Gronxa't, gronxa'm, lentament en silenci
solitari mou-te, silent, mut , bressant l'aire.
Gronxa't, gronxa'm , invisible, els somnis
impossibles, possibles , probables...
Bressola'm com infant adormit tot jugant
cames enlaire, cabells despentinats,
Grinyola , queixa't de l'artitris , desperta,
vénen records vells a gronxar-se ...
Gronxa'm, gronxa't, balancí encadenat
amb baules toves de memòria i oblits.
Gronxador únic enmig de solituds...
quantes pàgines llegides....besades, esguards,
quantes abraçades, llàgrimes, somriures...
hauràs gronxat...!
Moltes segur. Aquest gronxador té molta història, només cal mirar-lo.
ResponEliminaQueda clar que no és un gronxador jovenet, així que, força hores hi deuen haver badat persones amb els més variats estats d'ànim i d'humor.
ResponEliminaEl teu escrit sobre aquest gronxador és diferent. M'ha encantat.
ResponEliminaUn bon relat de records amb gronxades memorials.
ResponEliminaUaaaaaaaaaau!! M'agrada molt!!... Sí, quantes pàgines llegides, quantes abraçades, quants somriures haurà gronxat!! :-))
ResponEliminaBon exercici literari, sí senyora!
ResponEliminaUn relat poètic en el que m'he anat gronxant.
ResponEliminaBona nit
msí, fa cara d'haver suportat (literalment) de tot.
ResponEliminaMoltes coses ens podria explicar aquest vell gronxador. :-))
ResponEliminaUn relat/poema molt bonic. Felicitats!!
vas llegint i és com si fins i tot les paraules s'anéssin gronxant.
ResponEliminapreciós!
aquesta vegada t'has superat amb escreix... m'HA ENCANTAT, un escrit d'una poesia que emociona..
ResponEliminaabraçada,
Gronxa nens i nenes, i els que volen ser petits de grans.
ResponEliminaMolt maco!
Quantes coses si pogués parlar!
ResponEliminaOriginal gronxador, aquest teu.
Ai, Elfree, quina poesia més tendra!
ResponEliminaQuantes coses viscudes sobre aquest gronxador d'aspecte decadent...
Preciós.
Mmmmm, quina poesia més bonica, més tendre.... Feu uns "relats conjunts" magnífics, de debó, felicitats!! Petons i bona diada :)
ResponEliminaSe'm fa difícil passa de llarg i no gronxar-me en el record, en el desig, en el que diuen els mots solitaris.
ResponEliminaAmb mestia, com sempre, Elfreelang. Gràcies pel gaudi.
És preciós, Elfree, té música...
ResponEliminaI aquest bressar. Sibilants que em gronxaven.
ResponEliminaUn gronxador amb molta vida
ResponEliminaSegurament moltes històries i de totes menes, boniques i tristes... que en el món hi ha de tot.
ResponEliminaSigui com sigui el teu relat és molt suggeridor. Fa venir moltes ganes de gronxar-se.
M'ha encantat. Diferent i original.
ResponElimina