Paisos Catalans

diumenge, 19 de gener de 2014

ECOOOOO! (relats conjunts)

Theodor Kittelsen, Ekko, 1888
Theodor intentava arranjar , de memòria,  el rellotge de la seva veïna Henrietta , havia oblidat com es feia , enrere quedaven la seva desolada infantesa , quan va haver d'entrar , als onze anys , orfe de pare i amb greus dificultats econòmiques, al taller de Pet Peter rellotger....ara mirant els engranatges interns del cor mecànic del temps se li barrejaven les esplèndides sortides de sol de quan va viure al far ... en cada tic tac esmorteït ,el batec del seu cor de carn rememorava la il·lusió immensa que va sentir sent alumne de l'escola de pintura   ......a dolls li brollaven aleshores els trols i les fades ....contes populars i paisatges de contes que va omplir de pintures i dibuixos....el far era un bonic lloc per a viure.....No no podia arranjar el vell rellotge ni bategar com abans .....ni tics tacs ni batecs ni trols ni elfs ni fades tenien ja el poder de fer-lo viatjar més enllà ....per això va agafar la barca junt amb el seu cunyat i la seva germana i davant la immensitat de la natura ....va cridar ben fort : tooooornaaaa i l'eco va respondre : Lauvliaaaaaaa!

I així va ser .....un any després vivia en una casa molt bonica amb un estudi lluminós on podia pintar , la va batejar Lauvlia tal com l'eco li havia dit, va tornar, per dins, a ser aquell nen aprenent de rellotger, i aquell adolescent estudiant de pintura i aquell home imaginatiu que va il·lustrar un munt de contes i que va dibuixar tants i tants trols....i si mai tenia algun dubte cercava un paratge amb prou eco que li donés les respostes adequades....

18 comentaris:

  1. Caram! Molt bon relat, elfree!!!! :)

    ResponElimina
  2. Un altre exemple de que les respostes les portem dins. L'eco va dir una cosa, però ell la va construir a la manera que va voler. Un relat ben pensat.

    ResponElimina
  3. Una vida interessant i un relat ben treballat.
    Molt bó, Elfree!

    ResponElimina
  4. Mai hem de perdre el nen que portem dintre. Un relat preciós.

    ResponElimina
  5. Quina gran sort trobar la resposta justa que un necessita per tornar a bategar.

    M'ha encantat!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
  6. L'eco li va tornar la força per un nou començament !
    M'agrada ; )

    ResponElimina
  7. Un rellotge aturat i un eco inteligent. Hi ha un batec amagat, que emergeix en aquest conte.

    Fita

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. M'arriba l'eco de la teva meravellosa història... L'escolto, des del meu Far, des d'on t'envio una abraçada.

    ResponElimina
  10. M'encanta com ho has explicat!! :-))

    Per cert, ho provaré... aniré a un lloc amb eco, faré una pregunta important i seguiré la solució que m'arribi, a veure si canvia la meva sort :-))

    ai, he de pensar a explicar-te com es treu la caca aquesta de les paraules de verificació... ufff

    ResponElimina
  11. Ves a l'apartat de CONFIGURACIÓ del teu blog.

    Dins de CONFIGURACIÓ clica ENTRADES I COMENTARIS.

    Aquí dins veuràs un apartadet que posa "Mostra la verificació de paraules" i al costat un mini-desplegable amb les dues opcions: SÍ o NO.

    Has de marcar el NO perquè no surti més aquest rotllo... i ja està :-))

    ResponElimina
  12. Que bé aquest Eco era una espècie de llibre d'autoajuda i sempre estava a la seva disposició...
    Un relat molt original.:)

    ResponElimina
  13. Gràcies pels vostres comentaris! ( d'acord d'acord Assumpta treure les parauletes de verificació però no m'entraran aleshores robots malvats?)

    ResponElimina
  14. L'únic robot malvat que coneixes sóc jo... HAHAHAHAHAHA!

    :-P

    ResponElimina

benvinguts comentaris