Segueixo per la via de l'optimisme, per voluntat pròpia, per tossuderia .....recordeu que us vaig parlar de la llibreria documenta doncs bé , bones noticies per què en el projecte de micromecenatge verkami on demanaven inicialment 6000 euros , ja aconseguits, ara ja tenen 11065 euros i el repte és arribar als 12.000!!!!! encara esteu a temps queden 15 dies perquè pugueu contribuir a salvar aquesta llibreria....ANIMEU-VOS!
Més optimisme baixant des de la feina a peu .....olor de llenya ....un cel preciós , la lluna plena i rodona ....amb un mig somriure als llavis ....mentre penso en els esforços d'un tal president de Sepharad que no sap anglès ni parla cap altre idioma que el seu , ara mateix si fos universitari a punt d'acabar una carrera no obtindria el títol ja que exigeixen com a mínim el first certificate .....bé això no és optimisme és risibilitat....i que dir dels esforços per censurar la premsa.....risoteràpia!
Ah i la campanya signa un vot per la independència tot un èxit
Ahir quasi em vaig empassar més que llegir Cançons d'amor i de pluja d'en Pàmies......me'n queda un tros per llegir .....brutals! incisius, colpidors...i amb una saviesa en picar l'ullet al lector fent ús d'estil i ironia i un munt de recursos literaris ......
Com més va, en Rajoy cada cop em sembla més patètic. Però bé, no és novetat. Aquest llibre un dia d'aquests vindrà cap a casa amb mi, temps al temps. El darrer Pàmies que vaig llegir em va agradar força.
ResponEliminaDoncs endavant amb l'optimisme!!!!
ResponEliminaM'apunto el llibre!
Quin gust trobar optimisme!!!
ResponEliminaJo també m'apunto el llibre, em fa gràcia!
Ui, no sé si no obtindria el títol... diria que a alguns no els cal saber d'anglès ni gaire de res per obtenir títols en aquest país... una altra cosa són els ciutadans "normals", sense privilegis.
ResponEliminaBona nit, Elfreelang
Dons per la carrera de veure qui d’embutxacar més cales no deu fer falta cap nivell d’angles, a vegades ni tan sols de castellà per que ni ha cada un que feina tens en entendre’ls (verdahss don Mariano?)
ResponEliminaA veure si se me’n comana el teu optimisme :)
He tret el cap perquè necessito urgentment una ració d'optimisme ... ens ho prendrem a broma, encara que hi ha coses que no tinguin ni punyetera gràcia.
ResponEliminaAferradetes i bon dia! :)
Fa goig llegir-te tan optimista, sempre és un puntal quan mires al teu voltant i vols seguir endavant.
ResponEliminaVisca el teu optimisme que s'encomana. Tinc pendent el llibre del Pàmies, quan pugui també l'engoliré :)
ResponEliminaM'encanta veure't en tan bon estat d'ànim, Elfree. Tot són bones noticies, o, si més no, t'ho agafes per la part menys dolenta. Riure és molt terapèutic i de veritat que hi ha personatges patètics que fan riure.
ResponEliminaClasse optimist.
ResponEliminaN'hi ha que sempre van en classe pessimist; apartem-nos-en!
Sempre positius!!! Mai negatius!!!
ResponElimina:)
Molt bo això que no obtindria el títol, ben vist.
ResponEliminaEl llibre del Pàmies també em va agradar molt, sobre la Documenta, no sabia que la situació era tan greu.... espero que se salvi!!
Salvar una llibreria és tan urgent com salvar balenes o les antigues places ajardinades i no aquest cony de places dures que foten ara (sobre tot a Sabadell)
ResponEliminaQuant el llibre del Pàmies no l'he llegit, però coneixent l'autor jo hi buscaria una intencionalitat sardònica
Continua amb l'optimisme, algú ha de mantenir un to vital alt en aquest país
moltes gracies pels vostres comentaris disculpeu que no us respongui un per un .....vaig una mica atrafegada! ah i reitero les bones noticies a hores d'ara el projecte de micromecenatge per una nova documenta ha superat els 11 mil euros!
ResponEliminaJo també m'apunto a l'optimisme que és la sal de la vida ( tot i que l'ordinador em juga males passades , perquè hi ha posts que s'amaguen perquè no els trobi) i sobretot, somriure molt, que és tota una teràpia i els altres també ho agraeixen...
ResponElimina