Paisos Catalans

divendres, 20 d’abril de 2012

GRONXADOR

Nova proposta de Relats conjunts  GRONXADOR

Gronxa't, gronxa'm, lentament en silenci
solitari mou-te, silent, mut , bressant l'aire.
Gronxa't, gronxa'm , invisible, els somnis
 impossibles,  possibles ,  probables...
 Bressola'm com  infant adormit tot jugant
cames enlaire, cabells despentinats,
Grinyola , queixa't de l'artitris ,  desperta,
vénen records vells a gronxar-se ...
Gronxa'm, gronxa't, balancí encadenat
amb baules toves de memòria i oblits.
Gronxador únic enmig de solituds...
quantes pàgines llegides....besades, esguards,
quantes abraçades, llàgrimes, somriures...
hauràs gronxat...!

21 comentaris:

  1. Moltes segur. Aquest gronxador té molta història, només cal mirar-lo.

    ResponSuprimeix
  2. Queda clar que no és un gronxador jovenet, així que, força hores hi deuen haver badat persones amb els més variats estats d'ànim i d'humor.

    ResponSuprimeix
  3. El teu escrit sobre aquest gronxador és diferent. M'ha encantat.

    ResponSuprimeix
  4. Un bon relat de records amb gronxades memorials.

    ResponSuprimeix
  5. Uaaaaaaaaaau!! M'agrada molt!!... Sí, quantes pàgines llegides, quantes abraçades, quants somriures haurà gronxat!! :-))

    ResponSuprimeix
  6. Un relat poètic en el que m'he anat gronxant.

    Bona nit

    ResponSuprimeix
  7. msí, fa cara d'haver suportat (literalment) de tot.

    ResponSuprimeix
  8. Moltes coses ens podria explicar aquest vell gronxador. :-))
    Un relat/poema molt bonic. Felicitats!!

    ResponSuprimeix
  9. vas llegint i és com si fins i tot les paraules s'anéssin gronxant.
    preciós!

    ResponSuprimeix
  10. aquesta vegada t'has superat amb escreix... m'HA ENCANTAT, un escrit d'una poesia que emociona..
    abraçada,

    ResponSuprimeix
  11. Gronxa nens i nenes, i els que volen ser petits de grans.

    Molt maco!

    ResponSuprimeix
  12. Quantes coses si pogués parlar!
    Original gronxador, aquest teu.

    ResponSuprimeix
  13. Ai, Elfree, quina poesia més tendra!
    Quantes coses viscudes sobre aquest gronxador d'aspecte decadent...
    Preciós.

    ResponSuprimeix
  14. Mmmmm, quina poesia més bonica, més tendre.... Feu uns "relats conjunts" magnífics, de debó, felicitats!! Petons i bona diada :)

    ResponSuprimeix
  15. Se'm fa difícil passa de llarg i no gronxar-me en el record, en el desig, en el que diuen els mots solitaris.
    Amb mestia, com sempre, Elfreelang. Gràcies pel gaudi.

    ResponSuprimeix
  16. I aquest bressar. Sibilants que em gronxaven.

    ResponSuprimeix
  17. Segurament moltes històries i de totes menes, boniques i tristes... que en el món hi ha de tot.

    Sigui com sigui el teu relat és molt suggeridor. Fa venir moltes ganes de gronxar-se.

    ResponSuprimeix
  18. M'ha encantat. Diferent i original.

    ResponSuprimeix

benvinguts comentaris