Paisos Catalans

diumenge, 16 de juliol de 2017

Un camell i una cabra fets de pedra (pels relats estiuencs de la Carme)

Conten els vells habitants de la contrada que un dia fa molts anys van anar a parar vora el cap de Creus una corrua de camells despistats , vinguts de molt lluny i molt cansats i assedegats , malgrat que tenen molta resistència, portaven qui-sap-lo de jornades sense aigua ......es van trobar amb una cabra, que com diuen els refranys i les dites , era tota una cabra boja plena de ingeni i de bones pensades i molt creativa.....no era com les altres cabres més assenyades i també avorridotes .....

Total que  en la costa Brava de fa dècades.  un camell extraviat i amb set de mesos i una cabra  molt aventurera fan fer amistat prop del cap de Creus........la cabra li va explicar al camell la seva vida esbojarrada ....de l'amo que va tenir anomenat Robert , de com aquest, va voler vendre el ramat cabrum i va perdre bous i esquelles ...d'aquí neix la dita de fer el negoci del Robert amb les cabres.....la cabra va fugir cames ajudeu-me fins la costa Brava i de seguida fa fer via cap al cap de Creus perquè hi havia rocam apropiat per les seves piruetes de cabra ......tan aviat va estar instal·lada , cul inquiet, va anar i venir per tota la contrada  , tan es mullava les bayes a la platges com parava l'orella prop dels pobles .....

La pobre cabra de tant estar a l'aguait de les fetes i malifetes dels humans es va anar endurint i sorprenent fin al punt que una matinada es va transformar ja per sempre en pedra i roca , s'havia petrificat i no es podia moure excepte en nits de lluna plena .......el camell li va anar agafant afecte i ja se sap que qui tria massa tria malament i que això que escric no té ni cap ni peus ......així doncs el camell en anar fent intimitat amb la cabra es va anar també convertint-se en roca ......i en les nits de lluna plena tant ell com la cabra , parlen , saltironegen i tornen a la vida ......i boten i boten tot fent saltirons ....fins que tornen a ser petris i s'hi posen bé perquè els humans comuns els puguin retratar .....qui sap si els humans comuns un dia es tornaran també de pedra ......

15 comentaris:

  1. No sé jo si serà lluna plena, però espero que davant dels humans comuns, aquests animalots votin i votin per poder seguir botant lliurement les nits de lluna plena davant dels comuns empedrats

    ResponElimina
  2. Mentre no vingui la cabra de la legió... Aleshores el camell tornaria a la seva forma natural i fugiria cap al desert. Val més estar sol que mal acompanyat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. noo no per sort la cabra de la legió no era

      Elimina
  3. No sé si això que has escrit no té ni cap ni peus, el que sí sé és que a mi m'ha semblat una rondalla ben maca. :-)

    ResponElimina
  4. Ai, Elfree, quina imaginació!
    Com diu en Mac una bonica rondalla.

    ResponElimina
  5. Que bé que en nits de lluna plena es despetrifiquin tots dos, m'ha agradat!

    ResponElimina
  6. A mi també m'ha agradat, tota la història i també molt la referéncia al pobre i sofert Robert de les cabres, que m'ha fet riure de gust.

    Gràcies Elfree!

    ResponElimina
  7. En aquest cas la cabra no tirava al monte, sinó al rocam del Cap de Creus, que també és una muntanya, però de pedra que es banya els peus al mar!
    Petonets.

    ResponElimina
  8. merci M Roser! abraçadetes de juliol!

    ResponElimina
  9. Ja t'agradaria a tu que els comuns es tornessin de pedra! T'has empescat tota una llegenda, la que explica aquestes formacions de pedra. Ben pensat!

    ResponElimina