 |
| http://www.lesportiudecatalunya.cat/barca/article/1089080-la-gesta-va-dedicada-als-qui-mai-han-deixat-de-creure-hi.html?cca=1 |
Futbol és futbol va dir el geni.....de vegades però aquest esport de masses, aquest joc al capdavall, espectacle, negoci i moltes coses més que és el futbol ens pot fer de mirall, o de metàfora per la vida....perquè no?
En la vida quantes vegades l'hem vessada, ens hem equivocat, ens han caigut a sobre mil situacions adverses, creiem que no ens sortirem...ens sentim apallissades, rendides, sotmeses ....però.....de sobte i mica en mica sents veus dins teu que et diuen que has de seguir, que no hi ha res impossible , encara que amb moltes dificultats te'ns sortiràs ..,i al teu voltant es van alçant veus que et diuen: " ...no ho deixis estar, no et sentis vençut o vençuda, res està escrit tu pot fer-ho! " i t'ho vas creient, neix una espurna de confiança dintre teu i després l'espurna s'ajunta amb una altra fins l'incendi....la passió deixes de fer tan cas al seny i t'aboques a la rauxa .....
I ho proves, i ho tornes a provar una i una altra vegada fins que et surt bé i confies i creix dins teu un desig i una feble certesa que es va fent gran ......
Doncs això és el que em surt escriure després de la proesa d'ahir .....el Barça ho tenia tot perdut , una diferencia de gols : 4 mai remuntada .....i el partit es va posar de cara .....després del gol del PSG els ànims es van refredar una mica però hi havia caliu , hi havia ganes i havia creença de poder remuntar i el públic animava sense defallir, com mai, i molta gent com jo tenia l'auricular de la ràdio a l'orella i a deu minuts del final l'impossible, l'increïble, la gesta , la sort , un bon arbitratge ....l'actitud dels jugadors, la il·lusió, la constància....tot es va conjuminar fins que al darrer alè el miracle , la sort? la fe? les ganes? el porter que deixa la porteria, tots amunt , el porter que es queda amb els peus la pilota i xuta, li arriba a Neymar que fa un precís moviment i tot cor i cames com una exhalació ...pam ! el gol i la victòria......!
O sigui que mai hem donar per perduda cap qüestió, cap afer, fins el darrer minut, el darrer segon ...mai! si persistim , si seguim ,si ho volem ,si ens ho creiem, si anem a una , ho aconseguirem.
 |
| http://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20170308/42675469967/barcelona-psg-resumen.html |
M'agrada la teva metàfora, Elfree i hi afegiré una altra cosa. No sé per què, però per més difícil que semblés molta gent hi confiava. El públic hi confiava i va estar impecablement a l'alçada, donant suport i la gent del carrer amb qui jo havia parlat tothom hi creia. Els jugadors, per descomptat, no es van rendir ni l'últim minut i va ser aquest el de la victòria. Unir forces, il·lusions i enregies sempre surt a compte.
ResponEliminaVisca el Barça!!!
I visca la seva metàfora i la seva lliçó de vida i esforç!
tens raó molta raó Carme molta gent s'ho creia, hi confiava i això dóna una força increïble! Visca el Barça i visca Catalunya!
EliminaVa ser espectacular. Mai vist. I el cas és que, pel partit que van fer, es mereixien la victòria. L'anada va ser una vergonya i va penalitzar molt. Però amb el partit d'ahir es van guanyar el cel. Que no serà capaç de fer ara aquest Barça de Messi i Neymar? Mentre no s'ho creguin massa i segueixin lluitant, poden fer el que els doni la gana.
ResponEliminacom dius tu poden ser capaços de fer qualsevol cosa ...moment màgic i potser irrepetible...han fet història !!!
EliminaRecollim la teva metàfora, Elfree,
ResponEliminai amb un bon estat d'ànim!
gràcies Jordi! però toca seguir i seguir
EliminaNo és una metàfora Elfree. És la realitat, el futur ja és aquí, la República és a tocar.
ResponEliminaés això mateix si tothom va a una la tindrem ,si ens ho creiem!!!
EliminaUna metàfora molt escaient i un partit d'infart.
ResponEliminaQue mai no ens falti l'empenta ni la decisió per aconseguir el que desitgem!
sempre endavant Glòria i fins el darrer segon !!!
Eliminal'experiència que m'atorga els anys....em diu que sempre hi ha dies que entra millor que altres.....Ahir entraven totes.
ResponEliminaCreus que cap allà l'octubre potser neixen petits Sergi, Robert, Berta o altres semblants....? Com que ahir entrava tot i hi havia motiu per celebrar.....
així de retruc s'haurà contribuït a la pujada de la natalitat que també ens convé
EliminaQuantes remuntes fa gràcia, però no quan et remunten, pobres parisencs!
ResponEliminasento dir-t'ho o no...però els parisencs ja tenen la torre Eiffel
EliminaJa veiem què pot fer el treball en equip. A banda de ser considerats un déus pels seus seguidors, cobren pasta llarga.
ResponEliminaLa metàfora té els seus inconvenients: als que hem de fer un bon treball en equip de país, ens retallen els calerons, cosa que vol dir jugar, patir i pagar.
I veig que alguns comentaristes tiren pel dret cap a l'alegria de cuixa. I és que entra la primavera i, entre una cosa i l'altra, potser sí que podríem fer el gol...
Cert cobren molt ....tanmateix Olga si els comparem amb els de les targetes negres un paio que ni més menys va presidir el FMI mira almenys els futbolistes suen la cansalada ....jo confio que en tot pot canviar si tothom va al mateix lloc al mateix temps ....la primavera comença i aveure si si marquem nosaltres el gol i guanyem per golejada ni que sigui al darrer minut
ResponElimina