Esmorzar a l'herba ( Relats Conjunts)

Claude Monet, Esmorzar a l'herba (secció dreta), 1866 

No sé perquè després de la separació estimat Claude vas haver de cometre la salvatjada de mutilar el quadre ......ara em ve al cap aquells dies i nits terribles de retrets, de tirs i retirs i sospirs  .....ai Claude .....tants anys junts .....tanta fortuna acumulada, el nostre palau , les nostres mansions .....però quin diable se't fa introduir al cervell? per quins set sous se't va girar? tot anava bé, tu tenies les teves amants, jo els meus... vivíem en harmonia, els nostres fills anaven a les millors escoles....el veïnat ens envejava, la nostra pinacoteca particular era l'atracció de museus i entitats que es disputaven com a fures el dipòsit dels quadres, gruaven perquè els hi cedíssim per exposicions públiques i privades, i en trèiem un bon feix de bitllets .....

No, no m'acabo de fer a la idea, potser mai me la faré .....home separar-nos era el millor després de tot plegat, que tinguéssim les nostres aventures mai havia impedit la felicitat conjugal..... això si no ens les explicàvem, l'acord que teníem era no dir-nos res, no fer gala en públic, màxima discreció ....ja sé que en part va ser culpa meva.....com havia de saber que el meu darrer amant era un famós taxador expert en pintura expressionista i impressionista? és el que et va treure de polleguera? no el que aparegués en la portada del Hallo amb ell oi....?va ser que digués que els teus, els nostres quadres eren imitacions i dolentes.....total que t'importava? és clar que jo em vaig quedar amb el palau, els cinc Rolls , els xalets i els comptes de Suïssa.....home Claude els quadres eren encara per aprofitar ....els podies haver venut a algun sapastre com tu.....que no hi entengués ni un borrall....però retallar-los tal com vas fer! quin mal perdre Claude!