Paisos Catalans

dissabte, 20 d’octubre de 2012

Esmorzar a l'herba ( Relats Conjunts)

Claude Monet, Esmorzar a l'herba (secció dreta), 1866 
No sé perquè després de la separació estimat Claude vas haver de cometre la salvatjada de mutilar el quadre ......ara em ve al cap aquells dies i nits terribles de retrets, de tirs i retirs i sospirs  .....ai Claude .....tants anys junts .....tanta fortuna acumulada, el nostre palau , les nostres mansions .....però quin diable se't fa introduir al cervell? per quins set sous se't va girar? tot anava bé, tu tenies les teves amants, jo els meus... vivíem en harmonia, els nostres fills anaven a les millors escoles....el veïnat ens envejava, la nostra pinacoteca particular era l'atracció de museus i entitats que es disputaven com a fures el dipòsit dels quadres, gruaven perquè els hi cedíssim per exposicions públiques i privades, i en trèiem un bon feix de bitllets .....

No, no m'acabo de fer a la idea, potser mai me la faré .....home separar-nos era el millor després de tot plegat, que tinguéssim les nostres aventures mai havia impedit la felicitat conjugal..... això si no ens les explicàvem, l'acord que teníem era no dir-nos res, no fer gala en públic, màxima discreció ....ja sé que en part va ser culpa meva.....com havia de saber que el meu darrer amant era un famós taxador expert en pintura expressionista i impressionista? és el que et va treure de polleguera? no el que aparegués en la portada del Hallo amb ell oi....?va ser que digués que els teus, els nostres quadres eren imitacions i dolentes.....total que t'importava? és clar que jo em vaig quedar amb el palau, els cinc Rolls , els xalets i els comptes de Suïssa.....home Claude els quadres eren encara per aprofitar ....els podies haver venut a algun sapastre com tu.....que no hi entengués ni un borrall....però retallar-los tal com vas fer! quin mal perdre Claude!

22 comentaris:

  1. Crec que els va retallar perquè, així d'un quadre en treia dos.

    Original relat.

    ResponElimina
  2. Va ser un rampell, segur que ara en Claude també se'n penedeix. Bon relat!!

    ResponElimina
  3. Sempre hi ha una vespa que du la tragèdia a les escenes més meravelloses. Ai, aquests amants amics no eren tan compatibles com semblava.
    Una idea ben cosida, Elfreelang; i amb aquell puntet de pebre que et fa pessigolles i et dibuixa un somriure.

    ResponElimina
  4. D'un quadre en va poder fer dos o tres, així hi guanyava alguna cosa més.... com a bon sapastre!
    Molt bon relat Elfree!!!!

    ResponElimina
  5. Aquest Claude se li en va la pinça...quin mal perdre.

    ResponElimina
  6. Quina mala peça la teva protagonista... encara s'exclama que en Claude retalles els quadres? Potser ho va fer per no haver-li de retallar el coll a ella! Ben trobat el relat, però aquesta dona m'ha posat de mala llet!

    ResponElimina
  7. :) Ostres, la tia, s'ho va quedar tot, quina barra!

    ResponElimina
  8. hi ha qui té sort.. just llavors va ser quan van treure l'impost sobre el patrimoni, no?...!
    molt bon relat!!

    ResponElimina
  9. Molt llesta i sincera, això no se li pot pas criticar. M'ha fet molt riure amb el to i la tranquil·litat que ho explica. Realment hi ha gent així. I en Claude aquest, una mica burro de deixar-se guanyar d'aquesta manera.

    Veig que l'excés de feina no t'ha pres el bon humor ni la creativitat amb els relats. Bravo!!

    Petons

    ResponElimina
  10. Ai, pobre Claude, quin passarell, hahahaha!!!!
    Fot-li, que és de Reus, diríem aquí (no em facis dir el per què!!!)

    ResponElimina
  11. Mal perdre o venjança? mmmmm, no ho tinc clar del tot. Això si, quan passem de l'amor a l'odi passen tantes coses pel cap que no es pot actuar amb racionalitat absoluta.

    ResponElimina
  12. Quin mal perdre, potser necessita que algú li faci la pinça Birmana.

    ResponElimina
  13. Aquestes paraules recordava Claude, mentre llegia les notícies internacionals de la Presse:

    ... estrany accident d'un Rolls a Suïssa. S'estimba i només troben el tros central i l'esquerre de l'eix. El dret encara no s'ha trobat.

    ResponElimina
  14. La síndrome de l'artista contrariat!

    Un relat molt irònic i molt "guerra de los Rose".

    ResponElimina
  15. un altre que s'ha quedat en boles.....aquest relat ja ha despullat a molta gent.
    Bona aportació

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies pels vostres comentaris ( m'he inspirat llunyanament en la imatge que de vegades donen certs individus i indivídues de l'alta burgesia )

    ResponElimina
  17. Hahahaha estic d'acord amb en XEXU!! O tallava els quadres o feia quelcom més greu... i és que hi ha gent que té mal perdre...

    Anem a donar una volteta en el Rolls blanc? :-DDD

    ResponElimina
  18. És que això de les parelles obertes es veu que no acaba de funcionar... :)

    ResponElimina
  19. L'ambientació, el to del monòleg és sublim. Està meravellosament escrit, m'encanta la forma per entrar en el contingut. És molt versemblant la història, tenint en compte l'època i com funcionaven les parelles benestants. Ella, queda com la dolenta, dolentíssima. Però, ja se sap que en els contes passa el que l'autor vol que passi.

    Un plaer llegir-te! :D

    ResponElimina

benvinguts comentaris