Ull , han passat 75 anys i encara ens falta saber molt.....aquí us deixo un article sobre l'heroi oblidat que va salvar Barcelona.....es veu que els comunistes volien aplicar allò de terra cremada i pretenien fer esclatar Barcelona, literalment .....
I això altre és d'ara .....se m'escapa ....un intent de pacte? o què és això? el dinar per acabar amb el dret a decidir abans d'iniciar-se , per acostar posicions? a mi em fa mala espina i m'inquieta
reunits per a dinar plegats .....
L'extrema dreta gestiona fons públics de la generalitat.......de directecat
Mentrestant seguim tossudament alçats ! el camí fa il·lusió , i ens posaran entrebancs des de fora i des de dins......
i en aquest post farcit d'enllaços us recomano també La independència com a reparació històrica
Les coses no han canviat tant des de fa 75 anys, ni tampoc des de fa 300. Però saps què és el pitjor? Que seguim tenint molts traïdors infiltrats. No sabem quan ens la fotran, però ens la fotran segur. Els qui ho tenim clar no ens podem rendir.
ResponEliminaAquest que va salvar barcelona, em recorda el que va salvar París.
ResponEliminaCom diu el Xexu , el pitjor es que encara tenim enemics a dintre, i més dels que ens pensem . Però no podem defallir, ara ja no, hem arribat massa lluny com per no arribar a bon port.
ResponEliminaSembla impossible que després de tants anys de l"alzamiento" i tants de la mort física del seu "caudillo" hi segueixi havent franquistes. Però és així. Sembla que no ens n'haguem de desampallagar mai.
ResponEliminaAl menys, si marxem d'espanya, no ens governaran.
Fita
El bàndol franquista va ocupar militarment Catalunya, però de fet existia un bàndol feixista dins la pròpia Catalunya i em sembla normal doncs la guerra civil va ser ideològica (dreta contra esquerra) i no pas territorial o seccessionista.
ResponEliminaObserveu que en la llista surt Josep Pla o Eugeni d'Ors...
No em sembla bé l'oblid d'Espanya cap a les víctimes del franquismes però tampoc l'apropiació dels nacionalistes de la causa republicana. Molts catalans eren de dretes, ergo molts catalans simpatitzaven amb major o menor mesura amb el franquisme. Catalunya no va ser mai un sol bàndol, vam tenir la nostra pròpia guerra civil, amb sindicalistes trucant a les cases a trenc d'alba per endur-se innocents o no a una mort injusta, esglèsies saquejades i salvatjades d'altra mena. I després la venjança va ser cruel i potser la van executar militars no catalans, però qui els va donar la informació per caçar els rojos? Mireu els cognoms dels alcaldes dels pobles a l'época franquista i veureu que són ben catalans. Errats potser, alguns cruels i d'altres simplement oportunistes però els catalans feixistes existien i no per això eren menys catalans. La història no és sempre com voldriem...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUi, sento la repetició. Una sola vegada, ja era potser massa...
ResponEliminaPerdó.
Xexu és aquest un del nostres problemes que no ha canviat tant ....va molt bé recuperar documents i testimonis
ResponEliminapons gracies pel detall si l'oficial nazi hagués obeït no hagués quedat dreta ni la torre Eiffield!( crec que l'he escrit malament)
bruixeta haurem d'estar a l'aguait....i això no defallir , perseverar i perseverar!
Xavier gràcies per la visita i el comentari....la transició va ser una presa de pèl!
Coses2 primer de tot gràcies, ah l'he suprimit el comentari duplicat ....tens raó, la realitat és molt complexa i els reduccionismes no són bons, i fins i tot el Cambó va finançar juntament amb en March , un català i un mallorquí l'alzamiento de Franco , al final els diners, el poder i la barbàrie s'imposen davant altre tipus de coses, en Pla va ser un traïdor i l'Ors un altre, i resulta que per exemple molts capellans catòlics no van ser franquistes i van estar al costat del poble, i també hi havia qui cercava venjances personals aprofitant que la guerra ho tapa tot....tens raó molts feixistes eren catalans , molts van delatar els seus germans, els veïns.....però per a mi aquests catalans van deixar de ser-ho en el moment que es van girar contra el seu país i els seus veïns....gràcies per la teva estimable aportació coses2!
Si ara no ho aconseguim passaran tres cents anys més abans no ho tornem a tenir tant a tocar
ResponEliminaosti Joan espero que no .....tres cents anys i tos calbs i criant malves
ResponElimina75 anys són molts i 300 una eternitat!
ResponEliminaA veure si d'una vegada podem tirar endavant, que ja triguem massa.
Fa mal saber-ho, però la col·laboració "dels de dins" també s'ha de saber. Sense rancúnia, però saber-la. Per aprendre'n, que diu el tòpic.
ResponEliminaA tot arreu hi ha qui tira pedres a la pròpia teulada. D'acord amb en Jordi.
ResponEliminaCal coneixer l'enemic, un post molt interessant
ResponEliminaGlòria ens ho estant posant molt difícil, van a per nosaltres ...tens raó són molts anys però en el fons tot segueix igual
ResponEliminaJordi la realitat s'ha de conèixer encara que no agradi
rafel i de vegades pedres i canonades!
Loreto gràcies l'enemic sempre s'ha de conèixer
pons ja t'he fet cas
He trobat molt interessant aquest article de l'heroi oblidat que va salvar Barcelona...
ResponEliminaPer desgràcia el fet de ser català no sempre vol dir ser partidari de les llibertats...
I això del dinar , jo tampoc ho entenc , sembla una olla barrejada...
I on son els famosos plans que en Rajoy tenia per Catalunya?
Em sap greu que el meu pare no ja no visqui per veure la il·lusió que ens fa tirar endavant...
Bona nit.
M Roser mira jo també hi penso sovint en el meu, de pare, estaria molt il·lusionat i emprenyat també per altra banda
ResponElimina