Juliol ja ha acabat , entrem a l'agost fantasma ,o a l'agost gosat , no se pas si d'atrevit o de gossos, en un altre espai temps ple de gorres frígies i guillotines que tallaven caps , som a termidor i avui és el dia de l'ovella, agafem-nos fort que demà és divendres ! que ja ens han esquilat prou! ep si voleu saber més sobre ovelles, xais. corders, xots o bens autòctons he trobat aquesta web http://www.rac.uab.es
Però en realitat volia mencionar, la trobada blocaire del 29 de juliol convocada conjuntament per la cantireta i globosblog
, jo vaig arribar tot just al tallat ( aclareixo: un cafè amb una mica de llet) i em vaig trobar a part de les ja
anomenades i d'anomenada, cantireta , la millor aigua fresca de Verdú i
poetessa de pro, i Glòria ja retrobada per tercera vegada , la noia que
diu fa punyetes i escriu d'allò més bé la Sílvia, un Fra Miquel sense els hàbits però amb la samarreta d'històries veïnals posada ,( jo també la duia ) i una Núria que es mirava els mots, el repoker d'asos entaulats a la fresca , ja dinades i dinat , estones compartides que es fan curtes i són agradables....com cinc dits d'una mà vam xerrar, jo pels descosits, una mica de tot...de tot una mica i torno a reiterar i recomprovar que els i les blocaires sempre tenim alguna cosa en comú, dues cames, dos braços...que ens agrada escriure i llegir i ens agrada traspassar de tant en tant el mirall i fer-nos de carn i d'ossos , ara jo mateixa sóc de dues dimensions només, perquè estic en estat virtual ( que no pas virtuós) .....
Ja m'hauria agradat ser-hi, ja...
ResponEliminaLa propera!
Bon dos d'agost, elfree!
:)
Una abraçada i fins aviat!
Gràcies fanal blau! fins aviat espero! una abraçada!
ResponEliminaa mi m'agraden molt les trobades blocaires.....posar cara als blocs sempre és interessant.
ResponEliminano se no se... he sentit rumors que en aquestes trobades devoren al blocarire més tendre!
ResponEliminaAra mateix li diré també a cantireta: em queda un poc apartat, però de veres vos dic que si a la pròxima puc amanir-ho, cap allà que aniré, que em feu molta enveja...
ResponEliminaMolt interessant això de les ovellesa; si no passa res, a finals de setembre faré una escapada a veure les xisquetes de la Vall d'Assua :)
Allò que passa... que aprens una cosa que no sabies i, llavors, la trobes per tot arreu :-))
ResponEliminaFa poc, a un blog de manualitats, vaig llegir sobre la llana xisqueta. No sabia què era i ho vaig buscar... i ara, a l'enllaç que tu has posat, la torno a veure ;-))
M'alegra molt, molt que ho passéssiu bé a la trobada! Jo, a més de cent quilòmetres, filla meva... en tot l'any he anat tres vegades a Barcelona... la crisi :-(
I pensar que fa tres anys hi anàvem gairebé cada cap de setmana... vàrem anar reduint, reduint... i així estem...
En fi, que no em vull posar a parlar de coses tristes ara :-)
He llegit la cantireta, i ja sabia que vau estar tan bé. De vegades, ens trobem en el moment que toca; i aquesta vegada, a mi no em va ser possible ser-hi; però en la propera, perquè n'hi hauran d'altres, hauríem de trobar-nos molts més.
ResponEliminaA la vida ens trobem el que ens mereixem, diuen alguns; i crec que jo sóc afortunada d'haver-vos conegut o descobert, i formar part, encara que sigui virtualment, de la meva vida.
Una abraçada Elfri, la propera de debò!!!
Quina envegeta que em feu... ja sapa com m'agraden les trobades blocaires!
ResponEliminaVa ser un dia molt bonic, de veritat, jo m'ho vaig passar molt bé. Vàrem poder conversar tranquil·lament força estona i comprovar que la gent blocaire és molt bona gent.
ResponEliminaApalí! bona nit!
A la propera, ja sabeu que en tinc moltes ganes i em feu envejeta ;)
ResponEliminaUns bessets!
Sort de moments com les trobades blocaires. Me'n alegro que passessiu bona estona
ResponEliminaEl millor de tot és que ara quan et llegeixo et veig, tan natural i directa. M'agrada posar cara i expressió al que abans només eren paraules. Va ser una bona trobada, era la primera vegada que coneixia en viu i en directe a uns blocaires. I sí, tens raó, tenen dos braços i un somriure a punt per a passar una bona estona. Estic pensant en allò que deies de fundar un partit, doncs, jo crec que un partit blocaire seria imparable. Una abraçada!
ResponEliminaAgost, un mes que per tot és cansat i alhora disbauxa. Un mes únic.
ResponEliminaMe n'alegro que anés molt bé la trobada!!
Joan és de veres molt interessant posar cara i ulls i cos!
ResponEliminapons007 no creguis fin ara ningú ha sortit mossegat...
Alfred seria un honor i un plaer trobar-te en alguna trobada blocaire d'aquestes...ai les ovelles xisquetes! d'aviat en les voldran esquilar altres que venen d'altres terres...
Assumpta ara m'has fet pensar..però ja t'ho diré per correu @...no, val més no posar-se tristos...qui sap si un dia proper ens trobarem per Reus o per Barcelona..gràcies Guapa!
Dafne m'agradaria molt coincidir amb tu si fos possible...i si a mi també em passa els que llegeixo , els qui em llegiu, també una mica formeu part de la meva vida virtual i real...una abraçada!
Carme a veure si a la propera...sempre és grat coincidir!
Glòria si tu has dit som bona gent oi? fins aviat!
Aferradetes sa lluna ,hi haurà més trobades segur!
Gràcies Khalina sempre és agradable trobar-se i retrobar-se!
Sílvia més que un partit potser un moviment més ampli, sóc molt de la broma jo encara que no ho sembli.. va ser molt grat, agradable i maco...un plaer! abraçada!
Gràcies rits! ara he caigut que entre una cosa i altra ja he anat a quatre trobades ...el sopar blocaire ..les festa d'històries veïnals, altre cop les històries veïnals pel llibre i la samarreta i la de l'altre dia...i una trobada casual en un acte al Pipa-s club en la presentació de poesia d'una altra blocaire ...ja em surten cinc...li vaig trobant el gust..a la desvirtualització
Ho sento. No hi vaig ser. I això que hi havia estat convocat.
ResponEliminaEls que no hi vau ser, us hi esperem.
ResponEliminaElfri...què maca ets. És com si et sentís al davant, encara.
Fer-se visible és un goig per poder sentir els que ja admirem virtualment. JO enyoro lo Jordi, l'Helena, la Lídia, lo Miquel Àngel. Ells van ser a casa, a la 1ª trobada blocaire a Verdú. I de l'emoció vaig estar 2 dies pensant-hi... I en la 2ª també. Sisplau, veniu. Els blocaires som gent amb cames,peus, braços i cor a l'esquerra.
Gràcies, Elfri, un altre cop, per ser qui ets.
Doncs quina llàstima m'hagués agradat conèixer-te Jordi!
ResponEliminacantireta gracies a tu !!! a veure si la propera podem ser més...jo durant el curs escolar estic molt més limitada per la feinada i els horaris maratonians que faig...un plaer cantireta, gràcies!