 |
| la duna de Pila |
Les dunes .....són molts més que muntanyes mòbils de sorra.....ens parlen del poder , inmens poder de milions i milions de grans diminuts finíssims d'arena finíssima......així d'un a un serien sols molt poqueta cosa , quasi res....però tots a l'una formen dunes capaces de moure`s , sent sempre les mateixes adoptant formes diferents .....aquests milions de gran petits s'uneixen voluntàriament, voluntariosament , en incommensurables i belles dunes ......potser anirien amb més força impulsades pel vent si en formessin tres o quatre de dunes aplegades .....la natura ha fet que junts el volum dels grans formi la duna més alta , la més bella, la més potent.....com aturar-la? entre el bosc i el mar no li queda més remei que créixer cap amunt....
Gràcies, Elfree. M,encanta aquesta versió dels granets de sorra i de la unitat. Vinga a crèixer csp amunt!!!
ResponEliminaM'enduc l enllaç!
És una duna molt sòlida, en la que tots els granets estan units, ningú no la podrà treure d'allà.
ResponEliminaÉs com si cada granet tingués intel·ligència pròpia. Tots units per fer la dui, vull dir la duna.
ResponEliminaUn per un potser són insignificants però units no hi ha qui els pari. Així que, a créixer cap amunt i tant que sí. :-)
ResponEliminai els grans van en augment amb el dia a dia
ResponEliminaVan més units aquests granets de sorra insignificants que algunes persones que surten a la TV
ResponEliminaÉs curiós perquè poden ser unes muntanyes de granets de sorra arrelats a la terra, però de tan en tant també els agrada moure's i sempre endavant...Si fins i tos les dunes ho tenen clar!
ResponEliminaPetonets.
Així es fan les coses grans, gra a gra, tots ben junts.
ResponEliminaAferradetes i bona setmana! :)
Una boníssima metàfora, Elfree, has estat molt encertada.
ResponEliminaBon relat!
Poètic el procés, Elfree, entre aquestes dunes plenes de paraules!
ResponEliminadisculpeu-me que us respongui col·lectivament.......moltes gràcies pels vostres comentaris !!!
ResponEliminaDona, això de la unió voluntària dels grans de sorra... (Dios los crea y el viento los amontona! Rubianes dixit)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminagracies Ignasi! gran Rubianes , aquesta no la sabia!
ResponEliminaUn relat poétic que m'ha encantat.
ResponEliminaAferradetes, nina!