Paisos Catalans

dilluns, 21 de febrer de 2011

Relats conjunts: El petó (V-J day)

http://en.wikipedia.org/wiki/V%E2%80%93J_Day_in_Times_Square
El dia , era el dia adient per a desfogar-se, a Times Square era ple de gent com jo , mariner de guerra enclaustrat durant mesos amb ganes de contacte humà, el Japó va haver de rendir-se finalment després d'aquelles noves bombes que havien esclafat la població el 6 i el 9 d'agost.....no sé deien que eren bombes atòmiques....jo només sabia que l'enemic havia claudicat i a mi m'havien rellevat del servei i ara era un civil qualsevol , jove i ple de desig ....a Times square la gentada es movia d'aquí per allà , uns sense rumb, altres com jo mirant de fit a fit una infermera , que n'era de bonica! quin goig la seva boca i uns ullassos .....em vaig dir: Joey és el teu dia de sort.....i m'hi vaig apropar i ens varem fer un llarg petó.....per desgràcia un fotògraf que era davant, un tal Alfred , ens va pregar de repetir i repetir el petó fins que varem quedar així com un parell de contorsionistes nats, poc natural diria jo ...i la noia pobrissona se'm queixava de mal d'espatlla i que els llavis se li havien adormit...allò va ser la bomba!

21 comentaris:

  1. La bomba, molt bé! quina sort aquest Joey!

    ResponElimina
  2. I tant que va ser el seu dia de sort...I el va saber aprofitar!

    ResponElimina
  3. Ves si no va ser així justament com va passar! Almenys a mi em resulta del tot creïble.

    ResponElimina
  4. Llàstima qui sigui un petó amb regust de bomba.

    ResponElimina
  5. Pobra xica...L'endemà tindria un mal de coll que...això amb un ibuprofeno no se'n va, no!!

    ResponElimina
  6. Què va ser l'excusa, el bes o la guerra?

    Bon relat!!

    ResponElimina
  7. i això que ens van fer creure que era una foto presa del natural! molt bó!

    ResponElimina
  8. Mareeeeeee! Aquesta infermera és deuria quedar mig desmaiada de la tallada de respiració. Jolines amb quina passió! Passió maca que consti!

    ResponElimina
  9. Jo crec que de passió res... la pobra noia va quedar fatal, amb mal al cos. Molt bo, Elfri!

    ResponElimina
  10. Un afortunat...ara amb les càmeres digitals no haguera tingut tanta sort :)

    ResponElimina
  11. Al final, va ser un petó per "exigències del guió" :-DD
    Molt bona aportació, com sempre.

    ResponElimina
  12. Ja deia jo tanta postureta no podia ser normal... si és que el millor és l'espontaneïtat!

    ResponElimina
  13. Que maco que seria que les bombes acabessin sent petons. M'ha agradat!

    ResponElimina
  14. S'ha trigat molts anys en destapar-se la veritat...

    ResponElimina
  15. Jo que pensava que va ser una cosa espontània fruit de l'emoció del moment!

    ResponElimina
  16. Hòsti,Joey

    tens un morro que te'l trepitxes ( mai millor dit )

    ResponElimina
  17. moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  18. Pobre noia, segur que en Joey no li feia res repetir :)

    ResponElimina