Paisos Catalans

dissabte, 14 de novembre de 2015

Il pleure dans mon coeur

La tragèdia de la mort , de l'assassinat  , el terror, l'inexplicable , el més terrible , el més atroç ......
http://www.vilaweb.cat/noticies/semblava-una-ciutat-presa-com-en-estat-de-setge-el-relat-de-francesc-marc-alvaro-des-de-paris/

http://www.ara.cat/internacional/Paris-capital-colpejada-pel-terror_0_1467453454.html


21 comentaris:

  1. haurien de ser radicals en arreglar el seu país i no matar arreu del món. Ja no estem segur enlloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no els interessa als de estat islàmic arreglar el seu país sinó sembrar terror arreu .....i no confonguem aquest terroristes amb els bons musulmans de tot el món sisplau

      Elimina
  2. Avui a tots se'ns ha trencat el cor, no deixem que aquest dolor, aquesta impotència ens faci menys humans.
    No és dia per analitzar la situació, ni cercar culpables, sols puc acompanyar a totes les víctimes d'aquesta folia. :(
    🌹

    ResponElimina
    Respostes
    1. el dolor ha de deixar pas a l'anàlisi , ho sento no puc deixar de pensar en els tres de les Azores ......
      preguem per les nombroses víctimes i els seus familiars i amics

      Elimina
  3. El meu record més sentit per tots aquells que han estat víctimes de la barbàrie...
    Realment, com diu el Joan, no estem segurs enlloc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. crec que ja fa temps que no estem "segurs" el temps fa que oblidem, recordeu l'atac amb gas al metro , al Japó....els atemptats de Londres al metro? la tragèdia a Madrid?.....mentre ens queda lluny com a Líbia, a Síria, a Irak creiem que no ens toca però sí si que ens pertoca també a nosaltres

      Elimina
  4. Ens cou el cor per tanta mortalitat d'innocents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cou el cor per la ferida oberta que és inmensa

      Elimina
  5. Les casualitats han fet que em trobi a disneyparis amb els nens. Ahir per la nit ens va començar a trucar gent per saber com estàvem i aleshores ens vam assabentar del que passava des d'aquesta irreal illa ludico-fantasiosa que viu al marge del món (ja en parlaré en un altre moment). Avui el parc no ha obert i, malgrat les molèsties especialment pels meus fills, entenc i respecto que l'hagin tancat sigui per seguretat, per solidaritat o per dol. Als nens els hi hem explicat la situació, no només de que no funcionés cap atracció sino i especialment de la bestiesa que hi ha darrera els atemptats i de la frivolitat (més enllà de la seguretat) que seria obrir el parc. Creiem que ho han entès prou bé. Hi ha tensió a l'ambient, però parlant amb el personal del parc el que més ens han transmès és l'angoixa. Ens demanaven disculpes però no és necessari, avui tots som parisencs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. coi... estava llegint i, quan he arribat al punt on dius que el personal del parc us demanava disculpes, se m'ha fet un nus a la gola... :-((

      Elimina
    2. realment impressiona el teu relat ....em poso a la pell dels treballadors del parc, a la pell de les persones que estaven prenen el sopar , o sentint un concert i de cop es van veure envoltats de mort, de sang .....

      Elimina
  6. Potser és cert que necessitem una mic ade temps per assimilar la situació i poder-ne parlar amb el cap més fred. Avui estem massa commoguts...

    ResponElimina
    Respostes
    1. encara amb el cap i el cor commocionat si puc veure la diferencia entre els reportatges ahir de la sexta o de 4 que furgaven en la ferida ....i no aportaven res que els de tv3 que s'ha de reconèixer defugien l'espectacle ( com no pot ser d'altra manera en un cas tan monstruós) i ens parlaven gent experta sobre el tema

      Elimina

  7. Al dol injust un silenci que s'exclama en la nit obscura d'on cal saber sortir.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. un dol terrible, atrocitat....matar per matar ....
      abraçades

      Elimina
  8. Tristesa i incomprensió, no es pot entendre que hi ha gent capaç de fer una cosa així.

    ResponElimina
  9. no no es pot entendre de cap manera , res justifica l'assassinat

    ResponElimina
  10. Intransigència i fanatisme = terrorisme.

    ResponElimina
  11. Després del xoc, hem de pensar per què i què es pot fer, ho veig tot molt complicat, però no tenir tractes amb països que financien EI seria una manera, ofegament financer, polítiques que evitin radicalització... no sé, tinc por que la guerra ens porti més guerra, com ha passat abans...

    ResponElimina