Paisos Catalans

diumenge, 1 d’abril de 2018

De la tardor a la primavera sis mesos per recordar

Varem defensar els col·legis electorals i les urnes amb els nostres cossos i les nostres mans , sense cap més arma que la fe i el convenciment que estàvem votant per la nostra llibertat.....el gran exercici col·lectiu d'empoderament  del poble va ser importantíssim.....cal recordar que el 20 de setembre ens van entrar a sac a les nostres finances,  i fins a l'u d'octubre es van clausurar webs, es va perseguir correspondència postal  , el setge va ser constant, les amenaces de querelles i multes a la junta electoral, la confiscació de correspondència  ( inviolable segons les lleis) .....es va detenir gent , es va entrar a diversos mitjans de comunicació, a  fàbriques de paper,  a Unipost,  a tallers,  la repressió va ser la que tots i totes recordem .....però el referèndum es va fer , contra totes les traves i les dificultats......sota les porres, amb la ocupació del port de Barcelona i Tarragona amb vaixells de dibuixos animats carregats de forces policials estatals  ......

Després ha anat com anat i la nau encara va ....per viaranys estranys i amb els nostres polítics empresonats i els "Jordis " .......per sort aquell dia va sis mesos hi havia centenars de periodistes de diaris i de televisió arreu del territori i ho van explicar i ho van gravar i ho van emetre  ......

Encetem el mes d'abril amb les mirades i les esperances de justícia posades Escòcia, a Alemanya, a Bèlgica, a Suïssa.......si voleu contribuir econòmicament per ajudar la defensa dels exiliats i empresonats podeu fer-ho aquí   i  a les famílies dels presos  aquí 
Us poso el vídeo d'ANC i Òmnium  


13 comentaris:

  1. Respostes
    1. i 'hem de fer perviure i mantenir-la , la dignitat vull dir , si ens ajupim ells encara ens humiliaran més hem d'anar amb el cap i cor ben amunt, ben alts

      Elimina
  2. No oblidarem mai, aquest dia, i espero que poble i polítics tornem a tenir aquella sintonia i aquella manera d'anar tots junts que ens dignifica i ens honora.

    Continuarem contribuint per tot el que calgui, cadascú a la seva mesura...
    Ells s'ho han jugat, tot, jo els ho agraeixo infinitsment... hi serem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no puc estar-hi més d'acord Carme, ara assisteixo astorada a les propostes dels comuns ....dic astorada perquè no me'ls crec ensumo perfum electoralista volen pujar al carro ..... que respectin els resultats electorals

      Elimina
  3. Estic trista d'estar trista...
    cansada d'estar cansada...
    Ara vull ser optimista! Sempre he pensat que "el mal" pot guanyar batalles però que la victòria definitiva és pels que defensem "el bé"...

    Digueu-me ingènua, però confio en Suïsa, Escòcia, Bèlgica i, fins i tot, en Alemanya!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo també hi confio, però mai se sap ...almenys en els països citats la independència judicial i la separació dels tres poders és real....jo més que trista estic profundament indignada

      Elimina
  4. Crec que hem de confiar en nosaltres mateixos i saber que hi haurà gent també covarda i traïdora. Haurem de continuar endavant perquè la nostra causa és justa.

    ResponElimina
  5. si Consol hi ha ja ara gent covarda i traïdora.....la causa és justa i per això la mantindrem

    ResponElimina
  6. L'1 d'octubre va ser un punt de no retorn, ara hem de veure com avançar i necessitem ajuda exterior, i tant!

    ResponElimina
  7. Anem-nos refiant d'Europa... Em sembla que, com sempre, si ho hem d'arreglar ho haurem de fer sols.

    ResponElimina
  8. Jo no me'n refio de ningú. I també estic trista, cansada i indignada. Però el que tinc clar és que ara no és moment de defallir, ja sabíem que no seria fàcil i a qui ens enfrontàvem.

    ResponElimina
  9. Sis mesos. Només fa sis mesos d'una fita que encara no hem paït. I si, les coses han anat com han anat, però és que encara no som conscients de la importància del que vam fer. potser tot se'ns gira en contra, però hem de persistir, no decaure. Que ja ens van dir que no era fàcil.

    I una de les coses que estic aprenent, és que darrera d'aquest "procés" hi ha una gran humanitat. La del poble, la primera. Què grans! I ara escolto una noia que parla dels CDR i penso, què grans! estem alçats i anem fent, tant i com podem.
    I una humanitat també en els polítics. Potser no es posen d'acord, potser la pífien, però que és fàcil? Això no demostra que els reptes s'han de parlar? Tenim 9 persones a la presó. A la presó! per defensar el què el poble demanàvem, poder votar!

    Ànims i endavant. Ens ensortirem, no sé com, segurament no serà com voldríem, com somiem, però serà millor. I estarem orgullosos de nosaltres i farem via.

    Endavant!

    ResponElimina
  10. Hi ara només falta que ens extraditin el Puigdemont, sembla que té molts números...Segur que ens podem refiar dels alemanys? No sé , no sé!
    Bona tarda, Elfre.

    ResponElimina

benvinguts comentaris