Ara que passem temps molt poc poètics més que mai hem de reivindicar la poesia, avui farà ja un quart de segle que que J.V Foix ens va deixar i avui li retem homenatge.
"Totes les reixes tenen llur parany
i temem que llur ombra ens faci presoners.
Cada graó ens acosta al Llibre de l’Exili
i amb ull llanós veiem ço que és ofert.
No hi ha pas caça per al qui no fita;
ni el nou ardent, o advers!, per als folls del passat.
No és llibert ni franc qui no s’oblida
o es mira a l’aigua, amb clac i faldons llargs."
(...)
"La ment capta l’etern en l’ampla pau
i un no res grana i creix en un somriure.
Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman;
tots hi serem al Port amb la desconeguda."
i un no res grana i creix en un somriure.
Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman;
tots hi serem al Port amb la desconeguda."
Tot muda i tot roman ....i el que és ben cert és que com ell, com tants altres, com tothom hi serem al Port!
Mentrestant maldem per viure intensament i salvaguardem els mots de la nostra llengua! Que cada batec del cor sigui una nova rima, tant se val si consonant o assonant...
11 comentaris:
Salvaguardar i recuperar encara que siguin temps difícils per fer-ho. Amb el cor i amb el cap, tan se val la rima.
Utilitzem la nostra llengua per salvaguardar-la.
Tot muda i tot roman. Però sent protagonistes , no podem deixar de maldar per viure intensament i salvaguardar els mots de la nostra llengua!
Subratlles aquests dos últims versos i jo també ho faria... quina força que tenen.
Salvaguardar els mots de la nostra llengua, és una feina de cada dia... i s'acosten temps complicats, un cop més, per la llengua.
Si fa segles que hi batallen en contra, aquests veïns malintencionats, i no han aconseguit matar-la... doncs que no sigui ara...
Només començar a llegir ja m'ha agradat això: "Ara que passem temps molt poc poètics més que mai hem de reivindicar la poesia"... Així doncs, aprofito aquest homenatge catosferic per donar-vos també ànims a tots els blogaires que n'escriviu :-)
He de reconèixer que Foix em costa molt, com ja vaig explicar que em passa amb Carner... el meu vocabulari "literari" no és massa bo en llengua catalana, i és una llàstima, així que el que em queda és llegir, llegir i llegir :-))
M'agrada com reivindiques la poesia. És una bona manera d'homenatjar els que la van escriure.
Tot muda i tot roman, la poesia persisteix.
"No hi ha pas caça per al qui no fita"
"No és llibert ni franc qui no s’oblida"
Bona aportació també.
Mentre un de nosaltres en parli, romandrà per sempre viu!!! Que tinguem molts batecs per compartir la poesia, i el nostre dia a dia. Un plaer!!!
El final del teu homenatge enllaça amb el principi del poema del teu altre bloc. Un diàleg que no s'atura. Salut!
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
Publica un comentari