Paisos Catalans

divendres, 3 d’abril del 2009

De moment fa sol


De moment no plou i s'agraeix després de la setmaneta en remull que portem...el sol tímid encara no gosa acabar d'imposar-se a l'humitat ambiental d'aquests dies.... a veure si finalment la primavera esclata d'una vegada com una magrana oberta...i ens omple de llum i colors que és el que toca.... tanta pluja com ha caigut arreu! Els pantans, potser no tots, però si una gran part, estan plens a vessar en comparació amb la tragèdia de sequera absoluta de l'any passat.....


Poca aigua. Massa aigua. Com canta Raimon "aquest país no sap ploure"
La imatge és d'una pintura del mestre Santiago Rusiñol


El poema que A.Machado va escriure després de l'assassinat de Federico G.L

Poema El Crimen Fue En Granada: A Federico García Lorca de Antonio Machado
1. El crimen

Se le vio, caminando entre fusiles,
por una calle larga,
salir al campo frío,
aún con estrellas de la madrugada.
Mataron a Federico
cuando la luz asomaba.
El pelotón de verdugos
no osó mirarle la cara.
Todos cerraron los ojos;
rezaron: ¡ni Dios te salva!
Muerto cayó Federico
¿sangre en la frente y plomo en las entrañas?
… Que fue en Granada el crimen
sabed ?¡pobre Granada!?, en su Granada.

2. El poeta y la muerte

Se le vio caminar solo con Ella,
sin miedo a su guadaña.
¿Ya el sol en torre y torre, los martillos
en yunque? yunque y yunque de las fraguas.
Hablaba Federico,
requebrando a la muerte. Ella escuchaba.
«Porque ayer en mi verso, compañera,
sonaba el golpe de tus secas palmas,
y diste el hielo a mi cantar, y el filo
a mi tragedia de tu hoz de plata,
te cantaré la carne que no tienes,
los ojos que te faltan,
tus cabellos que el viento sacudía,
los rojos labios donde te besaban…
Hoy como ayer, gitana, muerte mía,
qué bien contigo a solas,
por estos aires de Granada, ¡mi Granada!»

3.Se le vio caminar…

Labrad, amigos,

de piedra y sueño en el Alhambra,
un túmulo al poeta,
sobre una fuente donde llore el agua,
y eternamente diga:
el crimen fue en Granada, ¡en su Granada!

Aixafant el simbol del feixisme

Discurs de la Pasionaria, Dolores ibarruri el 1937

http://www.youtube.com/watch?v=VaEyv8J2XI8

Poema de Rossellö-Porcel, fa ja 70 anys del començament d'una dictadura que durà més de40 anys

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

(D'Imitació del foc, 1937)

dimecres, 1 d’abril del 2009

Una bella història. Miquel Bauçà


SI UNA TARDA ...


Si una tarda
plou la tristesa i lluen sota el baf
les carrosseries dels cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i el fàstic
de la ciutat humida;
si una tarda
un surt cansat de fer feina i plou,
i plou la tristesa i plou tant que els cecs
s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els ulls de les nines
boges, els ulls de les nines lletges!
La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
l'esfondrament general,
el neguen tant a un, que un s'aferra,
a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor,
brufada d'esperit.
 
 

I'm singing in the rain

http://www.youtube.com/watch?v=rmCpOKtN8ME