
Ja estem a dia 1! quin primer dia del nou any! Com una metàfora meteorològica bufa un vent que sembla voler emportar-s'ho tot per davant, fer neteja. Reconec que sóc una urbanita poruga que se sent indefensa davant les inclemències climàtiques o els estralls de la natura. El foc em fa basarda però encara podem aturar-lo amb aigua o amb els aparells moderns d'extinció; l'aigua, les pluges torrencials que neguen ciutats i pobles i que fan desbordar rius no la podem aturar de cap manera; i el vent ? el vent ho arrasa tot al seu pas.
Doncs sí , aquest vent del primer dia de l'any semble que vol purificar l'ambient, però deu ser un vent enrabiat, molt enrabiat amb nosaltres, amb la crisi, amb les mentides, amb els polítics mediocres i tot plegat....perquè deu n'hi do la bufera! Eol enfurismat trenca branques i persianes, fa volar coloms i aixeca els objectes fent-los levitar com si fos un mag qualsevol. I a mi aquest típic soroll del vent, aquesta música característica de les pel.lícules de por i de misteri m'enerva, no em tranquil·litza gens. Quan fa aquest vent tramuntanal ( o és ponent? no en tinc ni idea) vaig pel carrer mirant que no em caigui al cap una palmera, o em vingui volant un tros de balcó o un test farcit de flors i m'aterrin al bell mig de la closca. Pors urbanites de gent mal avesada. Si tingués un casc de motorista , a pesar del ridícul, me'l entaforaria al cap....