Paisos Catalans

dissabte, 18 d’agost de 2018

Rememoracions ....( relats estiuencs de la Carme )

En aquest racó bellíssim l'agost del 2017 ....mentre escrivia postals, quin vell i arcaic costum en era de xarxes i instagram !!!, però volia fer-ho així ......escrivia postals als tiets, als amics , les amigues, el companys. Era a Cadaqués des de feia un parell de setmanes , tranquil.la, reposant d'un any laboral i personal molt dur, la família em va animar a fer aquesta escapada  i jo els vaig fer cas....no va ser fins més tard, al bar de sempre ,quan vaig conèixer l'horror del que havia passat a Barcelona...... després el carrousel d'emocions els  dies següents .....la bona gestió del Conseller Forn, la molt bona comunicació dels Mossos, amb el Major Trapero al capdavant....Alcanar, Cambrils, els fils de la trama encara ara no explicada entre el suposat cervell i el servei d'intel·ligència estatal , bé de fet sobra el primer adjectiu....... i barrejat amb tot els tràngols se'm venia al cap que feia molts molts anys en plena guerra fou assassinat el gran poeta Federico Garcia Lorca  també entre el 17 i el 18 .....
I ara un any després veig amb estranyesa i ràbia com els qui han empresonat al Conseller i imputat al major ,que va ser destituït al capdavant dels Mossos , es venen a passejar ,  amb banderes rojigualdes i porten la claca d'uns quants irrespectuosos amb barrets ad hoc ......
Que ens quedi sempre la memòria per recordar, i saber i voler conèixer...... Cadaqués m'ha dut a Barcelona i m'ha dut també a Granada ......in memoriam de tots i totes que han estats assassinats .....

14 comentaris:

  1. Hem de saber deixar enrere l'horror però això no vol dir que l'oblidem. L'hem de recordar sempre per evitar que es repeteixi.
    Hem de recordar també la bona gestió del conseller Forn i el Major Trapero al capdavant dels Mossos en els fets d'ara fa un any. I no hem d'oblidar on són avui i per culpa de qui hi són, estic del tot d'acord amb tu.
    I, pel que fa a aquests de la claca que dius, se'ls ha de saber donar la importància (poca) que tenen. Només busquen la confrontació i no cal fer-los gaire propaganda, ells sols ja es retraten.

    Un bon relat que remou records i ja veus que a mi també me'ls ha remogut.

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gràcies, Elfree, per aquesta participació tan emocionant i tan sentida. Com diu en Mc, remou, remou molts records i moltes emocions.

    Hem de saber recordar i hem de saber valorar totes les coses. No sé si s'aclarirà mai del tot ni si es demanaran responsabilitats, però esperem que sí. En aquest país tot va del revés: empresonant bons professionals i deixant campar als que s'haurien d'investigar molt bé.

    M'enduc l'enllaç!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. de res Carme gràcies a tu, sempre m'agrada participar si puc...

      Suprimeix
  3. És veritat, les coses van a l'inrevés. I em fas pensar que els feixistes (islàmics, franquistes, de la mena que siguin) adoren la mort, especialment la dels altres. I estic segura que són incapaços d'apreciar la bellesa (t'imagines un franquista davant d'un poema de Lorca?).
    Petons, fins aviat!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. grans i certes paraules Gemma ...no no me l'imagino un franquista ....recordes com va amenaçar de mort el gran Rubianes per la seva obra Lorca somos todos?

      Suprimeix
  4. Un escrit molt sentit, que bé podia haver estat real que en aquells dies fatídics estiguessis a Cadaqués i anessis a aquest racó tan especial per escriure les teves postals...Sempre recordarem aquell fatídic 17 d'agost!
    Petonets, Elfre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. el dia 17 per desgràcia vaig haver d'anar a un enterrament pel matí ....i a la tarda era a punt de sortir de casa ( travesso sovint, molt sovint la rambla )
      abraçades

      Suprimeix
  5. Certament, hi ha moment a la vida que recordes perfectament què feies, on estaves, ... Poder trobar la pau que senties en aquell moment, en ser un moment relaxat, ajuda a pair tot el què va venir (i ve) després (i ara).

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. el relat és ficció però si recordo exactament el dia 17

      Suprimeix
  6. L'espectacle de la commemoració dels atemptats va ser patètic i lamentable. Mai m'hauria pensat que es podria caure tan baix en un moment que reclamava capteniment i solemnitat. Al borbó se li ha de donar guillotina ja. I si els espanyols no ho fan, a Catalunya se li ha de vetar l'entrada. Fem alguna cosa seriosa, per variar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. vigila amb el dius que encara et duran al Llarena XeXu .....estic d'acord amb tu ....

      Suprimeix
  7. Que un venedor i traficant d'armes vingui a Barcelona a homenatjar les víctimes de l'odi no té qualificatiu. O en té massa, i és millor no escriure'l.
    Sóc dels que ha abandonat el costum d'escriure postals. I m'agradaven més que els wadsapps.

    ResponSuprimeix
  8. el relat és pura ficció jo ara tampoc escric postals però no tinc ni vull tenir whatsups

    ResponSuprimeix

benvinguts comentaris