Paisos Catalans

dissabte, 18 de març del 2017

El matrimoni Arnolfini (relats conjunts)

Jan van Eyck, 1434, El matrimoni Arnolfini
ELL
Ai quin patiment haver d'amagar la meva honorable closca d'ou ( estic ben calb i la meva testa es considerable) per tal que el retrat que enviarem als sogres quedi d'allò més bé i no estiguin recelosos.....la considerable panxa de la muller no deixa cap dubte, cap ni un , que el fill , que segur serà un mascle digne hereu de la casa Arnofili  té una retirada a mi ...el seu pare .....espero que la dona superi el transcendental part: Les llevadores ja són a palau esperant que arribi el moment tan esperat. Les meves anteriors dones no van sobreviure al part i els nadons van morir asfixiats per la grandària dels seus caps ........ espero que aquest cop sigui el bo i el caparró , gran i enorme caparró surti sense fer massa estralls als baixos de la meva pobre, aterrida dona ......
El GAT
"Meeeuuu.......si no fos pel peix  no m'hi estaria gaire estona al davant d'aquest dos, l'home que pinta em té promès unes bones sardines en acabar la pintura......ja em llepo els bigotis...l'amo em mata de gana i diu que caçant ratolins ja en tinc prou.....quin tros de rata avara està fet!"

El PINTOR
Redimonis! els hi he dit que estiguessin ben quiets tots dos ....però a fe de déu que semblen estaquetes ......sort del barret que he hagut de manllevar a un capgròs que s'exhibia per les places ....el cap d'aquest home és allò mai vist .....talment una carbassera .....i la dona ...pobra dona ...ben segur que l'han obligat a maridar amb aquest ric i cabeçut comerciant .....i espero que torni a enviudar ......un altre quart retrat ja no li faig .....encara em deu l'anterior i a sobre he hegut de comparar sardines , la mar de cares !pel minino.....

ELLA

Hauria d'haver fet cas a ma mare i simular l'embaràs ficant-me unes quantes síndries d'aquelles tan grosses sota els vestits   ......tinc tanta por de morir! cap altra dona li ha sobreviscut.......ai ai.....sento que el nen deu ser com el pare .....per això tinc el ventre tant enorme ......

14 comentaris:

  1. Espero, pel bé de la dona i el fill, que aquesta vegada el gen macrocefàlic no s'hereti. :-)
    Un divertit relat a quatre bandes!!

    ResponElimina
  2. M'afegeixo als bons desitjos d'en Mc!

    Està bé el punt de vista dels 4 personalges...

    ResponElimina
  3. He,he, molt bon relat. Original. Panxa i cap grossos de mena, he,he.

    ResponElimina
  4. Crec que l'ecografia li l'hagueren de fer panoràmica.
    Molt bo!

    ResponElimina
  5. Li desitjo un bon part i que a partir d'ara prengui moltes precaucions, és millor no tentar a la sort.

    ResponElimina
  6. Moolt bé! Sembla mentida com unes imatges, i bona imaginació, poden fer un bon relat. Que sigui una horeta curta!

    ResponElimina
  7. Molt bon relat i molt divertit. M'agrada.

    ResponElimina
  8. Ostres, Elfri, a mi aquest relat m'ha fet venir esgarrifances, pobre noia... Nens asfixiats, dones mortes... ufffff...

    Suposem que tot ha estat un malson, ara es desperten i el cap del marit és completament normal i el bebé també, cosa que fa que pugui néixer perfectament :-)

    ResponElimina
  9. Pobre dona! Quin futur més negre... Risc de morir en el part i, si sobreviu, tenir que aguantar aquest marit cap gros i garrepa.

    ResponElimina
  10. Caram el senyor Arnolfini, tot un prodigi de la natura. Però ell bé que va ser capaç de sortir d'una dona, oi? Doncs al final el seu hereu ho farà també, i esperem que la dona no s'hi quedi en l'intent!

    ResponElimina
  11. Molt bons els punts de vista. L'Arnolfini ja es veu que les porta de cap.

    ResponElimina
  12. moltes gràcies pels vostres comentaris !!!!

    ResponElimina

benvinguts comentaris