes que malauradament de veges són afavorits i propagats per la premsa escrita i la tele . la salut és cosa de tothom i la salut mental també .....les persones que tenen la salut mental compromesa són persones.
és una organització que lluita per fer front a l'estigma i ens proporcionen un seguit de propostes que podem dur a la pràctica i si volem més informació aquí tenim uns kits  de materials per fer sensibilitzar  en contra de la discriminació 

unes dades : 

Com d’estès està l’estigma?

Massa. De fet, un 1% de discriminació en qualsevol àmbit, també en el de la salut mental, ja seria massa. Però la realitat és ben diferent: fins a un 80,1% de les persones amb un problema de salut mental a Catalunya ha patit discriminació i estigma, i el 54,9% han estat discriminades bastant o molt freqüentment. Aquesta xifra es desprén de l'estudi 'L'estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016', realitzat per Spora Sinergies i la Universitat Autònoma de Barcelona, i elaborat amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa" i Janssen.
D'aquest treball d'investigació, a més, s'extrauen diverses dades relacionades amb la discriminació i l'estigma que es viuen a diversos àmbits i entorns de la vida. Algunes són les següents:
EN L’ÀMBIT LABORAL
      La taxa d’atur de les persones amb TM és d’un 61,9%, 44,2 punts més elevada que la població general.

      Un 48,5% han ocultat a la feina el seu trastorn per evitar un tracte discriminatori.
EN L’ÀMBIT EDUCATIU
      El 18,9% han estat discriminades per part del professorat.
      El 51,3% decideixen ocultar-ho al professorat i el 53% als companys i companyes.
ÀMBIT DE L’ATENCIÓ SANITÀRIA
      El 26,1% han estat discriminades en un centre hospitalari en alguna ocasió pel fet de tenir un trastorn mental.
      El 40,6% han estat discriminades en un servei de la xarxa de salut mental.
A LES RELACIONS FAMILIARS, DE PARELLA I D’AMISTATS
      El 50,4% ha patit un tracte injust per part de la família nuclear, un 38,6% per part de la família extensa, un 40% per part de la parella i un 53,1% pel grup d’amistats
      Un 23% ha rebut pressió per no tenir fills per part de la família i professionals sanitaris, i també, en menor mesura, de la pròpia parella.


   
     


 

9 comentaris:

  1. Qualsevol iniciativa per millorar aquest panorama tan desastrós, ha de ser benvinguda. Queda molt i molt per a resoldre-ho del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. es fan coses però certament poques encara ens falta molt per aconseguir discriminació zero

      Elimina
  2. Anava a dir més o menys el que comenta la Carme.
    Partim de molt avall. Potser serà lent, però segur que aquesta campanya donarà els seus fruits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. la gent té por a allò que no coneix i lamentablement la premsa o certa premsa no cuida ells detalls i afavoreix l'estigma

      Elimina
  3. Les diferències no haurien de ser motiu de discriminació, sinó de respecte per les persones...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Tot i estar tan malament, jo crec que anem pel bon camí... Fa uns anys la gent s'avergonyia de dir que havia anat al psiquiatra, per exemple. Actualment, potser no ho proclamen als quatre vents, però si en parlen amb franquesa amb el seu entorn més proper, i això ja és bo.

    Anys enrere, recordo fins i tot acudits cruels sobre persones amb malalties mentals... actualment, crec que hi ha més sensibilitat, més respecte... la burla, la broma sobre els malalts mentals crec, sincerament, que va molt de baixa.

    Sóc molt optimista o algú més ho ha notat? :-)

    Tot i així, falta encara mooooooooooolt per recórrer, però crec que anem començant a fer les coses una mica millor :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'alegro del teu optimisme Assumpta però encara que hi ha cosetes que es mouen en la bona direcció les dades ens mostren el mooooooooooooolt que queda !

      Elimina
  5. No me'n recordava que el 10 d'octubre és el dia de la salut mental. A la meva biblioteca no li dediquen cap centre d'interès.
    Jo conec persones molt i molt marginades a la feina, no paren fins que les fan fora amb expedients. Com si fossin culpables d'alguna cosa.
    Per tenir una relació de parella l'altre els ha d'estimar moltíssim, perquè les persones "normals" no aguanten la més mínima.
    I això que quan et cases normalment és "en la salut i en la malaltia"...

    ResponElimina

benvinguts comentaris