 |
Pieter Brueghel, 1565, Caçadors a la neu
|
Almenys sembla haver una dotzena de gossos, o són gosses?, afamats , afamades, que no gosen pas desobeir els seus dos amos maldestres i també afamats de fama o fam .....No sé que pensen caçar aquest parell de rondinaires ensarronats pel costum de caçar sense plantejar-se quina pobre bestiola apta per menjar podran trobar aquest hivern tant gèlid......les dones feinegen preparant la foguera per rostir allò que encara no tenen.....Els seus marits malarmats amb pals punxeguts, una mena de javelines pre olímpiques albiren amb els ulls semi-closos mig enlluernats per la blancor de la neu el poble ......més valdria haver aconseguit a l'estiu prou objectes per bescanviar-los ara al poble, un gerro de terrissa per un tros de carn seca, o un farcell fet de bona roba a canvi d'una lliura de pa .....
Realment aquests galifardeus caçaran ben segur un bon refredat .....la foguera encara incipient que basteixen les dones serà per escalfar-se el cos gelat, els peus congelats, i la roba molla , xopa de neu....
Caçadors de neu seria més apropiat .....
Entrant al teu bloc he caçat un bon relat.
ResponEliminaAmb la boca oberta d'admiració des del "gossos que no gosen". Molt i molt bo!
ResponEliminaSobre la neu, figures i siluetes evoquen el món particular de la mirada del pintor. Afamats de fama o fam, un fragment de temps a l'època.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
...de quan hom necessita caçar encara que siga neu...
ResponEliminaA aquests caçadors se'ls pot perdonar, doncs semblen molt primitius...Potser cacen per sobreviure!
ResponEliminaPetonets.
Potser sí que caçaran un bon refredat... Però bé ho havien d'intentar, pobres...
ResponEliminaEn aquestes condicions, els gossos són els que corren més perill.
ResponElimina"Preparant la foguera per rostir allò que encara no tenen"... com la pròpia vida...
ResponEliminaSi eren caçadors d'aquella època es mereixien haver trobat alguna cosa per omplir el pap. Els caçadors actuals no tenen raó de ser i ja m'agrada que arrepleguin un bon refredat.
ResponEliminaCoincideixo amb en McAbeu, sobretot per la sonoritat de certes frases ;)
ResponEliminad.
Mira, després de llegir el post del Jpmerch ja em sembla bé que no cacin res més que un refredat, per més primitius que siguin.
ResponEliminasi no mengen res, aniran al llit amb molta fam......
ResponEliminaun refredat és el millor que poden caçar
ResponEliminaencara no han arribat del tot a casa !.... potser encara s'aturaran al mercat !! hehehe
ResponEliminaMolt bones festes de Nadal !!!
No es veu que vagin a passar els millors nadals en molts anys.
ResponEliminaPd. A Cerdanya, a agafar un calfred gros se li'n diu: m'ha vingut un mariano.
Caçar per caçar? Només ho consento al meu cunyat, i costa eh??
ResponEliminaAi, pobres!... Jo crec que caçar per menjar és la cosa més normal del món. A veure si algú es creu que els animalons que mengem són "sintètics"... doncs no :-P
ResponEliminaQue el nou any ens porti molts jocs de paraules!! :-))
BON NADAL!!!
BON Nadal amb jocs de paraules, amor i roma, rams de mar i trucs curts ! moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina