Encara que sigui un dies tard ....no puc estar-me'n de mencionar-ho ....els concerts del gener del 1976 al palau d'esports .....de Lluís Llach .....deus del cel ja han passat quaranta anys !!!! en un dels concerts jo hi era.....emoció brutal, por, també, per si de cas.....tot estava prohibit i censurat, l'extrema dreta campava alegrement i amb total impunitat.....les ànsies de llibertat eren ben presents ....
Amb tota la il·lusió i les ganes que tombi ja definitivament l'estaca .....
Quaranta anys, ja? Si sembla que fos la setmana passada!
ResponEliminaPons, criatura, però si tu encara feies barretines... ;)
Eliminaquina gràcia senyor pons imaginar-te fent barretines .....
EliminaElfree!!! Jo també hi era!!! Quantes emocions i quin records!!!
ResponEliminaA veure si tomba d'una vegada!!!
vaja llastima que no ens coneixíem llavors ....molts records sí i emocionants a dojo!
Eliminaque tombi que tombi
És dels pocs concerts de Lluís Llach que em vaig perdre... Però tinc el disc!!
ResponEliminaval la pena tant el directe de llavors com el disc que està gravat in situ
EliminaJo encara no havia anat a Barcelona, però tinc el disc i sí recordo un especial, a principis dels vuitanta al Palau de la Música i un dels seus últims concerts, que va ser a Granada.
ResponEliminaUna abraçada
doncs ja tens una pila de record llachians Alfonso
Eliminauna forta abraçada
Jo era massa jove per ser-hi però el disc si que l'he escoltat un munt de cops!
ResponEliminajo estava a d'edat del teen ager .....gran concerts!
Eliminauna estaca massa ben clavada....40 anys estirant-la i no tomba, tot i que ara trontolla una mica ja
ResponEliminaben corcada deu ser ja Joan amb una altra estirada....
EliminaLa sang bullia i érem molt més joves.
ResponEliminaJa és ben hora que tombi!
Aferradetes combatives. :)
encara bull sa lluna encara que no som tan joves joves d'esperit som oi?
Eliminaaferradetes
Em faltaven dos anys per néixer... i a més a casa eren de Serrat, el Llach el trobaven molt avorrit. Al final s'ha demostrat que el sensat era l'altre, l'avorrit. Però perdoneu que no comparteixi la vostra emoció.
ResponEliminaho comprenc ets d'una o tres generacions posteriors .....veus ara el tenim de diputat !!!
EliminaJo als concerts del Llac no hi havia anat, si a algun d'en Raimon, que quan sortia, tothom es posava dempeus...
ResponEliminaMolts records , molts!!!
Petonets.
em tirava més el Lluís que el Raimon encara que els escoltat amb devoció tots dos !
Eliminaabraçada
Quants records!...i quants anys
ResponEliminasi però els anys ben portats són segona i tercera joventut Glòria
ResponEliminaJo vaig ser al del Camp del Barça, uns anys més tard, però també memorable!
ResponElimina