 |
Theo van Doesburg, 1914, Meisje met ranonkels
|
By Andreas Eichler, CC BY-SA 4.0, Link
La noia dels ranuncles sona a la "niña de los peines " , o fins i tot a la noia de quatre cases .....premiada per prevaricar ....o sia presumptament avançada a les varices del sistema demo- autocràtic........nogensmenys noteu com els ranuncles, ranunculus bulbosus, altres noms són botó d'or, api bord, queixal del diable i gata rabiosa ( aquests darrers del tot escaients per la noia dels ranuncles )......doncs seguim ....ehem , dispenseu que no trobo les ulleres de llegir .....
Les fulles són tri-lobulades i profundament dividides......o sia que al cap hi té tres lòbuls , el popular, el ciutadà i la veu en llatí .....aquesta tri fatxa que fa li és del tot versemblant ja que vestida amb toga o dient : hem decapitat la insurgència ....se li veuen sota els pètals grocs una mena de icterícia....té el fetge malat i la bilis , la fel ....li salpebra la irada mirada ......
-Escolti mestre! que no era una conferencia sobre botànica?
- sí , sí .....no veu que parlo de ranuncles i fulles ....
- ja, però aleshores ...¿què tenen a veure la noia dels mateixos, i les mirades , i les mencions críptiques i sibil·lines.....?
- està dient-me que m'empatollo ,xicotet?
- doncs si ....no hi trobo relació entre els ranuncles, la democràcia i el color groc i la toga...està perdent el poc seny que tenia ...
- Miri jove, en època del franquisme tot s'havia de dir encobert i en pla surrealista o els de la censura t'ho tatxaven tot ....
- però això era abans, som la democràcia més avançada del món!
- sí ....el mateix van dir ....teníem la banca més solvent del planeta!!!! i .....
- home .....això són fakes .....
- Calli i escolti ! .....el ranuncle té una característica.... Després de morir la planta en estiu, sobreviu l'arrel ......conté un glicòsid tòxic, la protoanemonina. Els bestiar evita menjar-les quan són frescs. Assecat perd la seva toxicitat......evitem mullar la noia doncs....com els gremlins ...res de ruixar.la ....
Tens raó, els que ja tenim una edat, recordem que a l'època del franquisme s'havien de dir moltes coses gairebé com si fossin jeroglífics per tal de no despertar sospites a la censura...Ja veig que al pas que anem hi haurem de tornar...Són ben bonics els ranuncles i de color groc, com l'espectacular llaç que he penjat al balcó!
ResponEliminaBon vespre, Elfre.
Qualsevol semblança amb la realitat és per coincidència.
ResponEliminaNo va gens desencaminat aquest professor de botànica, fa bé d'anar en compte amb el que diu que a la "millor democràcia del món" ja sabem com se les gasten...
ResponEliminaEls temps de la censura no han acabat de passar mai, el que passa és que fins fa poc ningú deia res que calgués ser censurat. Ara torna a passar, d'una manera més elegant, però quan no funciona, cop de porra i avall.
ResponEliminaEn Xavier m'ha "pres" el comentari que volia fer... doncs no s'empatolla, no, aquest professor. Molta raó que té.
ResponEliminaTampoc pot dir "presos polítics" ni "exiliats", eh? Que amb aquests botànics d'avui en dia s'hi ha d'anar molt amb compte!
ResponEliminasi xiquets i xiquetes la censura torna, les clavegueres fan ferum i vivim un món on han capgirat el sentit de les paraules i dels fets ...gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina