Demà comença un nou curs i per a mi un nou any

Compto els anys per cursos, demà és el primer dia del nou any i igual que l'any passat repeteixo títol de l'apunt però no la vinyeta he dubtat molt quina posar però n'he escollit dos; una mica d'humor va bé....

Fa cent anys va nèixer Màrius Torres

logo i proposta de la Carme
Avui 30 d'agost nasqué a Lleida un home, un poeta, en Màrius Torres. Va tenir una vida curta però intensa. La tuberculosi aleshores no tenia cura i com a molts altres se'l va endur al viatge sense retorn de la mort el 1942.
Si us voleu passar per Centenari Màrius Torres la web dedicada als actes del centenari, de la Paeria de Lleida podreu saber-ne més coses de la seva vida i la seva obra.
Us deixo un poema seu.

EL COMBAT DELS POETES

"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"

Joan Sales, Amarint

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts

i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,

en el combat obscur per la nostra remença

tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa

dobleguem. És la corda dolorosa que es torç

i paga, sota els dits implacables i forts,

el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,

els àgils projectils arribaran més lluny

i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,

els versos volaran amb un impuls tan llarg

que es perdran en el cel inútil de la glòria.

http://lletra.uoc.edu/especials/folch/mtorres.htm

---

Versió lliure dels Tres porquets

Tal com la Zel ens va proposar per a celebrar els seus tres anys de bloc heus aquí el meu intent de versió del conte dels tres porquets.....per a tu zel....i a veure si us animeu ( el trigèsim aniversari és el 29)
Els tres porquets

En un país llunyà que havia perdut batalles i estava envoltat d'enemics de la seva llengua i la seva cultura....es van esdevenir els fets que ara miraré de contar.....Una fada dolenta i malvada membre d'un tribunal constitucional de bruixots malvats i perversos i amb l'ajuda inestimable de Put Pertot ( pels coneguts es feia anomenar per les inicials) va escampar una ferum que empudegava totes les viles i pobles del país.....No era pudor i prou no....era un gas que estovava les consciències, netejava les butxaques i buidava cervells....i mica en mica la població es va anar emporquin, fins a tal punt que es van convertir ,en una metamorfosi imparable , en garrins, porcs, porcells, truges , verros i marrans....

I el pitjor de tot era que gairebé la totalitat no n'eren conscients que el nas se'ls havia convertit en musell, les cames en potes i les paraules en grunys.....i que es passaven els jorns, menjant i rebolcant-se pel fang.....Mica en mica però alguns porquets començaven a veure-hi clar entre tanta brutícia i van iniciar un procés de desporquinització lent , inexorable i imparable.....van aconseguir aplegar més d'un milió i mig de porcs i truges que volien desfer el malefici i tornar a ser com abans....com abans ? No ! com abans no! volien ser nous humans, volien ser lliures i volien decidir el destí de la seva vida i del seu poble perquè mai més cap bruixa ni bruixot dolent ni cap Put Pertot els pogués sotmetre mai més a cap humiliació.....

A mesura que es reunien i parlaven els grunys iniciaven el camí a retrobar les sil·labes i els mots.....a alguns ja els hi va caure la cua, el musell se'ls va afinar i caminaven dempeus....tornaven a pensar i a sentir com humans lliures ......i van triar tres porquets per dur a terme la gran revolució....El Rec, el Soli i el Deci-dim......al principi el seu propòsit i les seves propostes van ser tot palla i fullaraca i Put Pertot amb una bufada els va esborrar.... No van defallir i el segon projecte el van construir amb canyes i herbes...semblava més sòlid però també va anar per terra.....Actualment , els tres porquets tenen una gernació darrere que també es vol alliberar del malefici i la maledicció  .....cada cop més racionals, més humans i amb quasi gens d 'aparença garrina, estan elaborant un gran projecte, i ja no són només el Rec, el Soli, i el Deci-dim ,no ...no estan sols.....i amb maons fets de fang i palla ( sols no valen res però barrejats la seva duresa és com l'acer) l'edifici de la llibertat  s'està alçant mica en mica sota la mirada torba del Put Pot i els altres opressors.....el conte encara no ha acabat....

POSTS que mai he publicat

En XeXu prenent com a referència un post d'Anna Tarambana ens atia el foc de l'esperit blocaire que tots i totes portem dins i ens convida a fer un post sobre qui som o com ho fem o si ens mirem el món amb ulls i mirall de blocaire empedreït.....l'altre dia dalt d'un tren rumb a una població de la costa daurada  vaig presenciar l'escena d'un revisor demanant els bitllets....i va fer baixar un noi negre que no en duia i tampoc tenia cap euro per pagar la multa per no dur bitllet....almenys no el va retenir ni li va exigir res....bé ,el va fer baixar això sí però ell ja havia avançat unes quantes estacions cap el seu destí...tot va ser prou civilitzat...bones maneres i bones paraules....fins i tot se'm va passar pel cap pagar-li el bitllet però no ho vaig arribar a fer....i em va quedar una mena de rau rau dins.....Ahir o abans d'ahir al metro a l'andana veig passar un pare i la seva filla, amb pinta de turistes, acompanyats d'una dona del servei de vigilància del metro, la noia plorava amargament...vaig pensar ja els hi han pres la bossa! No sé si se'm va passar pel cap escriure-ho aquí...potser sí perquè ho tinc gravat i ara ho he escrit.....alguns cops si que he començat una nova entrada i després l'esborrat perquè no m'agradava o no em satisfeia .....potser podria fer una sèrie de post sobre les mil i una anècdotes dels  transports públics....

En tot cas és cert que des que escric al meu bloc i llegeixo blocs tinc una mirada més per afegir a la col·lecció de possibles mirades i esguards diferents i distintes per veure el món , per observar el món.....no sé si això és esperit blocaire però si dubto deu ser que sóc blocaire....tanmateix...

Sis sis sis

No és un número de telèfon , no és el Número de la béstia que surt a l'Apocalipsi és, segons el compte de blogger la xifra d'entrades, apunts o posts o com es vulguin dir...d'aquest bloc.....

Aquests és l'apunt número sis cents seixanta-sis, en lletra sis sis sis que ben bé podria escriure nos nos nos o per fer més variacions tres sisos ! o tres sís! o un pssssis disfressat ....espero que aquest 666 no sigui un mal averany....si el capgiro surt 999 i tot canvia a nou nou nou quan de fet el bloc ja comença a ser una mica vell o en tot cas ja no és novell....l'onada de xafogor ja m'està afectat el cervell ...sóc tant sensible als canvis climàtics!

Al capdavall deien que els dimonis són els àngels rebels , els àngels caiguts, i a l'infern , orc o avern fa molta molta però molta calor, com avui mentre suo a raig teclejant aquest post número 666....

Definitivament no vaig bé d'ins-piració....

Fa un any i ara.

Just avui fa un any vaig escriure això que anava sobre el pintor Rotko i al final em queixava que només quedaven deu dies de vancances....avui i ara no escriuria que no tinc ganes de tornar a la feina, potser sona estrany però tinc ganes que arribi l'u de setembre.....no és que no estigui bé descansant però vull tornar a l'activitat frenètica , a haver de pensar molt i ràpid, a estressar-me ....a haver de preparar classes ....a fer de tutora , el proper curs faré de tutora dels alumnes d'Integració Social (CFGS), me les hauré d'empescar amb les empreses perquè facin les pràctiques corresponents...iniciaré per tercer curs consecutiu un altre postgrau  ( on les practiques les faré jo) i aquest tenir rols simultanis: professora i estudiant alhora , em permet  veure les coses des de dos punts de vista diferents...anar a una banda i l'altra del mirall....potser paradoxalment vull començar perquè també ho temo...temo si podré fer-ho tot bé, si ho podré fer, si tindré la grapa i la força necessàries....

Dintre de 10 dies centenari Màrius Torres

De Màrius Torres hi ha un poema en especial que conservo entre els plecs del records adolescents , i no sé perquè,  no és ni dels més coneguts ni segurament dels més bons però per a mi té un no sé què que em fascina sobretot el primer vers...M'agenollo en el fons de la meva paraula i també : si el món anés a escola serviria d'exemple....
M'he assabentat que el diari Segre de Lleida ha creat una pàgina web per commemorar el centenari del poeta us la deixo http://www.segre.com/m_torres/

Uns ulls en un retaule [1938]

M'agenollo en el fons de la meva paraula,

infinit de silenci d'uns ulls coberts de pols!

Ulls oberts entre l'or i el rosa d'un retaule,

¿qui, abans que jo, ha tingut aquest somni tan dolç?

Mestre desconegut, ¿veieres o inventares

amb un art infantil i simple de temor,

els ulls, els ulls mateixos de les ànimes clares

que parlen als meus somnis d'un univers d'amor?

Bell àngel somrient, aquesta llum tranquil·la

que més enllà del verm que et menjà la pupil·la

s'eleva, com un càntic, de dins del teu esguard,

si el món anés a escola, serviria d'exemple

a la lenta ironia dels cels de capaltard,

al perfum de l'encens quan ha caigut el temple.