I tinc tantes coses a dir, tantes raons per exclamar, reivindicar, escampar als quatre vents la injustícia que tot un aparell d'estat ens ha estat fent i seguix fent contra nosaltres, que mentalment i emocionalment m'esgoto .....però al mateix temps no vull ni puc afluixar......i seguiré reclamant, seguiré lluitant, contribuint .....per poder fer efectiva aquella república simbòlicament proclamada però que te la força de més de dos milions i escaig de vots ......a pesar de tot i les possibles contradiccions, com no tenir-les quan ens han aixafat, mentit, pegat, detingut i empresonat......
I el dia 11 hi haurà el passadís per la llibertat per donar suport a les més de mil persones represaliades per l'estat .
I el 14 de juliol tornarem a manifestar-nos per la llibertat dels nostres presos perquè els volem a casa però lliures ,
M'agrada veure que la gent continua manifestant-se...Farem col·lecció de samarretes!!!
ResponEliminaPetonets.
jo en tinc un munt
Eliminaabraçades
No sabia això del passadís... Bona idea per fer més visible la gent represaliada, és heavy.
ResponEliminaés avui a les vuit no m'hi he pogut apuntar però hi aniré igualment
EliminaJa estic inscrita al passadís per portar un cartell d'un dels represaliats. El dia 14 no hi podré ser, però continuarem col·leccionant samarretes i manifestacions.
ResponEliminavaja jo miraré a veure si et veig ...malauradament toca seguir col·leccionant
EliminaAl setembre no hi faltaré si no hi ha res que ho impedeixi. NO vull fer performances, no és moment. Només vull que hi siguem. Això sí, amb aquesta samarreta calc d'un partit polític en nom de l'anc no m'hi veuran.
ResponEliminacalc de quin partit? la veritat no m'hi havia fixat ...tanmateix amb samarreta o sense cal ser-hi
ResponEliminaDoncs ara estic esperenoada. La idea de República va quallant, l'anem fent nostra, malgrat sigui declarada no implementada. I anem fent. Poc a poc. Tenim al davant un país, amb tota la seva força i contundència, imperialista, superb. I tenim presos. Hem d'anar amb cura i no parar. No defallir.
ResponEliminaJo, la samarreta mai me l'he comprat. No m'agrada etiquetar-me. Sempre hi he anat a la meva manera.
voldria compartit la teva esperança jo de vegades no ho tinc tant clar ....poc a poc molt poc a poc anem...aixó defallir mai!
Elimina