Paisos Catalans

dilluns, 6 d’agost del 2012

Tenim set d’existir més enllà de les formes on ens han clos el temps i la realitat;

 ( aclariment: el títol és un fragment d'un poema de Marius Torres)
Hi ha noticies de morts que t'afecten com si fossin parents teus o fins i tot amics...em va doldre la mort d'Esther Tusquets el passat mes , de vegades hi ha novel.les que t'impacten , i jo encara tinc presents frases del seu primer llibre " desde que te amo mi soledad empieza a dos pasos de ti;  la rambla un inmenso gato verde que hunde su cola en el mar; ·" la primera reconec que fora del món literari no és pas signe de bona salut emocional, la segona és una impactant imatge ....descansi en pau l'editora, i escriptora ...la dona...
Una altra mort que m'ha dolgut és la de la mítica , gran, excessiva, única Chavela Vargas, per la seva manera de viure al límit, per la seva peculiar veu, per la manera de cantar...
I també una mort llunyana la Marilyn Monroe , cinquanta anys ja del seu traspàs , bé millor dit  Norma Jean , perquè l'actriu, la icona, no ha mort mai, continua inspirant artistes, pintors, escriptors, cantants, i segueixen fent-se càbales sobre si la seva mort va ser un accident ( accident provocat per barreja de medicaments somnífers proporcionats pel seu  psiquiatra?) o un suïcidi, o fins i tot hi ha teories conspiradores que barregen els Kennedy, i el FBI ....potser no es sabrà mai....ahir vaig veure un documental del canal33 , no poso l'enllaç perquè només es podrà veure fin el 8, i me'n faig creus de la relació del seu psiquiatra i psicoanalista  Ralph Greenson perquè en la meva opinió va ultrapassar tots els límits professionals , una mala praxi ...pobra Norma Jean que va morir sense haver aconseguit la felicitat i rodejada de gent sense escrúpols, potser si , potser no la van matar , però tampoc la van ajudar a viure ....

I també per aquestes dates ens deixava Lluís Ma Xirinachs, amb qui vaig tenir l'honor de compartir passejades davant de la presó Model per demanar l'amnistia; controvertit, lluitador, , assagista, defensor de la llibertat, que va posar fi a la seva vida...
Acte de sobirania 

16 comentaris:

  1. posats a recordar morts, justament avui fa 67 anys que van morir uns 220.000 japonesos per culpa d'un parell de bombes nuclears

    ResponElimina
  2. sempre dol quan algu marxa per sempre, encara que uns mês que altres.....

    ResponElimina
  3. El títol ja m'ha fet pensar una bona estona...
    La frase d'Esther Tusquets és preciosa...

    Ai, xiqueta... un post de record...

    ResponElimina
  4. A risc de sonar insensible, no sento massa properes cap d'aquestes morts perquè no les he viscudes, ni he gaudit de les persones en vida. Impacte per impacte, per una vegada hauré de donar la raó a en Pons, aquesta efemèride és d'aquelles que farem bé de no oblidar.

    ResponElimina
  5. També jo vaig pensar en la coincidència entre la Chavela i la Marilyn. Les passejades, com tu dius, del Xirinachs i companyia les vàrem viure amb força solidaritat des de València. M'alegra saber que he arribat a conèixer, tot i que siga virtualment, alguna de les persones que hi hereu. I de la Tusquets mai no he llegit res, però sembla d'interès. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. El record manté viu als qui ja no hi són, molt més viu que d'altes que sent-hi semblen morts.
    N'hem d'extreure els aprenentatges que ens han llegat però deixar pas a nova sang.

    ResponElimina
  7. Quin misteri la mort de Marilyn!
    Encasellada en papers de rossa/tonteta, tot i que diuen que el seu quocient intel·lectual era de 166. I escrivia poemes i no ho feia malament:
    “¡¡¡Sola!!!
    Estoy sola - siempre estoy sola
    sea como sea
    No hay nada que temer
    salvo el propio miedo”.
    I sola va morir...

    P:S: No crec que ningú pugui oblidar Hiroshima. No ho hauríem de oblidar!

    ResponElimina
  8. Si Pons malauradament en fa 67 de la primera bomba atòmica ...fa dos anys en faig un post, i a més reconec que aquest cop no vaig recordar la data
    Si Joan sempre dol ....
    gracies Assumpta deu combregar amb el meu estat d'ànim..no ho sé..
    XeXu això de les morts és personal, a mi personalment la tragèdia de la primera bomba atòmica aquest any no l'he tinguda present , i potser em fa semblar insensible a mi, m'han afectat més les morts de les que en parlo...
    Gràcies vicicle jo tenia 17 anys només. aleshores, i per mi Xirinacs va ser un heroi de la no violència ....et recomano llegir la Tusquets els darrers llibres seus de memòries sobre la guerra i la postguerra són molt interessants.
    Ho has dit ben dit Laura T. treure aprenentatges i deixar lloc als nous ....quan algú or, algú altre neix..
    Glòria jo, em sap molt de greu però ahir no em vaig recordar d'Hiroshima ni de Nagasaki ...però és evident que no és una data per passar full sinó per tenir-la ben present..que mai més es repeteixi...si Marylin Monroe no era pas una noia tonta, al contrari...

    ResponElimina
  9. ui fe d'errates d'oblits : vicicle jo també t'abraço!
    Laura T volia escriure quan algú "mor "

    ResponElimina
  10. Aquest estiu ens està portant moltes morts. No conec gaire Chavela Vargas, xò segur que tb esdevindrà un mite.
    No vaig veure el reportatge de la Marilyn, se'm va passar veient "La tentación vive arriba".
    El video que has posat d'ella és dels primers que vaig veure, ho recordo, era ben petiteta, i em va captivar. A més, la música és boníssima!

    ResponElimina
  11. Em quedo amb el títol, molt ben trobat.
    Del Xiri sense compartir passejades, sí enganxar senzills pòsters demanat el vot com a senador sense poder-lo votar perquè la majoria d'edat era als 21.

    ResponElimina
  12. És clar que dol, no com una persona propera pero si que ho sents d´una manera especial.
    Sempre he seguit a Xavela, pero ella seguirà aquí amb mi, com els altres, pels seus fets. En aquest cas, la seva magnífica manera d´interpretar la música.

    Una aferradeta.

    ResponElimina
  13. La Chávela és una persona que representa moltes coses bones, coses de les quals la humanitat en el seu conjunt s'hauria d'impregnar.

    Morts, persones que ja no hi són... tots deixem alguna empremta. Vida, mort, les cartes d'aquesta partida estan marcades, totes.

    ResponElimina
  14. rits la Chavela era un dona amb molta força amb molta empenta...llàstima que et vas perdre el documental sobre Marilyn, encar el pots veure a tv3 a la carta!
    Rafel a més va ser un dels senadors que ha tingut més vots en tota la breu història de la democràcia...vas participar en una bona causa; cert encara no podíem votar!
    sa lluna diuen que precisament les persones mentre se les recorda és com si encara estiguessin vives, aferradetes!
    Ferran és allò que diuen sempre són els bons els que se'n van...vols dir que les cartes ja estan marcades? no ho sé

    ResponElimina
  15. Vull dir que juguem una partida que sabem prou bé com acaba ;)

    ResponElimina
  16. aaaah gràcies per l'aclariment Ferran!

    ResponElimina

benvinguts comentaris