Doncs si aquest és l'apunt o entrada o post de planxar número nou-cents setanta -quatre.....CMLXXIV ( a l'escola franquista uniformada em van instruir en la numeració romana) lamento no haver pogut ni visitar els vostres blocs ni navegar ni res , la feina em raja a dolls per orelles i cervell , no tinc prou hores al dia per atendre-ho tot i em reca però primer és la feina , on encara em paguen, increïble però sí , tinc la immensa sort de cobrar encara mensualment , cada més menys que l'anterior ....no em queixo m'han compensat amb un bon augment d'alumnat a qui atendre i també amb un increment del 17% d'hores obligades de presència al centre....o sia que entre això i que els companys dels transport públic realitzen les seves accions de protesta....em passo el dia segrestada per la feina, m'he de llevar abans per preveure si vaig a peu ( hora i dos quarts en pujada) si agafo un transport alternatiu...quan no hi ha bus metro, i viceversa, i quan ni un ni l´altre agafo el auto-transport auto-determinat i independent totalment sobirà del caminar,
....resultat: me'n vaig a dormir, em llevo, vaig cap a la feina, treballo, torno i em trobo immersa en una banda o cinta de Moebius o Möbius i és clar em manca temps per preparar-me les classes....bé ...també em falta temps per tot com avui que a part de ser le jour de la flor de nit també és el dia del Barça -R. Madrid.....i pel matí al districte de les Corts es celebrava una Cursa solidària amb els afectats de paràlisi cerebral, ahir hi va haver una concentració a la Plaça Sant Jaume Concentracio- pel-dia-mundial-de-la salut mental i tampoc he estat a temps......ah almenys ahir després de dues setmanes de no trobar el moment vaig anar a la perruqueria a que em tallessin els cabells, ja sé els porto curts perquè més curts encara?
Fàcil resposta: vull ser autònoma i sobirana en qüestions de preses de pèl , me'ls faig tallar i minoro la possibilitat.....amb la perruquera mantenim una bona sintonia ideològica, va sortir com no ...el tema de la nostra independència com a poble ....va entrar una clienta ...no ens coneixíem, i totes tres vam seguir parlant del tema ..... espero que no sigui flor de nit sinó de molts dies i nits .....vull viure en una Catalunya que disposi del seu propi destí ......
tenim molt a guanyar, i jo diria que res per perdre....
parlo del partit de futbol .....
Estem en un moment en que es diu que hem d'estar contents (els que tenim feina) i donar les gràcies.... estem en un moment on s'aprofiten de tots nosaltres i ens donen pel cul tant com poden.... i encara hem de donar les gràcies! Au va!
ResponEliminapetonets Elfree!
Els únics retalls acceptables: els dels cabells. Els de drets, de sou o de punts amb el Madrid, no els tolerarem. Salut i endavant! (no saps com t'entenc, amb això de no tindre temps per res...)
ResponEliminaDéu n'hi do amb la teva jornada laboral. Jo ara estic "de vacances" i em sobra temps per a tot. Si en vols una mica... és gratis! Ara que per fer aquestes vacances no em paguen... Bueno, endavant... Visca Catalunya i visca el Barça!!
ResponEliminaNena, només de llegir el post ja em sento esgotada. Qui estres!
ResponEliminaI aquestes escales...
Segur que estas molt maca amb els cabells tallats, molt més que si te'ls deixessis prendre.
Ah, i Visca Catalunya i visca el Barça!
molta feina i poc temps, em sembla que molts ho compartim. Fins i tot passa amb la independència, no ens podem pensar que tenim tot el temps del món.
ResponEliminaMolta força i coratge, endavant!
frena una mica nenaaaaa, que la cosa s'ha de fer a poc a poc.
ResponEliminaVisca el Barça....a veure si hi ha sort
Uf! Jo com la Glòria ja m'estresso en llegir-te... però clar! Quan la feina va de baixa com la meva, també és preocupant o sigui que so sé q uè dir...
ResponEliminacadascú endavant amb el que li toca i el que té... quina altra cosa, podríem fer?
Elfreelang, prent-ho amb una mica més de calma que sinó no ho resistiràs. Jo també estic fins a les orelles però paro quan puc a respirar una mica perquè sinó puc acabar fatal.
ResponEliminaÀnims. Visca Catalunya i també el Barça. Això sempre! I que es morin els incompetents abans que els lletjos.
no ho dubtis.. estàs es3ada i molt!
ResponEliminai sí, millor retallar-te els cabells que qualsevol altre cosa..:)
Manca de temps, però mai manca de ganes de parlar dels temes importants, i per trobar moments per fer les coses que cal fer. A veure si es calmen una mica les aigües, almenys les del teu voltant, que les aigües generals ja cal que segueixin ben remogudes, no sigui cas que a algú se li oblidi el que demanem.
ResponEliminaFelicitat per aquests posts! Déu n'hi do noia!
ResponEliminaAra ...alenteix que et donarà un encobriment :)
Cuida't Elfree i ja veus com ha anat el partit...com sempre ens continuen robant!
i que té d'especial el 974 que no tingui el 973 per exemple?
ResponEliminaOstres, t´entenc perfectament. Primer és la feina. La literatura s'ha convertit en una activitat clandestina.
ResponEliminaI que duri!!!!!
Per si t'ha de servir de consol (que no de consolador) sàpigues que el sector privat no està millor ( retrassos en la nòmina, retallades en les pagues extres, etc)
ResponEliminaMarxisme pur, Elfree, tots iguals i tots pringats ( menys una elit que fa i desfà i viu de puta mare)
El partit, bé, tothom diu que va ser un gran partit
segur que és així
però quan no es guanya, no pots acabar d'estar satisfet
com quan fas una bona feina i no et paguen el que t'haurien de pagar
carpe diem, xatina
Cada vegada t'assembles més als autònoms. Espero i desitjo que no t'hi arribin els temps de treballar i no cobrar.
ResponEliminaJo tampoc arribo últimament enlloc, però és per què quasi no camino, i no perquè em manquin les ganes.
I demà serà un altre dia, guanyi qui guanyi, ple de moltes il-lusions i coses a fer, per continuar fent via.
* En el guanyi qui guanyi, em referia al partit, no pas al que volem en les nostres contrades.
ResponEliminaPart del teu estrés el visc jo, però amb la diferència, que les meves distàncies són molt curtetes.
ResponEliminaPren-t'ho amb una mica de calma, crec que anem pel bon camí, i no ens convé arribar-hi destrossat, sinó ben enfortits!!!
Elfre, t'he volgut imaginar, i redéu, m'he cansat!!!!
M'has fet riure mooolt, amb el post de planxar!!!!
ResponEliminaVeig que la flor de nit pot tenir flors de diferents colors, maco, no? Doncs sí, tant a la pública com a la privada estem ben fotuts, que no ens matxaquin la il.lusió!
ResponElimina(també és preocupant aquest augment de problemes de salut mental...).
Elfri, poc a poc i bona lletra (ara mateix no em reconec...). Però al final és la millor mesura per no caure en l'ansietat i en l'estrès. Qui fa el que pot no està obligat a més i, jo crec, que tu estàs fent tot el què pots i una mica més. Així que espero que trobis aquests moments, com el de la perruqueria, per a fer una descompressió, aturar el temps i relaxar-se una miqueta!
ResponEliminaI amb la independència, si fos per mi la tindríem de fa 30 dècades, però també entenc que és un procés que necessita el seu temps, cosa que hem d'aprofitar per a seguir convencent més i més gent.
Sento el fet d'agrair-vos els vostres comentaris tots prou sucosos i ben rebuts, amb tant retard....la feina se'm menja ....gràcies i una abraçada ben gran!
ResponEliminaElfree, vaig trobar una cosa l'altre dia que em va fer pensar en tu: un cicle de xerrades sobre el temps a les biblioteques. La propera és dilluns 15 a les 19h biblio Sagrada família: les hores del nostre cos: què són els ritmes biològics i com ens afecten. Ho pots trobar a la web de biblioteques. Però esclar, per anar-hi s'ha de tenir TEMPS!
ResponElimina