 |
Johann Heinrich Füssli, 1781, The Nightmare
|
angoixa opressiva i ofec
assegut damunt meu ..
mentre dormo ,mentre visc
mentre tracto de somniar
el pes del dolor lleig de la mentida
la injustícia pesa tones .....
el meu cos fràgil es vincla ....
el meu malson és i serà breu ....
No, no vull tornar a somniar
vull fer realitat els somnis
no dormiré més ,
amb els ulls ben oberts
foragitaré el malson cruel ....
I esbandint la por seré lliure ...
No serà fàcil acabar amb els malsons... però estem determinats a aconseguir-ho.
ResponEliminaaixí sia
EliminaCom costa d'esbandir la por... a hores d'ara, ja no ens hauríem de moure del carrer, o bé de casa com deia Pedrolo "és molt senzill, quedeu-vos tots a casa"
ResponEliminaCom costa acabar amb el malson, però qui voldria un malson de dia i de nit? Hem d,acabar-lo. I començar a somiar coses boniques.
costa esbandir la por per això ens volen atemorides i no podem permetre-ho
EliminaHo has expressat molt bé en el poema, Elfree. El que per a nosaltres és un malson, per a d'altres és una realitat cruel.
ResponEliminai ben tristament cruel
EliminaUn poema molt ben elaborat, m'agrada molt!
ResponEliminagràcies artur
EliminaSempre podem somniar desperts i fer el somni al nostre gust, foragitant els malsons...
ResponEliminaPetonets, Elfre.
si podem somiar desperts però ara crec que va de realitats malauradament M Roser t'envio una abraçada
ResponEliminaBen fet, enfrontar-se amb les pors, i guanyar-les! Segur que ho aconseguirà.
ResponElimina