Paisos Catalans

dissabte, 17 de desembre del 2016

Prou!!!!

Fa molt de temps que no faig un post de mots amb un sol mot dit d'un sol cop  ( és que si poso monosil·làbic esquerro l'invent ).


Si ho faig a raig em puc fer un tret al peu o al front ,car sóc de ment no lent i vaig a preu fet sens fre pel trau del temps a cost de res i de no res al tot i al més .

El vent  del mes és més fred i el sol menys cald ....ve el jorn del bé i no pas el jorn del mal.

Quin pes o pas els anys com dolls d'or vell, un món més boig, més foll, menys dolç, la mort és al mar pels qui el dret de ser no hi és, fam, set, plor,dol.....

Qui sap el nom de tants morts ? qui té el cor com roc i no fa res per tant dol?

La mar és un toll de sang. El vent és fill del cos mort de tants i tants ....un so de plor de fit a fit ,un cop de puny al cor fix, mut, sord, cec....no hi ha dret, sens drets bull el món de foc, tots de cap a l'orc!

L'urc de la gent ,el so dels trets, els tirs al cap, els llops, la fam, els ulls, buits, les mans, el cos.....

Hem de dir, hem de fer, que la mar és mar , que el cor és cor, el fang fang i el vi vi i el pa ha de ser  pa ....no més mort no més fam no més plors ....

Fem el salt als qui sords i cecs i muts van sens cor, plens de fems i de fang, no fan .....

Fem un clam! de mans , d'ulls .....de joc....de cors, de bes, de si vull puc fer o si puc vull ....

Prou morts al mar, prou morts al camps ..... fem un sol cor,
un cor molt gran per a tu, per a ell per a tots.....

Són com tu ...com jo....

22 comentaris:

  1. Parles d'una situació terrible amb unes paraules dolorosament poètiques.
    Davant la maldat de les grans potències i dels fabricants d'armament, l'ONU i la UE miren cap a un altre cantó.
    Ens esperen 4 anys terribles: Trump a EEUU, PP a l'Estat Espanyol, Putin, Al Assad, Erdogan, Estat Islàmic...
    A partir d'aquí només podem esperar un miracle.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracies Xavier doncs no tenim més remei que esperar un miracle mentre la justícia i els drets són absents!

      Elimina
  2. 👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏

    Ben fet, el post, uns mots ben certs. És trist i dol, la mort, la fam...
    Jo dic amb tu: prou!

    ResponElimina
  3. Se m'encolleix el cor de veure les imatges i pensar el drama tan terrible que viu aquesta gent. I ningú fa res. Jo tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. almenys si en parlem si denunciem ja estem fent una miqueta, el silenci els mata encara més

      Elimina
  4. Nena, ja em semblaves una crac amb aquesta profussió de monosíl·labs. Quin domini! Però a més a més, enllaçar-ho amb aquest tema, ja no tinc paraules, ni mono, ni bi, ni tri, ni polisíl·labes.
    Fem un clam, per Déu, sí, fem-lo!

    Bon Nadal, Elfree!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa, feia tems que no feia un post amb monosíl·labs, m'agrada jugar amb les paraules, el contingut però no és cap joc és la crua i cruel realitat
      fem un clam? i bones festes també per a tu ( de fet escriure un post per desitjar un Bon nadal a tota la catosfera!

      Elimina
  5. La veritat és que te'n surts bé. Però s'han de fer tantes fintes per parlar amb monosíl·labs, que acaba sonant a poesia això. Llegint-te em semblava aquesta sonoritat que els poetes posen als poemes, que sona tan estrany, tan poc natural. En el teu cas, és clar, és poc natural perquè et limites moltíssim escrivint només amb monosíl·labs, ells no sé per què ho fan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens raó quasi és poesia XeXu ....de fet el que denuncio és tan poc natural, tan inhumà! que no ho podia escriure en prosa normal

      Elimina
  6. No ens devem cansar de dir prou, amb monosíl·labs, amb polisíl·labes, amb silencis, amb crits, amb gestos, amb el cor, amb l'ànima, amb tot el nostre ésser: Prou

    ResponElimina
    Respostes
    1. S´Alfons amb totes les forces i tos els noms i el mots de mil i una maneres hem de dir prou!

      Elimina
  7. Nena, t'ho has currat... Un aplaudiment!
    Ho has fet molt bé i has dit coses importants fent servir només monosíl·labs. Com diu la Mari a tothom se'ns encongeix el cor però poca cosa fem per resoldre-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria!
      cada vegada que en parlem públicament encara que sigui una gota enmig del mar alguna coseta es mou, si més no remou esperits

      Elimina
  8. Un exercici genial tant per la forma (amb mots dits d'un sol cop :-D) com pel fons que és molt important que anem recordant sigui amb els mots que sigui. Felicitats!

    ResponElimina
  9. gràcies McAbeu! m'ha vingut la ventada monosil·làbica....

    ResponElimina
  10. Les teves paraules sonen poètiques, llàstima que els fets no tenen res de poesia! Tant de bo poguéssim controlar tant de mal escampat al nostre voltant!

    ResponElimina

benvinguts comentaris