Paisos Catalans

diumenge, 28 de gener de 2018

Carta imaginària de la dona al marit empresonat (Relats conjunts)

Amadeo Modigliani, 1915, La sposa e lo sposo
Estimat Jordi , no m'han deixat donar-te la fotografia que ens varem fer fa molt temps, recordes ? de quan començaven a festejar i ens vam fer una fotografia ( amb una càmera fotogràfica de veritat no pas de mòbil) ....sí aquella del museu sota un quadre de Modigliani que representava una parella ....vam riure molt i erem feliços .....

Ara estàs privat de drets i llibertats d'una manera injusta , com injustament ens estant tractant a tots nosaltres .....no t'arriben prou les noticies de fora .....ho sé, en certa manera això et protegeix una mica de tanta injustícia i tanta maldat .....allò que en les eleccions imposades ens varem guanyar .....ho volen impedir de totes totes....estrafent la anomenada carta magna que ells precisament no van votar a favor sinó en contra ......no et vull desanimar però les coses estan malament la regressió o involució és terrible i el més sorprenent és que la bona gent no es sorprengui i que els partits autoanomenats d'esquerres visquin al llimb  ( per no dir coses gruixudes)

T'estimem ja ho saps prou bé ....sempre penso en tu , la criatura es fa gran i no entén , petit com és , perque no hi ets a casa amb ell i amb mi ....

Curulls de corrupció fins les celles deixen anar els qui han estafat o corromput, quin món més mesquí Jordi!!! i tu que mai has trencat ni un plat engarjolat de manera preventiva , preventiva ...quina paraula més recargolada ....per prevenir què? fets delictius? des de quan és delicte convocar manifestacions pacifiques?  des de quan és delicte expressar opinions? des quan és delicte el dret de reunió i manifestació? delicte complir programes electorals notoriament publicitats? 

No n'espero res o gairebé res ....crec que aquestes  ratlles  no te les faré arribar Jordi ......m'han sortit massa tristes i traspuen massa indignació justa i tampoc te la donaran o ho faran després de llegir-la els funcionaris .....és la meva carta imaginada imaginària ......encara que realista ....

Ara en començo una altra : estimat Jordi sembla que la societat es mou cada vegada més , empoderada, i disposada a lluitar fins arribar a que ens siguin reconeguts els nostres drets .....juristes de tot el món clamen per la no separació de poders i ....


12 comentaris:

  1. Estimats Jordi, Jordi, Quim, Oriol,
    Us portem sempre sempre al nostre pensament.
    Elfree, cartes com la teva s'escriuen amb tinta d'indignació, de tristesa i d'impotència. Per sort n'has començat una altra de la que en sé el final: guanyarem!!

    ResponElimina
  2. ESTIMATS;GRAÇIES¡¡¡,NO PUC DIR RES MES,GRAÇIES I MIL VEGADES GRAÇIES.

    ResponElimina
  3. Aquesta carta tan tendra, bé podria ser ben real...
    No sé perquè però sembla que les coses milloren una mica, ho són les ganes que jo en tinc!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Qui ho havia de dir que acabaríem escrivint cartes als nostres presos polítics! Tornem d'un sol bot a la política més fosca i perversa que crèiem, ingènuament, que havíem deixat enrera. M'agraden les dues cartes, Elfreelang.

    ResponElimina
  5. Un text molt emocionant, m'ha agradat molt.
    Has escrit una carta que mostra la impotència que sentim tots els demòcrates davant l'increïble menyspreu per la democràcia i pels drets fonamentals del que fan gala els governants i els jutges de, per dir-ho amb les seves paraules, "una de las grandes democracias de Europa".
    Però alhora, la carta també mostra l'esperança que no hem de perdre mai. Ens en sortirem!!

    ResponElimina
  6. M'ha emocionat la carta, i encara més el començament de l'altra. Cada dia els podríem escriure, perquè cada dia els tenim presents.

    Un text preciós. Quanta injustícia! No pararem i els juristes arribaran fins al final a tots els tribunals internacionals que calgui. N'estic segura.

    ResponElimina
  7. Pell de gallina, Elfree. Has posat el dit a la llaga i ens has fet emocionar. Estem vivint uns moments que ens tenen a tots trasbalsats i quan penso amb aquesta gent honesta i valenta que està empresonada quan tants pocavergonyes van tan tranquils pels carrer... de veritat que m'indigno moltíssim.

    ResponElimina
  8. No sé per què estan empresonats ni fins a quan... i no ho entenc, com diu Glo, amb tanta gentola que hi ha al món ? en sèrio? i continuem igual, és molt injust.

    ResponElimina
  9. Diuen que no ens hem d'acostumar, ni hem de normalitzar l'empresonament dels Jordis i dels diputats. Com volen que ens hi acostumem, per Déu? Si això és l'espina més punxant que tenim clavada al cor. Sempre per moments feliços que estiguem vivint, ho tenim present i ens fa mal. Persones innocents tancades per un delicte de violència que no han comès i que sempre van lluitar, amb èxit, per evitar.

    ResponElimina
  10. Cartes plenes d'ànim que els filtres de la presó no deixen arribar, mira si en són de mala gent aquests feixistes

    ResponElimina
  11. moltes gràcies pels comentaris ....espero que aviat deixem d'escriure cartes per que ja seran lliures

    ResponElimina
  12. Una carta molt emotiva que a voltes per a que arribi a destinatari s'ha d'escriure entre línies.

    ResponElimina

benvinguts comentaris