Paisos Catalans

dissabte, 7 de juliol de 2018

Seguir cap endavant

I tinc tantes coses a dir, tantes raons per exclamar, reivindicar, escampar als quatre vents la injustícia que tot un aparell d'estat ens ha estat fent i seguix fent contra nosaltres, que mentalment i emocionalment m'esgoto .....però al mateix temps no vull ni puc afluixar......i seguiré reclamant, seguiré lluitant, contribuint .....per poder fer efectiva aquella república simbòlicament proclamada però que te la força de més de dos milions i escaig de vots  ......a pesar de tot i les possibles contradiccions, com no tenir-les quan ens han aixafat, mentit, pegat, detingut i empresonat......

I el dia 11 hi haurà el passadís per la llibertat  per donar suport a les més de mil persones  represaliades per l'estat .
I el 14 de juliol tornarem a manifestar-nos per la llibertat dels nostres presos perquè els volem a casa però lliures ,
I mirarem de firar-nos l'enèsima samarreta per tornar a manifestar-nos el proper , encara llunyà, 11 de setembre


10 comentaris:

  1. M'agrada veure que la gent continua manifestant-se...Farem col·lecció de samarretes!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. No sabia això del passadís... Bona idea per fer més visible la gent represaliada, és heavy.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és avui a les vuit no m'hi he pogut apuntar però hi aniré igualment

      Elimina
  3. Ja estic inscrita al passadís per portar un cartell d'un dels represaliats. El dia 14 no hi podré ser, però continuarem col·leccionant samarretes i manifestacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. vaja jo miraré a veure si et veig ...malauradament toca seguir col·leccionant

      Elimina
  4. Al setembre no hi faltaré si no hi ha res que ho impedeixi. NO vull fer performances, no és moment. Només vull que hi siguem. Això sí, amb aquesta samarreta calc d'un partit polític en nom de l'anc no m'hi veuran.

    ResponElimina
  5. calc de quin partit? la veritat no m'hi havia fixat ...tanmateix amb samarreta o sense cal ser-hi

    ResponElimina
  6. Doncs ara estic esperenoada. La idea de República va quallant, l'anem fent nostra, malgrat sigui declarada no implementada. I anem fent. Poc a poc. Tenim al davant un país, amb tota la seva força i contundència, imperialista, superb. I tenim presos. Hem d'anar amb cura i no parar. No defallir.

    Jo, la samarreta mai me l'he comprat. No m'agrada etiquetar-me. Sempre hi he anat a la meva manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. voldria compartit la teva esperança jo de vegades no ho tinc tant clar ....poc a poc molt poc a poc anem...aixó defallir mai!

      Elimina

benvinguts comentaris