Paisos Catalans

dissabte, 5 d’octubre de 2013

Mira! no rima el raïm amb terratrèmol

Fa dos cursos, comptant aquest ,que la feina se'm menja el temps privat, igual que per a  molts docents  per a mi els anys comencen el setembre i acaben a mitjans juliol....per això el meu ritme de publicació blogaire ha baixat ....de fet cada any el nombre de post s'ha reduït....si vull arribar enguany almenys a fer-ne cent  hauria d'escriure uns onze posts cada mes abans d'acabar l'any....

L'any vinent el meu blog complirà cinc anyets! una edat de consideració en la catosfera....el 2009 pura bogeria el nombre de posts va ser de 524, el 2010 la xifra va ser 207, el 2011 només 151, l'any passat 115 i aquest amb el que estic escrivint 67....si vull arribar almenys al cent hauré d'escriure i publicar una mitjana d'onze cada mes....no crec que pugui fer-ho...i no és pas falta de ganes ....és el temps....i em sap greu perquè no puc navegar pels blogs que m'agraden amb la freqüència d'abans....i és quan arriba el cap de setmana   quan m'hi puc posar .........

Em queden al cap i a les puntes del dits molts post sense escriure que escric sense publicar mentre pujo caminant , hora i quart si fa o no fa, cap al lloc de feina....o quan de vegades em costa agafar el son ....l'altre dia  que anava en autobús vaig escriure : " sembla que la tardor i l'estiu opten per la tercera via, de moment, ni una cosa ni l'altra, xafogor d'estiu barrejada amb pluja i tempestes tardorenques , comença la temporada de refredats i molèsties gastrointestinals......Sento una mena d'espera tensa i relaxada alhora ( witht a cup of tallat)  .....observo que cada dia hi ha més banderes als balcons, a les finestres i les façanes .....mica en mica augmenten i romanen, impertorbables al vent i la pluja....noto un pessigolleig per dins...noto com formo part d'una comunitat pacient i tossuda que és capaç d'emplenar quilometres agafant-se les mans......"

un dia com avui segons fonts de la Viquipèdia :
mes de verema.... mes de tempestes...mes de revolucions......més de castor

15 comentaris:

  1. Per què t'estresses? Fas el que pots, si la feina no et deixa arribar més enllà, doncs ara les coses estan així. No et forcis a un número de posts, la qüestió és que gaudeixis els que fas, i de visitar altres cases quan el temps t'ho permet, que aquí no obliguem a ningú.

    Sembla que avui seria un bon dia per sortir al carrer i reclamar alguna cosa, no? Les efemèrides conviden a actuar.

    ResponElimina
  2. Bé, potser no podem dedicar tot el temps que voldríem a escriure però està bé saber que tenim una finestra oberta al món per quan ens vingui de gust expressar-nos, poder fer-ho. Déu ni do cinc anyets!

    ResponElimina
  3. Hi som, menys que abans segurament però continuem sent-hi; treiem el nas per la catos i patapam, una Elfree, una Carme, un XeXu i el que calgui, amb molt de gust. Com diu el casteller de dalt, la cosa és no estressar-se per això i no oblidar que hi som, menys que abans segurament però continuem sent-hi :)

    ResponElimina
  4. Fes posts curtets com jo i veuràs com hi arribes.

    ResponElimina
  5. Tenen raó tots, no t'estressis, ens trobem sempre que volem i podem...

    Què importa la xifra? Quan surt un post nou i fa dies que no hi ets, és com un clinc! l'Elfree!!!

    Ves fent al ritme que et vagi bé i que sigui per molts anys, noieta!

    ResponElimina
  6. Fes els posts que puguis i et vingui de gust fer. El blog, almenys jo ho entenc així, ha de ser un lloc on ens ho passem bé i no l'hem de convertir en una obligació que la vida ja ens porta masses d'obligacions perquè encara ens en posem més.
    La qüestió, com ja t'han dit els companys aquí dalt, és no estressar-se i gaudir-ne al ritme que et permetin les circumstàncies de cada moment.

    ResponElimina
  7. Mentre continuïs publicant la resta poc importa, tot i que personalment crec que aquest grau d'exigència és bo. Jo sempre estic prenent notes...
    Això significa que hi ha passió en el
    que fas...

    Per cert, em penso que ha solucionat
    el tema de la data per al 2014!

    ResponElimina
  8. Es encanten els teus posts, amb aquest humor tan personal i fi que tens, però no t'amoïnes, ja sabem lo atrafegada que vas. No es tracta de quantitat, sinó de continuar al peu del canó, que tu ja ets és una veterana i carismàtica blogaire.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. De tant en tant, t'agrada consultar-te les teves estadístiques blocaires. Ho has fet més d'un cop.

    Si la feina obliga, no et sentis malament. Això si, intenta descansar, com sigui, però has de trobar maneres de poder-te evadir de les obligacions. Segurament, les tens. I et sap greu que el blog no ho sigui.

    A mi em passa. Recordo que al febrer vaig fer cinc anys blogaires i vaig dir ben alt que havia recuperat les ganes de blog. I així era! tenia (i tinc) molts posts al cap, volia traslladar al paper el blog de record per si algun dia peta, fer categories noves de blogs, rentar-li la cara al vuit8ena.... i en canvi, no tinc tant de temps. Les meves visites també han baixat, i tb em sap greu. El cert, xò, és que tb vaig més cansada i atabalada. I el temsp que tinc de descans, doncs necessito dedicar-lo a altres activitats, com llegir (que ho faig poc) o veure una peli. Abans podia veure una peli i bloguejar. Ara, em fa mandra. Son etapes. L'important, estar per aquí xq es vol estar.

    ResponElimina
  10. Xexu no no m'estresso és que ja hi vaig d'estressada ....però m'agradaria tenir temps per escriure més aquí perquè paradoxalment em relaxa i m'ajuda ....si un bon dia per sortir a reivindicar ...al pas que anem cada dia trobem mil motius...avui 6 d' octubre el president Companys proclama l'estat català ....

    Loreto si és una finestra al món i un refugi també per això em reca de no poder estar-hi més....cinc anyets el febrer de l'any vinent

    Ferran gràcies....hi som sí això és l'important mai agrairé prou haver-vos pogut conèixer a tu, als qui menciones i a un bon grapat més! a través dels vostres escrits i els vostres comentaris

    Bona recomanació Jpmerch! m'enrotllo molt jo no en sé de fer post curts....

    Carme no de fet això de la xifra és un divertimento encara que això que cada anys es redueixi....d'acord d'acord aniré fent el que pugui ....per anar fent un clinc de tan en tant ....gràcies!

    gràcies McAbeu....no no mai ha estat una obligació el blog ...al contrari és com una petita i reconfortant addicció per això em neguiteja no disposar de temps....em falta la dosi blocaire !
    Gràcies Jordi! passió si que en poso cert....vols dir la data del referèndum?

    gràcies Glòria ! per cert moltes felicitats pel teu llibre! abraçades!

    ResponElimina
  11. rits mentre jo responia tu m'has deixat un comentari....si realment m'he sentit entesa rits....tanmateix mandra no en tinc al contrari el que fa mandra és la feina que se'm menja i no m'agrada, el blog sempre i encara ho és, ha estat una mena d'alliberament emocional per a mi...tinc certa dèria per les estadístiques ...és com una manera de fer repàs...ni que sigui numèric....com tu dius si hi sóc, si hi ets és perquè hi volem ser....i això és important....gràcies rits!

    ResponElimina
  12. El bloc es per passar-s'ho bé.....arribes on arribes i no fer-hi més.

    ResponElimina
  13. Jo també pense que un blog és per gaudir, no per estressar-se, si no n'escrius més n'escrius menys, però mantens la finestra oberta, com han dit altres comentaristes.

    ResponElimina
  14. Doncs quina pena que la feina se't mengi la vida "privada", però mentre no s'arreglin les coses, repeteixo com tothom, no t'estressis! Petons

    ResponElimina
  15. gràcies Joan, novesflors i gemma ....miraré de conservar la calma

    ResponElimina

benvinguts comentaris