Tres posts en un! i sense iva i amb c@ts

Després de la pluja sortirà l'arc de Sant Martí.....espero.....les mèlies i les palmeres del meu carrer celebren encara la pluja que els mulla el rostre i el tronc i amb les fulles i la saba fan festa grossa assedegades com estaven d'aigua, netes elles i nets els carrers .....la pluja segueix caient cap a terra, segura i tranquil-la de caure abundant però de caure bé.......d'aviat arribarà la gala de c@ts i aquesta ni que plogui o nevi no serà afectada perquè a la catosfera si plou és a gust de tothom ....o potser no però en tot cas no ens mullem , (d'aigua és clar...) prepareu-vos els fracs i les sabates d'agulla i les corbates de llacet .....d'aviat serem a c@ts com cada tardor .....quines emocions ens guarden......ja deveu haver votat oi?

Des de diumenge passat que amb prou feines m'he pogut connectar i navegar amb el veler virtual per les vostres cases vaixells de paraules o d'imatges .....en aplicació de les noves condicions de treball els docents estem atrapats entre xarxes i teranyines de temps gloriosament passats on havien revalides i tarimes encimbellades, ara tinc l'aula plena ....tant que de vegades han d'estar dempeus.....trenta-sis ànimes juvenils i adultes són moltes ànimes i als cossos els cal seure per poder aprendre amb certa comoditat.....la seva professora tutora ja s'aprés a quina cara correspon cada nom.....tinc dues Mòniques, cinc Annes i dues Albes .....vint-i-dues noies i catorze nois .....edats entre els 18 ( si venen de batxillerat) i els 52 ( si venen del món laboral o d'altres estudis ....) ( ui me n'he oblidat dels altres seixanta alumnes dels quals no en sóc tutora) la feina m'aclapara.....hem de fer més hores de tot i cobrar menys de tot....però bé que no em queixo pas...alegria alegria que al rei li han tornat a retallar el sou......encara li han de sostreure la paga de Nadal i tres retallades més per poder equipar-se  monarquia i docència....ui potser volia dir decència   ......

us copio un article de la sagrada constitució

TÍTOL I

Dels drets i dels deures fonamentals

Article 10.

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres son fonament de I'ordre polític i de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconegui s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i els Acords Internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya. 

Tractats ratificats per Espanya

Tractats internacionals que reconeixen drets i estableixen obligacions per als Estats part. Cada Tractat compta amb un òrgan de vigilància, que vetlla pel seu compliment, anomenat Comitè. Els Estats part han de presentar informes periòdics sobre la situació dels drets humans al país. Alguns Comitès admeten la possibilitat de rebre denúncies sobre violacions del Tractat.
A continuació s'enumeren els principals tractats de drets humans, amb l'enllaç als seus Comitès i la data en què Espanya ha de presentar el seu pròxim informe.http://www.idhc.org/cat/18111_UN.asp
pacte internacional drets civils i politics ...

en aquest de dalt hi ha el dret d'autodeterminació , l'informe l'han de presentar el novembre d'enguany.....què diran? que enlloc del dret ens enviaran els tancs o /i la guàrdia civil?   

253è Joc Literari: Creant noves bombolles

253è joc literari proposat des de :Tens un racó dalt del món

Aquesta bombolla no és pas com l'altra; la bombolla anomenada ..aquella de la fal·lera de comprar, vendre fum, treure , posar, revendre , recomprar , la del totxo ....no ,aquesta bella bombolla de sabó és plena de l'alenar de  molts pulmons, és plena de cors, de veus , de ganes de ser , de deler, una bombolla emplenada amb drets, amb el reflex del teu rostre, amb el meu rostre, centenars de centenars de centenars  de rostres vermells, blaus , grocs, estel·lars , estelats .....a poc a poc serà cada vegada més forta , més gran, es farà carn , ossos, senyeres, estelades onejant per celebrar el començament d'un nou estat a Europa....agafem-nos les mans, esguard amunt, pas endavant, cors oberts, plens d'esperança cap al futur, és temps de fer, temps de donar ales als pensaments, temps de verema....prompte  veurem com aquesta bombolla puja cap un cel blau ple d'estels....bufem tots !  saltem esculls, salvem entrebancs, abracem-nos! fem volar les bombolles, els globus , glòbuls , banderes al vent, encetem aquests nous recorreguts sense aturar-nos.....amb calma però sense retorn enrere.....

Només unes quantes paraules ....

Avui exclamo ben fort només això : Visca la república catalana ! Visca Catalunya lliure, social, democràtica i justa! 
A veure si algú recorda una versió popular de l'himne de Riego......total només hem de canviar reina per rei: si el rei vol la corona , corona li darem que vingui a Barcelona i .. .... .. ..........
no l'acabo no fos cas.....que qui es capaç de matar pobres  elefants ves a saber .....
us deixo la veu de l'elefant

Els tres músics (Relats conjunts)

Picasso 1921

L'Arlequí tocava el saxo en un club de mala mort nit rere nit , i de tant tocar i bufar l'alè el desprenia de colors i en perspectives diferents, de costat i de cara i també a l'inrevés ,  el seu amic Pierrot , a qui va conèixer una matinada, de fa ja dos anys, es dedicava a rascar les cordes d'una guitarra, i tant desguitarrat era que sovint les cordes el tocaven a ell que emetia notes desafinades .....i sovint una mica pesades , llavors li queien de l'ànima i es vessaven damunt un tovalló de paper tot escrivint un pentagrama boig; el tercer a aparèixer en la vida dels altres dos fou el frare, el frare també era músic , músic d'orgue , i és clar el deixava a l'església (allà no el podia pas portar) , Fra Òrguens ,l'anomenaven els altres, el que duia sempre al club era el seu gos, un gos que cantava gregorià amb lladrucs ben timbrats ....ja us podeu imaginar que quan van voler que un pintor els pintés per immortalitzar el seu original tercet ( o quartet si comptem el gos)  els va resultar tasca gairebé impossible, tots fugien esperitats en comprovar la pura follia de les seves aparences ....no gosaven retratar amb els seus pinzells una realitat que no entenien....per sort després de molt buscar en van trobar un , de molt valent i atrevit , va dir que es deia Picasso. Heus aquí el resultat.

252è Joc literari ....la primera vegada

En Jesús M Tibau ens proposa un nou joc literari amb la foto del seu fill anant per primera vegada a escola a P-3:

Sempre són molt importants les primeres vegades, el primer plor, la primera dent, el primer somriure, la primera paraula, les primeres passes, ara comences a escola i  per primera vegada acompanyat de la mare però deixat anar de la mà perquè és la primera vegada potser que comences a caminar , amb pas ferm i decidit cap a la teva completa independència .....sempre hi ha un primer pas, una primera vegada.....i arribarà un dia que demanaràs estrenar la teva voluntat de ser i de decidir per tu mateix....

Sense referèndums, només afirmant i proclamant la teva ,aleshores completa i plena ,sobirania de tu mateix  ....per primera vegada.

Hem fet història!!!!!!

Encara amb la pell de gallina i els peus destrossats i el cor content ......a quarts de quatre puc constatar la Gran Via era plena , replena de gent d'arreu amb estelades, gorres, cartells , he tractat de pujar per passeig de Gràcia .....un bany , un oceà de gent arreu.....he volgut agafar un camí alternatiu a veure si podia avançar i respirar una mica....impactant , brutal, emotiu, emocionant....tots els carrers plens , travada entre plaça Urquinaona  , davant d'un pans and company entre la paret i la immensa gernació he estat prop de 35 minuts fins que no se´com he aconseguit travessar el mar d'estelades, per camins diferents he tractat d'incorporar-me a una manifestació que oficialment encara esperava a Gran Via amb Passeig de Gràcia que comencés ....ja les sis tota la via laietana i els carrers adjacents, paral·lels , perpendiculars...plens plens, impossible fer un pas ....mai de la vida , i mira que he assistit a manifestacions, mai havia viscut una cosa semblant, més gran que la del onze de setembre del 1977, més gran que una de les primeres manifestacions contra la guerra d'Irak, més gran que la del 10 de juliol del 2010..... ara arribo a casa i miro i em connecto la guàrdia urbana que sembla fa curt diu que devien ser un milió i mig!!!!!!!

Estic esborronada, impressionada, contenta i esperançada ......i emocionada sí , he sentit molta gent, joves, matrimonis, grups, parlant en castellà i eren allí demanant el mateix, amb l'estelada al coll ..... gent de tota mena i condició, joves, nens, madurs, ancians, amb cadira de rodes, parelles amb gos, amb nens petits, iaios amb bastó, tots tothom amb un sol clam......

ei i encara a hores d'ara continua baixant gent i més gent per Via Laietana .....i d'aviat seran les nou......això és gran molt gran, Sepharad escolta! Catalunya nou estat d'Europa!!!!

Ara és l'hora d'estar alerta! la gallineta ha dit prou!!!

No hem de vèncer sinó convèncer.....tothom serà ben rebut  , us recomano els especials que el diari Ara està publicant sobre Catalunya, és ple de reflexions, opinions i dades , aquí ho teniu Especial onze de setembre ( no  podreu llegir més que un tast però en paper ho trobareu)

http://www.vilaweb.cat/noticia/4037946/20120906/historia-lestelada.html

Ah i aquí teniu la proposta de cant , la lletra és simple i clara, fàcil d'aprendre ...


I si voleu carregar-vos encara de més raons aquí teniu la razón on diu que els 77% del espanyols estan en contra que la gallina dels ous d'or deixi de pondre per ells,  ja és tenir ous! ah i en magnífics articles ben documentats afirmen entre perles ahistòriques ....que mai hem estat independents. jo afegeixo que tots som de color verd, parlem aragonès occidental  o oriental , llengua d`origen desconegut , i a més ja és sabut ....que demanem ....si jo tingués una gallina a qui li prenc tots el ous tampoc voldria deixar-la anar....però escolteu:


última hora: Una moció a favor de la independència de Catalunya al parlament britànic