Ben bonic Elfree! Tant la foto com les paraules... m'agrada aquest raig de llum que baixa per les esclaes acompanyat de les teves lletres esperançadores! Petonets!
Gràcies Carme ! gràcies Jordi el pots fer servir quan vulguis! Gràcies quadern de mots....la imatge és la proposada per en Jesús M. Tibau jo només he posat els mots... gràcies lolita! Gregori entre la senilitat i la sensibilitat n'has tret una nova paraula je je gràcies! gràcies Alba , la foto no és pas mèrit meu ...m'alegro que t'hagi agradat! Porquet doncs vinga amunt fins dalt de tot! gràcies! novesflors sí un nou repte esglaó a esglaó ...gràcies! Abraçades Jordicine...no creguis per la barana passen multitud de mans que l'acaronen! Assumpta pots triar entre calma i dubte encara que ben pensat pot ser les dues coses alhora! Gràcies Anna Griera! feia temps que no apareixies... Glo.bos gràcies si te'n deu sobrar d'inspiració ...tu que hi vius dins la poesia montse gràcies! a seguir pujant escales! Gràcies khalina! quan hom s'atura al replà ... rafel per això m'he aturat al replà...
Jo no acostumo a aturar-me al replà. En tinc prou amb el descans que em permet en fer-ne dos passos i continuar amunt o avall. M'agrada la idea de convertir les escales en baules del temps. Ben lligat!
Genial, aquest poema.
ResponEliminaA veure si m'inspiro per fer-ne un també.
No exagero: és molt molt bo. I s'adiu amb la imatge, trobo jo.
ResponEliminaMe'l deixes?
ResponEliminaM'agradaria de fer-lo servir durant el mes de maig.
Bo, genial. Afageixo, Magnífic.
ResponEliminapreciós! i la imatge i el poema fan un tàndem fantàstic!!
ResponEliminaEi, Elfree
ResponEliminaem dónes permís per fer-lo servir quan el meu cap, subjecte sense cap mena de senibilitat, m'apremia amb les seves ordres absurdes?
en lloc de senibilitat volia dir sensibilitat,en el seu cas de senibilitat n'aniria sobrat
ResponEliminaBen bonic Elfree! Tant la foto com les paraules... m'agrada aquest raig de llum que baixa per les esclaes acompanyat de les teves lletres esperançadores! Petonets!
ResponEliminaJo, amb el teu permís, seguiré graó a graó. És que sóc tafaner de mena!
ResponEliminaI cada esglaó que pugem és un petit repte que hem superat.
ResponEliminaPreciós! Ara que això de ser barana ha de ser una mica avorrit, no? Un petó.
ResponEliminaJo prefereixo que sigui replà de calma... i seguir, graó a graó, sense por...
ResponEliminaM'agrada! felicitat pel poema! :) i
ResponEliminaA mi també m'ha agradat molt!
ResponEliminaEstic en bona companyia, entre poetes sensibles.
A veure si se m'encomana una mica d'inspiració...
Un poema brillant, amb aquest replà de llum ens ajuda a seguir.
ResponEliminaés genial! Es cert que els replans poden ser de calma o dubte.
ResponEliminaQuin camí triar? Ben complicat. De fet no sé si pujo o baixo.
ResponEliminaGràcies Carme !
ResponEliminagràcies Jordi el pots fer servir quan vulguis!
Gràcies quadern de mots....la imatge és la proposada per en Jesús M. Tibau jo només he posat els mots...
gràcies lolita!
Gregori entre la senilitat i la sensibilitat n'has tret una nova paraula je je gràcies!
gràcies Alba , la foto no és pas mèrit meu ...m'alegro que t'hagi agradat!
Porquet doncs vinga amunt fins dalt de tot! gràcies!
novesflors sí un nou repte esglaó a esglaó ...gràcies!
Abraçades Jordicine...no creguis per la barana passen multitud de mans que l'acaronen!
Assumpta pots triar entre calma i dubte encara que ben pensat pot ser les dues coses alhora!
Gràcies Anna Griera! feia temps que no apareixies...
Glo.bos gràcies si te'n deu sobrar d'inspiració ...tu que hi vius dins la poesia
montse gràcies! a seguir pujant escales!
Gràcies khalina! quan hom s'atura al replà ...
rafel per això m'he aturat al replà...
Jo no acostumo a aturar-me al replà. En tinc prou amb el descans que em permet en fer-ne dos passos i continuar amunt o avall.
ResponEliminaM'agrada la idea de convertir les escales en baules del temps. Ben lligat!
Gràcies Pilar de fet en realitat jo tampoc m'aturo en el replà...o si...no ho sé...
ResponElimina