Mai més

No vull fer cap guerra , no vull que suspenguin drets per tal de fer-nos enganyosament segurs i segures .....no vull matar ningú ni que matin a ningú....
Faig meves les paraules del següent manifest

 

Mai Més
Ni terrorisme, ni guerra, ni feixisme, ni retallada de llibertats.
Per la pau, la justícia social i els drets humans aquí i arreu
D’un temps ençà, veiem com les petites victòries que havíem assolit perillen pel retorn d’un discurs involucionista que ens retorna a l’esquema del xoc de civilitzacions. I això passa en un moment on Europa ha viscut l’arribada de centenars de milers de persones que cercaven refugi fugint dels conflictes i de la violència de Síria, Afganistan, Ucraïna, Iraq, Eritrea o Líbia, entre d’altres.
I malgrat que Grècia va ser el bressol de l’asil, on va néixer fa més de 2000 anys, i que després de la segona guerra mundial va ser Europa qui va portar aquesta idea a l'escena internacional amb la convenció de Ginebra de 1951, la reacció de les institucions europees i els estats membres de la UE a la darrera crisi de refugiats ha estat aixecar tanques, ometre el salvament marítim, reprimir i dificultar el trànsit i limitar el dret d’asil. La mateixa Europa que veu reaparèixer la resposta islamòfoba i el rebuig organitzat per l’extrema dreta a l’arribada de persones refugiades als països d’acollida.
I de sobte, un atemptat al cor d’Europa, molt més a prop del que estem acostumats, ens ha glaçat la sang i hem vist com a París patia en pròpia pell el que van patir fa ben poc a Beirut, Ankara, Tunis, i el que pateixen milers de persones cada dia a Síria, Iraq, Pakistan, Afganistan i Nigèria, països on es concentren el 80% dels atemptats terroristes comesos durant els darrers anys. Països on bona part dels nostres governs i empreses armamentístiques han estat venent armes i protegit governs no democràtics en virtut d’una suposada seguretat i estabilitat regional.
Per nosaltres, el respecte a la vida, als drets humans i a la convivència, són peces fonamentals d’una existència digna i en pau. I és per això que ara i sempre rebutgem radicalment la violència en totes les seves formes, ja sigui directa, cultural o estructural. En especial la violència indiscriminada i cruelment dirigida contra la població civil. Per això, creiem que és imprescindible expressar el nostre rebuig a la violència i la nostra solidaritat amb les víctimes i els seus familiars, independentment d’on es produeixi. Una violència que cal eradicar també en les respostes que es puguin donar.
Perquè sabem que el terror busca provocar respostes irracionals i estigmatitzadores, que deteriorin les relacions entre les comunitats, ja sigui a París, a Catalunya o a qualsevol indret, posant en perill el més preciós que tenim: la cohesió social. La violència cerca trencar les bases de la convivència i buscar incoherències entre els valors que defensem i la seva aplicació a alguns dels seus ciutadans en funció del seu país d’origen, creences, ètnia, etc.
I davant l’amenaça que els nostres governs responguin amb intervencions militars als mateixos països que pateixen el terrorisme, o amb l’enduriment de les lleis d’estrangeria i les repatriacions forçoses, o amb el tancament de fronteres i la vulneració dels drets humans a qui busca acollida, o amb limitacions de les nostres llibertats en benefici d’un suposat augment de la seguretat, creiem que la societat civil s’ha de mobilitzar per evitar una escalada al desastre.
Per això ens tornem a alçar, per dir prou. No permetrem que en el nostre nom s’iniciï una nova guerra, no avalarem cap bombardeig, no acceptarem cap nova retallada de les nostres llibertats, no callarem davant la proliferació de discursos islamòfobs, racistes i feixistes, i no permetrem més lleis xenòfobes ni més centres de detenció il·legals o il·legítims. Per la pau, la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la solidaritat, la justícia global i la laïcitat, hem decidit sortir al carrer a dir mai més.
Barcelona, novembre de 2015
#