Paisos Catalans

dissabte, 19 d’octubre de 2013

Nens menjant raïm i meló , la màquina del temps ( relats conjunts)

Bartolomé Esteban Murillo,
Nens menjant raïm i meló, 1650
Acompanyada del viatger en el temps i muntada en la màquina he anat del segle XXI cap al segle XVII.....els nens no són pas diferents dels nens d'ara, afamats, espavilats i amb gana de dies , llavors no havia banc d'aliments ni menjadors socials ....sota la monarquia absolutista la pobresa era arreu.....el rei de torn havia esclafat la revolta dels segadors .....els castellans i els francesos ara uns ara els altres ens invadeixen ....Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya  proclama la república catalana el 1641 ....sota la protecció francesa...al final , repressió i repartiment de Catalunya entre estats pel tractat dels pirineus  ......torno al segle actual hi ha infants que no mengen prou bé o no mengen, la situació dels governants de llavors i dels ara no és pas tant diferent , invasions, repressions, amenaces i empobriment ....
fa dos dies es celebrava el dia mundial per l'eradicació de la pobresa  ......no m'estranya,  li dic al viatger que els morlocks s'ens vulguin seguir cruspint .....
Això si el raïm i el meló són nostres i dels infants....i no ens el tornaran a prendre....els arguments sense arguments dels que estan en contra del dret a votar i a decidir són els mateixos des del segle XVII......

21 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Les coses sempre han anat canviant per a que tot seguisca sempre de la mateixa manera.

    ResponElimina
  3. En algunes coses s'ha avançat molt però ja es veu que en d'altres no gens.
    M'ha agradat aquest ràpid viatge en el temps que ens has escrit! :-)

    ResponElimina
  4. Realment tens tota la raó... hi ha moltes semblançes entre el segre XXI i el segle XVII... Una pena!!!!

    ResponElimina
  5. Quan penso i em dic, les coses sempre son iguals, els pobres, pobres; i els rics, rics,.... em ve una mica de desesperança.
    Però després penso, doncs si és així, així ho entomarem i lluitarem per viure i ensortinr-nos el millor que poguem. Total, el raïm i el formatge estan molt bons!

    ResponElimina
  6. Dius moltíssim amb poques paraules. M'encanta!

    ResponElimina
  7. La història ens diu que per anys que passem sempre hi hauran coses que no canvien.
    Molt bon relat.

    ResponElimina
  8. Els morlocks... quina por!! (fa poc vaig llegir el llibre!)... M'ho he imaginat i, la veritat, ens hem d'independitzar, hem de marxar!!

    Molt bon relat! Fins i tot he après coses que no sabia hehehe

    ResponElimina
  9. Quins canvis més poc canvis... Estem encallats o què?

    A veure si aquestcop va de veritat i no ens deixem trepitjar més. Un relat de luxe, has fet, Elfree!

    ResponElimina
  10. Poques ganes de solucionar el problema de la gana.
    Doncs també és hora de que ens ho deixin decidir com ho solucionem a ca nostra.

    ResponElimina
  11. Si una cosa s'ha mantingut al llarg de la història és que uns són molt pobres i els altres molt rics. I els pobres som majoria sempre, és clar.

    ResponElimina
  12. Potser no avancem tant com ens pensem. Molt bon relat!

    ResponElimina
  13. Són molts segles i pocs avenços...
    Tenim un problema. Bé, uns quants i de grossos!

    ResponElimina
  14. Un relat brillant, acompanyat d'aquest rerefons històric.

    ResponElimina
  15. No avancem, no canviem pas tant. Semble que sols la textura de la roba canvia, i pel tipus de fil. UN relat seriós i assenyat.

    ResponElimina
  16. M'encanta el teu relat-cirera, encara que no puc dir el mateix del tema...

    ResponElimina
  17. Real i molt bo el teu relat!
    Els pobres seguim sent pobres i els rics cada cop més rics...

    Aferradetes! :)

    ResponElimina
  18. De vegades pense que les coses canvien per tal que no canvie res.

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina

benvinguts comentaris