Total que en la costa Brava de fa dècades. un camell extraviat i amb set de mesos i una cabra molt aventurera fan fer amistat prop del cap de Creus........la cabra li va explicar al camell la seva vida esbojarrada ....de l'amo que va tenir anomenat Robert , de com aquest, va voler vendre el ramat cabrum i va perdre bous i esquelles ...d'aquí neix la dita de fer el negoci del Robert amb les cabres.....la cabra va fugir cames ajudeu-me fins la costa Brava i de seguida fa fer via cap al cap de Creus perquè hi havia rocam apropiat per les seves piruetes de cabra ......tan aviat va estar instal·lada , cul inquiet, va anar i venir per tota la contrada , tan es mullava les bayes a la platges com parava l'orella prop dels pobles .....
La pobre cabra de tant estar a l'aguait de les fetes i malifetes dels humans es va anar endurint i sorprenent fin al punt que una matinada es va transformar ja per sempre en pedra i roca , s'havia petrificat i no es podia moure excepte en nits de lluna plena .......el camell li va anar agafant afecte i ja se sap que qui tria massa tria malament i que això que escric no té ni cap ni peus ......així doncs el camell en anar fent intimitat amb la cabra es va anar també convertint-se en roca ......i en les nits de lluna plena tant ell com la cabra , parlen , saltironegen i tornen a la vida ......i boten i boten tot fent saltirons ....fins que tornen a ser petris i s'hi posen bé perquè els humans comuns els puguin retratar .....qui sap si els humans comuns un dia es tornaran també de pedra ......
No sé jo si serà lluna plena, però espero que davant dels humans comuns, aquests animalots votin i votin per poder seguir botant lliurement les nits de lluna plena davant dels comuns empedrats
ResponEliminaveig que has captat l'essència Joan!
EliminaMentre no vingui la cabra de la legió... Aleshores el camell tornaria a la seva forma natural i fugiria cap al desert. Val més estar sol que mal acompanyat.
ResponEliminanoo no per sort la cabra de la legió no era
EliminaNo sé si això que has escrit no té ni cap ni peus, el que sí sé és que a mi m'ha semblat una rondalla ben maca. :-)
ResponEliminaets un sol Mac!
ResponEliminaAi, Elfree, quina imaginació!
ResponEliminaCom diu en Mac una bonica rondalla.
gràcies hehehe
EliminaQue bé que en nits de lluna plena es despetrifiquin tots dos, m'ha agradat!
ResponEliminagràcies me n'alegro!
EliminaA mi també m'ha agradat, tota la història i també molt la referéncia al pobre i sofert Robert de les cabres, que m'ha fet riure de gust.
ResponEliminaGràcies Elfree!
de res gràcies a tu Carme !
EliminaEn aquest cas la cabra no tirava al monte, sinó al rocam del Cap de Creus, que també és una muntanya, però de pedra que es banya els peus al mar!
ResponEliminaPetonets.
merci M Roser! abraçadetes de juliol!
ResponEliminaJa t'agradaria a tu que els comuns es tornessin de pedra! T'has empescat tota una llegenda, la que explica aquestes formacions de pedra. Ben pensat!
ResponElimina