Paisos Catalans

dimecres, 2 de novembre de 2016

Dia dels difunts

Aquest és el segon post o segona entrada que aprofito per deixar escrita i programada per el dia 2 de novembre , dia dels difunts ....el dia d'avui que és 30 d'octubre, per l'hora tirada cap enrere, m'ha fet llevar-me més d'hora i el jorn se m'allargassa .....

Quan surti el post o entrada a la sortida del dia 2,  serà dia de difunts o dels difunts o dels morts o de les ànimes ....

Ara no es fa  tant perquè vivim temps de canvis i de pèrdues de ritus, de rituals i tradicions  però abans era costum anar als cementeris a visitar les tombes dels morts familiars, coneguts i estimats .....es duien flors , es resava o simplement s'arreglava el nínxol, es netejava d'herbes si les havia i es retiraven les flors seques o pansides .....personalment no hi vaig, al cementiri vull dir ,però sí dedico ni que sigui uns moment del dia a recordar els qui ens han deixat i estimava.....

Aquí hi ha contat l'origen de tals tradicions i un article de  Jaume Nolla f publicat al punt avui farà dos anys .....i encara més sobre Tots sants i Dia dels morts  

Hi ha moltes paraules per anomenar els morts:  difunts, finats, traspassats, cadàvers, extints, exànimes , interfectes ( morts violentament) ....i seguint el fil de mort a mans d'altri tindríem assassinats,  matats, occissos , massacrats ...... en tenim tantes per referir-nos als vius ?

Es veu que entre Tots Sants i dia de difunts morts i vius érem/som més a prop que mai i s'intercanviaven  les visites .....recordo que la meva àvia posava un plat i uns coberts i un got buits a taula i una espelma encesa per guiar les animetes fins allà ....

No oblidem els nostres essers estimats que ja no hi són.

10 comentaris:

  1. No els hem d'oblidar, no... ara viuen en nosaltres i en el nostre record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cert Carme sobretot en el nostre record i el nostre cor

      Elimina
  2. Però no cal tenir un sol dia per no oblidar-los, no? Els podem recordar cada dia. La veritat és que mai he commemorat de cap manera aquest dia dels difunts...

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens raó els rituals són el que són ....tanmateix que tinguem un dia oficial tampoc fa nosa

      Elimina
  3. És cert que es perden moltes tradicions, si més no en la vesant espiritual, perquè de festes i festetes no en perdonem ni una.
    Recordo en vida dels meus estimats pares (cada dia els enyoro) que el dia de difunts posàvem totes les fotografies dels familiars difunts i a la llum d'una espelmeta resàvem un rosari. També visitàvem el cementiri, oh i tant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. trobo que les tradicions o almenys algunes són necessàries, ara vivim d'esquena a la mort i no sabem ben bé que fer

      Elimina
  4. Estic d'acord amb el que diuen els tres comentaristes anteriors:
    viuen en nosaltres, els recordem molt més dies, a més a més del dia de Difunts, i els enyorem sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si Xavier encara que trobo que tenir un dia en que socialment és ritual va bé també

      Elimina
  5. jo hi penso cada dia, i sempre he pensat que el dia puntual de fer les coses és el menys idoni. Però sempre hem de pensar amb qui ens ha donat molt i ja no hi és

    ResponElimina
  6. jo cada dia reconec que no ho faig Joan encara que hi penso tot sovint , mentre els recordem encara són una mica vius

    ResponElimina

benvinguts comentaris