Paisos Catalans

dijous, 30 de juliol del 2015

Sóc un flam ....o no ?

Podria haver estat una mala nit, un malson, o podria ser real....així en condicional i no pas en cap conjugació d'indicatiu ni subjuntiu......ai tremolava com mai i no pas de fred sinó de l'angunia creixent de la calor insuportable que hi feia allà dins, doblement encerclat dins un motlle metàl·lic ficat dintre un altre recipient  ......envoltat , immers en el foc , creia que es moria, si és que mai es poden realment morir els essers orgànics compostos de llet, sucre i ous.....

Suant a cor que vols, i això que cor , corpòriament cor  no en tenia, ni cos , o potser si era el seu cos aquella massa informe gelatinosa que estava encotillat en el motlle de forma clàssica.....vaja que el seu no cos ara premia la forma de l'armadura de turment que el contenia.....

Tens poca personalitat li deia la mare  .....almenys somiava tenir una mare .....era sa mare una gallina? o una vaca? o la sacarosa?  o havia nascut ja a la incubadora de cartró i plàstic en pols ?

Pobre ....el sofriment era atroç.....hagués preferit una bona dutxa enlloc  d'aquell bany......com podien anomenar bany a aquesta immerescuda tortura abrasadora? havia sentit dir que per poder néixer cal morir..... quin dubtes i suor de dents que no tenia! moria? o estava naixent ara en aquell baptisme no volgut de foc i humitat inimaginables?  

Passats els minuts que foren segles en el món gelatinós ......s'acabà el suplici i en van treure d'allà......i aquest sóc jo ......

27 comentaris:

  1. Epíleg.
    Arriba un golafre i se'l menja d'una sola xuclada.

    ResponElimina
  2. Sembla estrany el que s'ha de patir per arribar a ser un flam...La crema catalana no està tan encaixonada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. el flam deu ser federalista i la crema catalana independentista

      Elimina
  3. Hahahahaha ets boníssima, ELFRI!! Una crack!! ;-))

    Per cert, aquest flam se m'assembla una mica :-DDD

    ResponElimina
  4. Mmmmmmm… el flam una de les meves postres preferides!! Ara, després de llegir aquest petit relat, no sé si me'l menjaré igual de content… Saps què? Que sí!! Almenys que a algú aprofiti tant de sofriment, no?

    Una abraçada ben dolça, Elfree!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. almenys que el patiment serveixi per alegra a altres ....
      gràcies August! tens nom d'emperador romà jeje
      abraçada

      Elimina
  5. Quin patiment, pobre. Però, en fi, tot sigui a fi de bé, que segur que endolcirà les postres d'algú. :-))

    ResponElimina
  6. Doncs... Té una pinta boníííííssima...

    Pobre flam, ja m'ha fet pena, ja... Però és tant bo, que no crec que pugui estalviar-se més suplicis...

    ResponElimina
    Respostes
    1. és el que té deu ser el destí de tots els flams pobrets

      Elimina
  7. Doncs, benvolgut flam, em sap greu dir-te que el que ve ara és pitjor encara. Per a tu s'entén.

    ResponElimina
  8. Tornaràs a morir, flamet, i ben aviat :)

    ResponElimina
  9. quan sortí del motlle va tenir la mateixa impressió de quan un sostenidor allibera el seu contingut.....quin descans i quin moviment tant sensual. El del flam

    ResponElimina
  10. Pobret flam...! Em sembla que a partir d'ara me'ls miraré d'una altra manera! :)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Pobret, el part ha sigut un turment, però fa un goig que enamora!
    Nyam, nyam!

    ResponElimina
  12. Saps que hi ha una peli francesa (Quiéreme si te atreves) de la història d'un nen i una nena que es fan amics.... doncs quan son petits ell li pregunta que serà de gran, i li diu que serà un flam.....

    m'hi has fet pensar

    ResponElimina

benvinguts comentaris