Paisos Catalans

diumenge, 16 de setembre del 2012

Els tres músics (Relats conjunts)

Picasso 1921
L'Arlequí tocava el saxo en un club de mala mort nit rere nit , i de tant tocar i bufar l'alè el desprenia de colors i en perspectives diferents, de costat i de cara i també a l'inrevés ,  el seu amic Pierrot , a qui va conèixer una matinada, de fa ja dos anys, es dedicava a rascar les cordes d'una guitarra, i tant desguitarrat era que sovint les cordes el tocaven a ell que emetia notes desafinades .....i sovint una mica pesades , llavors li queien de l'ànima i es vessaven damunt un tovalló de paper tot escrivint un pentagrama boig; el tercer a aparèixer en la vida dels altres dos fou el frare, el frare també era músic , músic d'orgue , i és clar el deixava a l'església (allà no el podia pas portar) , Fra Òrguens ,l'anomenaven els altres, el que duia sempre al club era el seu gos, un gos que cantava gregorià amb lladrucs ben timbrats ....ja us podeu imaginar que quan van voler que un pintor els pintés per immortalitzar el seu original tercet ( o quartet si comptem el gos)  els va resultar tasca gairebé impossible, tots fugien esperitats en comprovar la pura follia de les seves aparences ....no gosaven retratar amb els seus pinzells una realitat que no entenien....per sort després de molt buscar en van trobar un , de molt valent i atrevit , va dir que es deia Picasso. Heus aquí el resultat.

29 comentaris:

  1. Vaja, així que no era Picasso que els va retratar tots boteruts, sinó que ells eren així! Això rebat les meves teories, hehehe. Bona!

    ResponElimina
  2. Pobre Pablo quina feinada va tenir per retratar-los tal qual eren....
    Molt treballada la teva imaginació....m'agrada

    ResponElimina
  3. M'agrada aquest punt de vista des de l'altre costat...

    Sort del Picasso que era atrevit!

    ResponElimina
  4. MOLT BO!! ( perdona que cridi, l'entusiasme...) Petons!!

    ResponElimina
  5. Eeeeeeeeeei, què bo!!! :-)))

    Quin riure m'ha fet imaginar el gos cantant Gregorià i amb lladrucs ben timbrats!! La teva imaginació si que es vessa a les tecles a través dels teus dits!! :-DDD

    ResponElimina
  6. Ai, Elfree, quina imaginació!!!
    Acabo de veure el gos, ni m'hi havia fixat en ell i dius que borda en gregorià? Quina colla més estranya. Pobre Picasso!

    ResponElimina
  7. Ja ho diuen que de vegades la realitat supera la ficció. :-D
    Molt bo!

    ResponElimina
  8. Molt original, Elfree. Els músics eren l'encarnació del cubisme :)

    ResponElimina
  9. Tot un personatge el fra Òrguens. Calrdia que es comprés un teclat Yamaha. Ah! El gos, tot un líric.
    Salut.

    ResponElimina
  10. El gos, que m'ha costat veure, sembla estar content, mou la cua seguint el ritme.

    ResponElimina
  11. ja veig que eren altres temps on la gent era més rara, encara.

    ResponElimina
  12. Alça Manela!!!! Quina composició, cubista i surrealista!!! GENIAAAAAAAAAAAAL!!!!

    ResponElimina
  13. Ara mateix comença a tocar el saxo de Chris White en aquesta habitació de Torelló.
    El gos que ens proposes és únic, realment immortal, Elfree.

    ResponElimina
  14. Que les notes et caiguin de l'ànima i es vessin damunt d'un tovalló em sembla una imatge poètica fantàstica. I desprendre l'alè en perspectives diferents.... també. Carai, cada vegada li veig més la gràcia a aquest quadre!

    ResponElimina
  15. Sort que varen trobar un pintor!!

    M´ha agradat molt!

    Aferradeta.

    ResponElimina
  16. Ostres el relat és molt bo! Com diu la Dafne, cubista i surrealista. Ja és el que tocava, oi?

    ResponElimina
  17. Està molt bé. Una bona interpretació del quadre i del també del que van representar el Cubisme i les avantguardes en general.

    ResponElimina
  18. Com gaudeixo amb la teva manera de mirar un quadre, i descriure'l i fer-nos-el viure!!!

    ResponElimina
  19. Dona, si és que no hi ha res com la imaginació! Molt xulo!

    ResponElimina
  20. El que va posar el títol al quadre no tenia gaire sensibilitat pel cant gregorià caní, sembla. I és una llàstima.

    ResponElimina
  21. A mi també m'ha semblat un relat molt original! jejeje!

    ResponElimina
  22. Molt surrealista com el quadre, de fet en Picasso tampoc ho devia tenir massa clar tot plegat, em va pintar un quants de semblants...m'ha agradat!!

    ResponElimina
  23. Vés per on això no és cubisme, però de pujar-se al carro se n'han pujat molts.

    ResponElimina

benvinguts comentaris